Anar al contingut

Mapa celest de Dunhuang

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Dunhuang star map.jpg
Detall del mapa que mostra la regió Polar (Biblioteca britànica O.8210/S.3326). Este mapa va ser fet al voltant de l'any 700, en el regnat d'emperador Zhongzong dels Tang (705-710). Les constelacions de les tres escoles s'indicaven en colors diferents: blanc, negre i groc per a les estreles de Wu Xian, Gan De i Shi Shen respectivament. El conjunt sancer sumava 1.300 estreles[1]

El mapa celest de Dunhuang o carta de Dunhuang és una de les primeres representacions gràfiques de l'astronomia chinenca antiga, datat en el periodo de la dinastia Tang (618–907). Abans d'este mapa, moltes de les estreles mencionades en els texts chinencs històrics havien segut qüestionades.[2] El mapa proporciona una verificació gràfica de les estreles observades i és part d'una série d'imàgens dels manuscrits de Dunhuang. L'astronomia darrere del mapa està explicada en un recurs educatiu en el lloc web del Proyecte Internacional Dunhuang, que centra molta de l'investigació feta sobre el mapa.[3] El mapa de Dunhuang és la carta celest més antiga preservada.[4]

Història

[editar | editar còdic]

Al començament de la década de 1900, el monge taoísta Wang Yuan-lu va descobrir uns manuscrits en una cova tapiada dins de les coves de Mogao. El roll en els dibuixos d'estreles va ser trobat entre aquells documents per Aurel Stein en visitar i examinar el contingut de la cova en 1907.[5] Una de les primeres mencions públiques al mapa en la lliteratura occidental prové de Joseph Needham que en 1959 va publicar Ciència i Civilisació en China. Des de llavors hi ha hagut vàries publicacions sobre el mapa, encara que majoritàriament d'orige chinenc.[2]

Els símbols per a les estreles es dividixen en tres grups diferents, seguint les "tres escoles de tradició astronòmica" de l'astronomia chinenca antiga.[2]

Color Astrònom chinenc Comentaris
Negre Gan De (甘德)
Rojo Shi Shen (石申)
Blanco Wu Xian (巫咸) Hi ha hagut incongruències en els seus treballs. És generalment considerat com l'astrònom que va precedir a Gan i Shi.[6]
Groc Uns atres

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Xi, Zezong. "Chinese Studies in the History of Astronomy, 1949-1979," Isis (Volume 72, Number 3, 1981): 456–470. Page 464.
  2. 2,0 2,1 2,2 Whitfield, Susan. [2004] (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith. British Library Staff. Serindia Publications. ISBN 1-932476-12-1.
  3. http://idp.bl.uk/education/astronomy/index.html.
  4. Jean-Marc Bonnet-Bidaud, Dr Françoise Praderie and Dr Susan Whitfield. «The Dunhuang Chinese Sky: A Comprehensive Study Of The Oldest Known Star Atles». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2014. «The Dunhuang star atles is one of the most spectacular documents of the history of astronomy. It is a complete representation of the Chinese sky including numerous stars and asterisms depicted in a succession of maps covering the full sky (Figure 1). Apart its aesthetic appeal, the document found on the Silk Road is remarkable as it is the oldest star atles known today from any civilization.»
  5. International Dunhuang Project.bl.uk [1] archivat en Wayback Machine.
  6. Peng, Yoke Ho (2000). Li, Qi and Shu: An Introduction to Science and Civilization in China. Courier Dover Publications. ISBN 0-486-41445-0


Referències

[editar | editar còdic]