Mapa en trames de relleu

Mapa en trames de relleu

Mapa de la ciutat de Toledo (Guia Michelin, 1936), en el clàssic achurado (en color negre) que permet percebre de forma intuïtiva l'elevació del terreny.

Mapa de la posició de les tropes dels Estats Confederados d'Amèrica de la Primera batalla de Bull Run de la Guerra de Secessió. Inclou alguns llocs de tropa i les llistes dels regiments confederados en els noms dels seus comandants. Relleu en trames. Escala [1:63,360].

Les trames de relleu (també denominades achurado) són un modo molt utilisat en cartografia per a representar l'elevació del terreny. Mostren l'orientació de la pendent i per mig de la seua gruixa i densitat proporcionen una sensació general d'inclinament.

No sent una informació numèrica, són menys útils per a un estudi científic dels contorns, pero permeten transmetre correctament formes molt específiques del terreny. És un tipo de sombreado pla, encara que diferent de l'utilisat en els mapes que es valen de masses planes de color o de grisos de distints tons per a representar el relleu.

La representació per mig de trames del relleu va ser estandardizada pel topógrafo austríac Johann Georg Lehmann en 1799. Este tipo de rayado pot combinar-se en atres formes de representar el relleu, com a ombres. El resultat és un mapa sombreado en trames superpostes (com per eixemple, el Mapa Dufour de Suïssa). Emil von Sydow va dissenyar mapes en trames coloreadas: vert per a les terres baixes i marró per a les terres altes.

Característiques

Archiu:Conquest mexico 1519 21.png

Un mapa hachurado descrivint la ruta d'Hernán Cortés durant la conquista de Mèxic.

Les trames estan formades per traços (segments de llínea curts o curves) en la direcció de la pendent més escarpada (segons les llínees de màxima pendent). Les pendents més pronunciades estan representades per traços més grossos i curts, mentres que les pendents suaus estan representades per traços més prims, llarcs i separats entre sí. Una pendent molt suau o un àrea plana, com el cim d'un replanell, generalment es deixen en blanc.

Els achurados són tradicionalment monocolores, generalment de color negre, gris o marró. Utilisant dos colors complementaris de les trames en un color de fondo neutre (per eixemple, llínees blanques i negres sobre un fondo de color gris del mapa) es produïx un efecte de sombreado, com si el relleu s'allumenara.

Regles

En la representació de mapes en trames de relleu, segons G.R.P. Lawrence (1979), són sis les regles a seguir:

1. Els traços es disponen en la direcció de la pendent més escarpada.
2. S'ordenen en rencs perpendiculars a la seua direcció.
3. La llongitut i la gruixa de cada traç representa la caiguda d'altura en la seua direcció: un traç curt i gros representa una costera curta i empinada, mentres que un de llarc i fi representa una pendent llarga i suau.
4. Els traços estan espayats a igual distància dins de cada fila.
5. Els traços tenen el mateix gros dins de cada fila.
6. Si s'allumena el mapa, els traços són més prims i es disponen més separats en els costats allumenats.

El cartógrafo suís Eduard Imhof va establir 5 regles similars:

1. Els traços deuen seguir la direcció del gradient més escarpado.
2. Els traços estan disposts en files horisontals.
3. La llongitut dels traços es correspon en la distància horisontal dels contorns de les curves de nivell d'un cert interval.
4. L'esgambi dels traços és més grossa en les pendents més pronunciades.
5. La densitat característica dels traços per a cada pendent permaneix constant en totes les zones del mapa.

Si l'allumenament és vertical, es manté la regla 5; en el cas de que de l'allumenament siga oblicua, s'omet (les zones d'ombra deuen tindre un hachurado més dens). Les regles anteriors deuen ser utilisades en mapes de gran escala. Si es tracta de mapes a menuda escala (menys d'1:500 000 segons Imhof), estes regles poden flexibilisar-se en la finalitat d'obtindre una representació més sugerent.

Estes trames seguixen sent utilisades en els mapes a gran escala per a mostrar les pendents, i en els mapes de l'Eixèrcit Britànic i també en els fulls topogràfics de varis països s'ampren per a visualisar desmontes i terraplens de distintes vies de comunicació com a carreteres o ferrocarrils. En els mapes britànics s'han convertit en llarcs triànguls, en la base curta en la part superior, sempre apuntant cap a avall. Els terraplens s'identifiquen adicionalment per tindre una llínea a la seua entorn.