Anar al contingut

Mapa isócrono

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa isócrono
Mapa isócrono mostrant els temps de conducció al voltant dels aeroports en el nort de Finlàndia, creat en el software SIG (2011)

Un Mapa isócrono (pla de isócrono, diagrama isócrono) en ciència i planificació urbana és un mapa que mostra les àrees relacionades en isócronos entre diferents punts. Una isócrona es definix com "una llínea dibuixada en un mapa els punts de conexió en que alguna cosa ocorre o aplega a la mateixa hora".[1] Per eixemple, un mapa a voltes es diu simplement una isócrona. En hidrologia i planificació de transport els mapes de isócronas s'utilisen comunament per a descriure les àrees d'igualtat de temps de viage. El terme també s'utilisa en cardiología[2][3][4] com una ferramenta per a detectar anomalies visuals per mig de la distribució de la superfície corporal.[5]


Els mapes de isócronas s'han utilisat en la planificació del transport des de l'any 1972 o abans.[6] S'utilisen comunament en el Regne Unit en relació en el control del desenroll.[7][8][9][10] La tecnologia d'informació en el XXI els ha permés que es generen de forma dinàmica per al seu us en llocs web, sent utilisat pels caçadors immobiliaris que desigen evaluar les àrees residencials.[11]

Hidrologia

[editar | editar còdic]

Els mapes de isócronas i afins s'utilisen per a mostrar el temps que tarda l'aigua de escorrentía en una conca de drenage per a aplegar a un llac, embassament o pren de corrent, suponent que la pluja és efectiva constant i uniforme.[12][13][14][15] Un eixemple primerenc d'este método es va demostrar per Clark en 1945.[16]

Planificació del transport

[editar | editar còdic]

Basats en el temps mapes de viage es poden crear per als diferents modos de transport,[17] per eixemple, a peu, en bicicleta, vehículs. Estos mapes per al transport motorisat privat es varen utilisar àmpliament en un estudi de 1972 en l'accessibilitat de l'aeroport, en Hampshire, Surest d'Anglaterra.[6] En eixe any encara el seu us no estava tan difòs a causa del temps que suponia la creació dels Isócronos.[6]


Els mapes de isócronas es poden generar utilisant l'API de Google Maps[18] a partir de punts de partida arbitraris.[19][20] La creació de mapes isócronos de la duració de viages als aeroports de Finlàndia ha segut explicada utilisant el Quàntum GIS i pgRouting (una extensió de PostGIS).[21]

Públic general

[editar | editar còdic]

S'han construït llocs web que nos permeten visualisar la duració de diversos viages i trayectes utilisant les tecnologies de cartografia i senyes obertes.[22][23] Eixemples d'estos llocs són Mapumental[11] i Mapnificent.[24][25] que poden ser utilisats pels caçadors immobiliaris que desigen evaluar àrees residencials.[11] Un mapa de isócronas de la ret del metro de Londres es va posar a disposició en 2007.[26]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Isochrone [1] archivat en Wayback Machine. Babylon. Retrieved April 5, 2012.
  2. «MFS ECG Potential Map (40ms)». Springer Science+Business Mija. Consultat el 21 de març de 2012.
  3. Rosenbaum, David S. (2001). Optical mapping of cardiac excitation and arrhythmias, Wiley-Blackwell, p. 251. ISBN 0879934816.
  4. Ramanathan, CharulathaPNAS.103(16)doi:10.1073/pnas.0601533103.
  5. Miyashita, TNihon Rinsho: Japanese Journal of Clinical Medicine.53(1)
    48–55.
  6. 6,0 6,1 6,2 Armstrong, H. W.Journal of Transport Economics and Policy.6(3)
    294–307.
  7. «Planning for Town Centres; Practice guidance on need, impact and the sequential approach». Department for Communities and Local Government. Consultat el 26 de març de 2012.
  8. «Transport Assessment; Guidelines for Development Proposals in Northern Ireland». Department for Regional Development. Consultat el 26 de març de 2012.
  9. «Technical Guidance on Accessibility Planning in Local Transport Plans». Local Transport Planning Network. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2012.
  10. Kate Barker. «Barker Review of Land Use Planning». Barker Review of Land Use Planning. Consultat el 26 de març de 2012.
  11. 11,0 11,1 11,2 «[2]», The Independent. Consultat el 22 de març de 2012.
  12. Bell, V. A.. «[3]», Copernicus Publications.
  13. Subramanya, K (2008). Engineering Hydrology, Tata McGraw-Hill, p. 298. ISBN 0070648557.
  14. «EN 0705 isochrone map». UNESCO. Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2012. Consultat el 21 de març de 2012.
  15. «Isochrone map». Webster's Online Dictionary. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2013. Consultat el 21 de març de 2012.
  16. «Unit Hydrograph (UHG) Technical Manual». National Oceanic and Atmospheric Administration. Consultat el 21 de març de 2012.
  17. Gamper Johann. «[4]». Consultat el 21 de març de 2012.
  18. «Generate an isochrone map using Google Maps Api». DZone. Consultat el 21 de març de 2012.
  19. Arthur, Charles. «[5]», The Guardian. Consultat el 21 de març de 2012.
  20. Street, Nicholas. «TimeContours: Using isochrone visualisation». Imperial College London. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 21 de març de 2012.
  21. Graser, Anita. «Drive Clave Isochrones – An Example Using Finnish Airports». Consultat el 22 de març de 2012.
  22. Manchester Evening News. «[6]». Consultat el 6 d'abril de 2012 (en anglés).
  23. Hartley, Sarah. «[7]», The Guardian. Consultat el 22 de març de 2012.
  24. N.B.. «[8]», The Economist. Consultat el 22 de març de 2012.
  25. O'Brien, Terrence. «[9]», Engadget. Consultat el 22 de març de 2012.
  26. DrAlanRae. «Getting about – Isochrone map of London Underground». howtodobusiness.com. Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2012. Consultat el 21 de març de 2012.