Maquinària de hilado de cotó
La maquinària de hilado de cotó es referix a les màquines que transformen (o hilan) les meches de cotó preparades en fils o hilados. Este tipo de maquinària pot remontar-se a sigles arrere. Durant els sigles XVIII i XIX, en el marc de la Revolució Industrial es va desenrollar maquinària de hilado de cotó per a dur la producció en massa a l'indústria del cotó. La maquinària de hilado de cotó es va instalar en grans fàbriques, comunament conegudes com a fàbrica de cotó.
Història
[editar | editar còdic]Màquina de hilar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Màquina de hilar.
La màquina de hilar es va inventar en el món islàmic cap a 1030. Més vesprada es va estendre a China en 1090, i després es va estendre des del món islàmic a Europa i l'Índia en el XIII.[1]
Fins a la década de 1740 tot el hilado es feya a mà utilisant una rueca. La rueca de hilar d'última generació en Anglaterra era coneguda com la rueca de Jersey; no obstant, una rueca alternativa, la rueca de Sajonia, era una rueca de pedal de doble banda a on el huso girava més ràpit que el cursor en una proporció de 8:6. El dibuix en abdós es feya en els dits de les hilanderas.[2]
Lewis Paul i John Wyatt
[editar | editar còdic]En 1738 Lewis Paul i John Wyatt de Birmingham varen patentar la màquina de hilar a rodells i el sistema de volants i bobines, per a estirar el cotó fins a una gruixa més uniforme, utilisant dos conjunts de rodells que es desplaçaven a diferents velocitats. Va ser perfeccionat per Thomas Highs de Leigh, i este principi va ser la base del posterior disseny de la hiladora hidràulica de Richard Arkwright. En 1742, Paul i Wyatt havien obert un molí en Birmingham que utilisava la seua nova màquina de laminación impulsada per un ruc, pero no va ser rendable i pronte va tancar. En 1743 es va obrir una fàbrica en Northampton en cinquanta husos que giraven en cinc de les màquines de Paul i Wyatt, i va resultar més exitosa que el seu primer molí; esta va funcionar fins a 1764.
El suprascrito Lewis Paul va inventar la màquina de cardar accionada a mà en 1748. Es colocava una capa de làmines d'aram al voltant d'una targeta, que després s'envolia al voltant d'un cilindre. Este invent de Lewis va ser desenrollat i millorat posteriorment pel ya citat Richard Arkwright i per Samuel Crompton, encara que el disseny va quedar baix sospita despuix d'un incendi en la fàbrica de Daniel Bourn en Leominster, que utilisava els husos de Paul i Wyatt. Bourn va produir una palesa similar en el mateix any.
El reverent John Dyer de Northampton va reconéixer l'importància de la màquina de hilar cotó de Paul i Wyatt en un poema de 1757:
Una màquina circular, de nou disseny,
de forma cònica, forma i trama un fil
sense el tediós treball de mans innecessàries.
Una rueca invisible, baix el sol,
a cada peça de l'harmònica estructura,
dona el moviment precís. Una intenció
guia el treball; la llana cardada, diu,
tan suaument envolta entorn a eixos cilindres,
girant suaument, l'entreguen a eixe círcul
de husos verticals que, en un ràpit tribulí,
fan girar en llarc tram un fil uniforme.
Hiladora Jenny
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hiladora Jenny.
La hilandera és una roda de hilar de varis carrets. Va ser inventada al voltant de 1764, la seua invenció s'atribuïx a James Hargreaves en Stanhill, prop de Blackburn, Lancashire.[3] La hilandera va ser essencialment una adaptació de la roda de hilar.[4]
Hiladora hidràulica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hiladora hidràulica.
La hiladora hidràulica va ser desenrollada i patentada per Arkwright en la década de 1770. La tela s'atenuava (estirava) per mig de rodells de traçat i es retortillava enrollándola en un huso. Era una màquina pesada de gran tamany que necessitava ser impulsada per energia, lo que a finals de el XVIII significava per una roda hidràulica.[5] Les fàbriques de cotó varen ser dissenyades per a este fi per Arkwright, Jedediah Strutt i uns atres a lo llarc del riu Derwent en Derbyshire. Els ensellaments d'aigua només podien hilar la trama.
Mula de hilar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mula de hilar.
La mula de hilar o mule jenny' va ser creada en 1779 per Samuel Crompton. Era una combinació de la hiladora hidràulica de Arkwright i la hiladora Jenny Hargreaves. Es va cridar aixina perque era un híbrit d'estes dos màquines. La mula consistia en un bastidor fix que contenia una fileta de bobines que sostenien la mecha, conectada a través del cabezal a un carro paralel que contenia els husos. Utilisava un procés intermitent:[6] En el recorregut d'anada, les meches es pagaven i es retortillaven, i en el recorregut de regrés, la mecha se subjectava i els husos s'invertien prenent el fil recent hilado. La màquina rival, el bastidor de fils o bastidor d'anells era un procés continu, en el que la mecha es tirava, es retortillava i s'envolia en una sola acció. La mula de hilar va passar a ser autoactiva (automàtica) en la década de 1830. La mula va ser la màquina de hilar més comuna des de 1790 fins a aproximadament 1900, pero es va seguir utilisant per als fils fins fins a la década de 1960. Una fàbrica de cotó en 1890 tindria més de 60 mules, cada una en 1320 husos.[7]
Entre els anys 1824 i 1830 Richard Roberts va inventar un mecanisme que feya que totes les parts de la mula foren autoactivas, regulant la rotació dels husos durant el recorregut cap a dins del carro.
Els Germans Platt, en sèu en Oldham, Gran Mánchester, es trobaven entre els fabricants de màquines més destacats en este camp de treball.
Al principi esta màquina només s'utilisava per a hilar grossos i títuls baixos i mijos, pero actualment s'ampra per a hilar tots els títuls de fil.
Bastidor de l'accelerador
[editar | editar còdic]El bastidor Throstle era un descendent del bastidor d'aigua. Utilisava els mateixos principis, estava millor dissenyada i era accionada per vapor. En 1828 es va inventar en Estats Units el bastidor Danforth throstle. El pesat volant feya vibrar el huso i el fil s'enredrava cada volta que es detenia el bastidor.[8] No va ser un èxit. Es va denominar throstle, ya que el soroll que feya en funcionar es comparava en la vora del tordo (throstle).
Armassó de l'anell
[editar | editar còdic]
1 Rodells d'arrastre
2 Fil
3 Mecha atenuada
4 Guies de fil
5 Anell antibalanceo
6 Viager
7 Anells
8 Fil en bobina
El bastidor d'anells s'atribuïx a John Thorp en Rhode Island en 1828/9 i va ser desenrollat pel senyor Jencks de Pawtucket (Rhode Island), a que ho nomena com a inventor.Marsden 1885[8]
Per a preparar els fils per al doblat, pot ser necessari enrollarlos un al costat de l'atre en una bobina en vorell, o en una bobina recta o cònica, de dos a sis fils abans de retortillar-los en un.
Les màquines de devanado per a este fi són de varis tipos. Les hi ha en les que els fils es coloquen uniformemente entre els vorells d'una bobina, i les que enrollan els fils sobre un tubo recte o cònic per a formar "formages". En este últim cas, els tubos poden colocar-se sobre tambors dividits en diagonal i girar per contacte de fricció.
Colocant cada grup de fils a enrollar en el recalat d'un tambor giratori, s'arrastra ràpidament d'un costat a un atre i es enrolla en un carret. Si s'utilisen tambors massiços en lloc de dividits, les guies de tots els fils d'un costat de la màquina es fixen a una barra, que és recorreguda per una leva colocada en un extrem del bastidor. En cas contrari, es pot prevore un mecanisme independent en tot el conjunt per a tractar cada grup de fils a enrollar.
Les bobines o tubos poden omplir-se a partir de "bobines", "carrets d'anelles" o "madeixes", pero es requerix un moviment de parada per a cada fil, que entrarà en funcionament immediatament despuix de produir-se un trencament.
Processos posteriors
[editar | editar còdic]Per a molts propòsits, els fils tal i com es hilan en el bastidor d'anelles o en la mula estan llests per al fabricant; pero quan es requerix una major resistència o suavitat, com en els fils per a coser, fer ganchillo, calcetería, encaixos i estores; també quan es necessiten efectes multicolors, com en el Grandrelle, o alguna forma especial d'irregularitat, com en els fils en sacacorchos i els fils en bucles, es componen i retuercen dos o més fils simples. Esta operació es coneix com "doblat".
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pacey, Arnold (1991). Technology in World Civilization: A Thousand-Year History, First MIT Press paperback edició, Cambridge MA: The MIT Press, pp. 23-24.
- ↑ Marsden 1884, p. 206
- ↑ Marsden 1884, p. 203
- ↑ Rethinking the Industrial Revolution: Five Centuries of Transition from Agrarian to Industrial Capitalism in England, BRILL, p. 328. ISBN 9789004251793. «La hilandera va ser bàsicament una adaptació de la seua precursora la roda de hilar»
- ↑ Williams & Farnie 1992, p. 8
- ↑ Marsden 1884, p. 109
- ↑ Nasmith 1895, p. 109
- ↑ 8,0 8,1 Marsden 1884, p. 298
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maquinaria de hilado de algodón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.