Anar al contingut

Marca de ceca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marca de ceca

Una marca de ceca és una lletra, símbol o inscripció en una moneda que indica la ceca a on es va produir la moneda.

Història

[editar | editar còdic]

Les marques de cecas es varen desenrollar per primera volta per a localisar un problema. Si una moneda tenia un pes inferior al normal o un pes excessiu, la marca de la ceca indicaria immediatament on es va falcar la moneda i el problema podria localisar-se i solucionar-se. Un atre problema que podria ocórrer seria que un funcionari de la casa de la moneda deshonesto rebaixara la moneda o posara menys metal preciós en la moneda de l'especificat. Les primeres marques de ceca, cridades "Marques de Magistrat" varen ser desenrollades pels grecs, i varen nomenar al Magistrat a càrrec de produir eixa moneda. Desbastar una moneda, o manipular-la d'un atre modo, era un delicte molt greu, a sovint castigat en la mort en moltes civilisacions. Per eixemple, en 1649, els directors de la Casa de la Moneda de la colónia espanyola americana en Potosí, en lo que hui és Bolívia, varen ser condenats a mort per degradar greument l'acunyament. Les inicials del ensayador, aixina com la marca de la ceca, varen ser identificadors immediats quan es varen inspeccionar les monedes.

En alguns casos, els símbols trobats en el camp de les monedes gregues antigues indiquen cecas, no magistrats. Les cecas en els territoris conquistats per Alejandro Magne varen falcar monedes en els tipos que usava en Macedònia, pero marcats en un símbol local.[1] Per eixemple, Rhodes va falcar monedes en els tipos d'Alexander marcats en una rosa, un símbol local que s'usava anteriorment en les seues pròpies monedes.[2]

Una reforma de Diocleciano va fer que la marca de ceca siga una característica habitual de les antigues monedes romanes. Estes marques es varen colocar en la part inferior del revers de la moneda i contenien tres parts. La primera part indica que es tractava d'una moneda en SM per a Sacra Moneta, M per a Moneta o P per a Pecurnia. La segona part era una abreviatura del nom de la ceca, com ROM per a Roma o LON per a Londres. La part final va indicar el taller dins de la ceca.[3] La reforma d'Anastasio, que és el punt de divisió tradicional entre l'acunyament del romà i el romà tardà (també conegut com Els imperis bizantins) varen reemplaçar les marques de ceca en les monedes d'or per l'inscripció CONOB, que significa l'estàndart pur de Constantinopla, que va ser utilisat per una varietat de cecas. No obstant, les marques de menta varen continuar en les monedes de coure fins a la segona mitat de el VII.[4]

Marca de ceca i marques privades en Cochinchina francesa 20 Cents 1879, Paris Mint

Els noms de la cecas varen començar a aparéixer en les monedes franceses baix Pepin i es varen fer obligatoris baix Carlomagno.[5] En 1389, Carlos IV va adoptar un sistema cridat Punts Secrets. Este esquema va colocar un punt baix de la primera lletra de la llegenda de les monedes de Crémieu, baix de la segona lletra per als romans, fins a la vigèsima segona lletra per a Bourges.[6] En el XV, ademés dels punts secrets, es varen utilisar lletres o símbols colocats al final de la llegenda que indicava la ceca.[7] En 1540, Francis I descontinuó punts secrets en favor d'un sistema de lletres; A para París, B per a Rouen,…, Z per a Lió; en el camp.[8] També va establir com a regla per als mestres de la ceca colocar les seues marques personals en les monedes, com lo havien fet en una freqüència cada volta major des de l'acunyament de Luis XI. Esta va ser una de les poques pràctiques reals que va continuar la República de França.[9] Les lletres de la ceca varen continuar fins a 1898 (revixcudes breument en 1914 i des de 1942-58) i encara s'utilisen les marques de mestres de ceca, complementades en la marca del gravador cap.[10]

Algunes monedes angleses medievals usaven noms de ceca[11] Quan Guillermo III es va retirar de l'acunyament martillada, les cecas de les branques que varen ajudar a colpejar la màquina varen fer monedes per a reemplaçar-la i varen posar els seus inicials baix del seu bust.[12] La Royal Mint va establir sucursals per a falcar sobirans prop de les fonts d'or. Estos números mostren les inicials de Sídney, Melbourne, Victoria i Perth Austràlia, aixina com Canadà, Suràfrica i Índia.[13] Soho Mint, de propietat privada, va obtindre un contracte per a falcar monedes de coure reals en prenses de vapor i posar el seu nom en estes monedes i en les monedes que falcava per a atres països. Quan va tancar, Ralph Heaton va adquirir el seu equip, va fundar la Casa de la Moneda de Birmingham i va posar la seua marca de ceca H en monedes de Canadà, entre unes atres.

Dólar Espanyol Mòlt en Marca de Ceca de la Ciutat de Mèxic.

L'Imperi espanyol va introduir les marques de ceca en el Nou Món quan varen autorisar a la Ciutat de Mèxic a obrir una ceca l'11 de maig de 1535. L'Imperi espanyol va establir cases de moneda en tots els seus territoris americans, cada una en la seua pròpia marca de ceca. Despuix de la seua revolució, Mèxic va continuar usant la seua marca de ceca del monograma Mo colonial que es mostra a abdós costats de la data en el dólar mòlt espanyol. Els Estats Units d'Amèrica varen establir cases de moneda en Charlotte, Carolina del Nort i Dahlonega, Geòrgia en 1838 despuix de la Febra de l'or de Geòrgia i varen colocar les seues primeres marques de ceca en les monedes d'or falcades allí.[14] De la mateixa manera que atres països, Estats Units ha colocat marques de ceca no solament en les seues pròpies monedes, sino també en les dels seus territoris, com Filipines, i atres països per als que té contractes per a falcar monedes, com Fiji.

Marques de cecas en numismàtica

[editar | editar còdic]

En el XIX, els numismàtics (coleccionistes de monedes) generalment no recolectaven monedes segons la marca de ceca; més be, varen intentar obtindre conjunts de monedes en dates. Un canvi radical va començar despuix de 1893, quan es va publicar el "Tractat d'acunyament de les cases de moneda dels Estats Units" de AG Heaton. Heaton va citar un eixemple darrere un atre de monedes en marca de ceca que eren molt més escasses que els productes de Filadèlfia i que deurien generar altes primes. Quan Estats Units va abandonar l'acunyament d'argent en 1964, les marques de ceca es varen eliminar de les noves monedes de coure i níquel en la creència de que reduiria l'eliminació de monedes de la circulació per part dels coleccionistes. Les monedes d'argent varen desaparéixer ràpidament de la circulació i es temia que si els coleccionistes guardaven massa monedes noves, hi hauria una greu escassea de monedes. Les marques de menta es varen tornar a les monedes dels Estats Units en 1968.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Greek Coins and Their Values, H. A. Seaby, Kings of Macedon coin 539
  2. Història Numorum, Barcay Head, introduction page lix
  3. Roman Coins and Their Values, David Sear page 47
  4. Byzantine Coins, P. D. Whiting, page 60
  5. Coins in History, John Porteous, page 54
  6. The Silver Coins of Medieval France, James Roberts, page 202
  7. The Silver Coins of Medieval France, James Roberts, page 203
  8. The Silver Coins of Medieval France, James Roberts, page 204
  9. Coins in History, John Porteous, page 164
  10. Standard Catalog of World Coins by Krause Publications
  11. Coins in History, John Porteous, page 68
  12. Coins in History, John Porteous, page 214
  13. Historic Gold Coins of the World, Burton Hobson, pages 129 and 132
  14. A Guide Book of United States Coins, R. S. Yeoman


Referències

[editar | editar còdic]