Mas Fortificada Torre de la Regenta
El Mas Fortificada Torre de la Regenta, en alqueries del Chiquet Perdut, comarca de la Plana Baixa, Castelló, és un complex d'edificis agrícoles en caràcter residencial que presenten fortificació, de la que destaca la torre defensiva i de vigilància. Està ubicada en el llímit del terme municipal d'alqueries del Chiquet Perdut junt al de Burriana. Presenta una declaració genèrica com Be d'Interés Cultural, en anotació ministerial 68, datada el 8 de febrer de 2010. Presenta còdic identificatiu com a Patrimoni de la Generalitat Valenciana número: 12.06.901-002.[1] Esta catalogació li permet tindre una protecció des de la promulgació del Decret de 22 d'abril de 1949 de Protecció dels Castells Espanyols per ser monuments representatius de l'arquitectura militar dins del Tipo de Torre, recollida en l'Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu de 1968. Be d'Interés Cultural: Monument i Zona de Protecció Arqueològica subjecte a les disposicions establides en la Llei 5/2007 de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[2] El mas està entre camps de cultiu de tarongers. Es creu que la torre va poder ser part del sistema defensiu de Burriana, del que possiblement també formaren part a l'Est la torre de Calatrava i pel Nordest la de Vinagrell.[1][3]
Descripció històric-artística
[editar | editar còdic]Alguns autors, com A. Ventura (2004), consideren que la Regenta és una torre i antiga alqueria medieva, que es coneixia per “Bonastre”, i que es trobava en el terme municipal d'Alqueries. Uns atres, com a J. Aparici i V. Edo (2004), consideren que la primera notícia documental de que es dispon sobre Bonastre està datada en 1348, moment en el que la denomina com "pobla", nom que canvia a partir de l'any 1482 quan totes les referències directes a Bonastre faran menció a una alqueria o casal que tenia una almazara que va passar a mans dels musulmans pese a les condicions impostes pel concejo municipal de Vila-real de que deuria ser establiment cristià. Aixina en 1527 era Mafomat Alfaquí fa menció del mas en el nom de “Bonastre”, indicant ademés la possessió de la almazara. La torre va tindre diversos propietaris a lo llarc de l'història, va poder pertànyer a Daimus de Carabona,[3] en el XVI va ser propietat del regente del Suprem Consell d'Aragó, Juan de Sentiu (1570), a partir de 1587 figuren com a titulars del molí els fills i hereus del regente del Consell Suprem d'Aragó Joan Sentiu (entre els quals estava la seua esposa, coneguda com La Regenta).[1][2]
Es tracta d'un edifici residencial, una vila de recree que es va construir sobre una alqueria medieval, de l'época de la dominació musulmana de la península ibèrica. El conjunt està format per diversos edificis contigus, que presenten una distribució entorn a 3 patis, entre els quals destaca, pel seu bon estat de conservació i integració en el restant, la torre medieval que dona nom al mas.[2][1]
És una torre de planta quadrada, de fàbrica de mampostería i reforços de sillería en els cantons, portes i finestres; estes presenten forma lobulada a estil mudéjar. També pot vore's la presència de rajola cuita entre els materials de la seua construcció.[1][3]
La torre medix 5,10 metros per 6,70 de planta alcançant una altura d'11,10 metros. Presenta tres planta baixa, dos pisos alts en saeteras i terrat almenada. L'accés a la torre es realisa a través d'una porta d'arc de mig punt en dovelas situada en direcció sur. En entrar la sala es cobrix en volta de canó i presenta en la paret orientada a l'Oest l'obertura que permetia l'accés a les plantes superiors per mig d'una escala de mà.[1][2]
Durant el XVII, en utilisar-se com a torre vivenda agrícola, va ser objecte de grans transformacions, com la construcció anexa a la paret sur de la torre d'una vivenda i l'obertura d'un portón en el mur de la torre a l'altura de la segona planta per a accedir a esta a través d'una nova escala d'albañilería. La planta baixa es va convertir en cuina i es varen obrir finestres, lobulades, orientades al sur i a l'est. Cap a 1900 es va construir una habitació elevada que unia el hastial Nort de la torre en un atre edifici residencial, pero este element no existix actualment.[1][2]
Més vesprada, en l'any 1967 esta torre va ser rehabilitada i es va eliminar un colomer que impedia distinguir els seus almenas.[1][2] La torre, que en l'actualitat és una propietat privada en accés restringit,[2] s'ubica en el centre d'un entancat en el que s'inclou un atre edifici residencial, i el restant de dependències agrícoles, a on pot observar-se un pati adoquinar en pou, situat front al parament Este de la torre.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Mas Fortificada Torre de la Regenta. Conselleria d’Educació, Cultura i Esports Consulta 20 d'abril de 2017
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 La Regenta / Bonastre [http://www.lesalqueries.es/sites/lesalqueries.es/files/images/639_catalogo_vp_ii_2015.pdf Ajuntament d'alqueries del chiquet Perdut] [1] archivat en Wayback Machine. Consulta 20 d'abril de 2017
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Torre de la Regenta ASSOCIACIÓ ESPANYOLA D'AMICS DELS CASTELLS Consulta 20 d'abril de 2017
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aparici Martí, J. i García Edo, V. (2004): El territori d'Alqueries entre els sigles XIII i XVI, en Alqueries. El temps d’un poble, Diputació de Castelló, Castelló. Inventaris de la DGP. Bens Immobles BIC.
- Mesado, N. (1991): “El nostre camp i el seu patrimoni cultural”, en Burriana en la seua Història II, Magnífic Ajuntament Burriana, Burriana, p. 153-231.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Masía Fortificada Torre de la Regenta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.