Anar al contingut

Mas Fortificada de Mas Tena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mas Fortificada de Mas Tena

El Mas Fortificada Torre de Mas de Tena, o Torre de Mas de Tena, és un edifici agrícola i residencial fortificado, situat en un pla cultivat en el camí que unix Villafranca en els Mes de Roig i Mes de Figuera de Villafranca del Cid, en la comarca del Alt Maestrazgo.[1][2][3][4]

Està declarada de forma genèrica Be d'Interés Cultural, presentant anotació ministerial R-I-51-0012190, baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i presentant anotació ministerial de l'11 de novembre de 2008.[3][1]

Història

[editar | editar còdic]

Disperses pel terme municipal de Villafranca del Cid existixen una gran cantitat de masos fortificades. Es considera que una de les raons de la seua existència i número es deu a que la zona de Villafranca del Cid no contava en un castell que permetera als agricultors disseminats per la zona, refugiar-se en cas de perill. Si tenim en conte que esta zona ha estat involucrada en tots els conflictes bèlics, des de la reconquista a la guerra del 36, (Guerra de Successió, Guerra d'Independència, guerres carlistas, disputes en la veïna Morella…), pot entendre's la necessitat de crear espais fortificados prop dels núcleus agrícoles en a on es concentrava cert número de població que vivia de les explotacions agràries del altiplano en el que se situaven.[5]

Originàriament es tracta d'una alqueria musulmana que va ser evolucionant fins a transformar-se en mas, en la que la torre queda incrustada, presentant solament una frontera exenta.[3][2][4]

Descripció

[editar | editar còdic]

El mas es localisa en un parage de suau pendent al suroest. La zona s'utilisa per al cultiu agrícola i per a l'explotació ganadera, dividida en parceles per murs de poca altura fets de mampostería en sec. Des del mas es poden observar, encara que siga en la lluntea els masos Torre Leandra i el Mes de Patirás, en el mont Peñagolosa al fondo i la Torre Fonso.[2][1]

L'edifici principal, que feya les voltes de residència de masoveros, presenta planta rectangular i la torre devia situar-se en un extrem de la mateixa, pero en ampliar-se l'edifici es va construir un atre cos que es va adossar a la torre (de planta quadrada), de manera que la seua posició va quedar centrada en el mas, pese a això es distinguix del restant dels edificis per la seua altura (aproximadament de tres plantes, la planta baixa i dos pisos). La coberta és a una sola aigua en inclinament i acabament en teixixca àrap. Ademés hi ha atres edificis d'una sola planta que s'utilisen per a les llabors típiques del mas, corrals, estables i almagasens.[1][2] La torre, de fàbrica de mampostería i menuts sellars en el cos principal, té reforçades els cantons en sellars de major calitat; presenta encara restants dels seus almenas, aixina com d'aspirellas i algunes finestres.[3][2][4]

Pot dir-se que és una de les torres més cuidades, per estar encara en us com a mas.[3][2][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=1295
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 ”Castells, Torres i Fortalees de la Comunitat Valenciana”. VV. AA. Editorial Prensa Valenciana S. A. Valéncia 1995. Págs.143.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 25 d'agost de 2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 25 d'agost de 2015.
  5. ”Castells, Torres i Fortalees de la Comunitat Valenciana”. VV. AA. Editorial Prensa Valenciana S. A. Valéncia 1995. Págs.137-138.