Matilo
Matilo o Matilone (Leiden-Roomburg, Països Baixos) va ser un castellum romà del llimes Germanicus del Rin en la província romana de Germania Inferior, edificat per a contindre una cohorte d'infanteria auxiliar del eixèrcit romà. A partir de 1575, este jaciment va ser nomenat equivocadament com Lugdunum en pretendre que el nom de Leyden derivava d'eixe atre llatí, quan en realitat deriva del propenc riu Leede.
Història
[editar | editar còdic]
Matilo era un fort de l'eixèrcit romà del baix Rin atestat en la Tabula Peutingeriana entre Albaniana (Alphen aan donen Rijn, Països Baixos) i Praetorium Agrippinae (Valkenburg, Països Baixos). Va ser edificat al mateix temps que el canal conegut com Fossa Corbulonis, que aplegava fins a la localitat de Forum Hadriani (Voorburg, Països Baixos), capital del poble germà dels cananefates, que en l'Antiguetat habitaven la desembocadura del Rin.
El primer fort, puix, va ser construït en fusta i terra durant l'excavació del citat canal a partir de 47 per orde del general romà Corbulón. El canal va ser identificat i excavat a partir de 1912, trobant, ademés, els restants d'un barco fluvial romà. Este primer castellum, com tot el dispositiu defensiu romà del Baix Rin, va ser destruït durant la rebelió dels bátavos de 69-70. Immediatament despuix va ser reconstruït i va ser monumentalizado cap a mediats de el II. Ademés de servir de guarnició a una unitat d'infanteria auxiliar, va ser utilisat com armamentaria o atarassana per a les unitats militars romanes del baix Rin, sent reconstruït en 196 baix Septimio Sever.[1]
A lo llarc de el III, el nivell de la mar va ascendir progressivament, convertint les afores de ‘’Matilo’’ en una zona pantanosa, lo que va obligar a reedificarlo en pedra cap a 242. Va ser abandonat en 275, quan la pressió de les tribus germanes va destruir tot el dispositiu defensiu romà del Baix Rin i no va ser reocupado en el Baix Imperi.
Les excavacions arqueològiques
[editar | editar còdic]
Els restants romans es coneixen des de el XVI. En 1508 varen ser descoberts en un convent de Roomburg alguns restants de les muralles externes, vàries inscripcions, dos lleons i una estàtua de Minerva de bronze, que varen ser oferides a l'emperador Maximiliano I de Habsburgo, terra sigillata, i tegulae en figlinae d'unitats militars romanes.
Les excavacions arqueològiques varen començar en 1912 i en 1927 va ser descuierta la fossa Corbulonis. En els anys 60, noves excavacions, varen documentar el castellum d'una cohorte d'infanteria romana de 82 x 100 m (0,82 ha), en un praetorium o quarter general de 32 x 32 m, datat en el II. Una inscripció de 196 recorda la reconstrucció de la seua atarassana baixa Septimio Sever.
Les unitats atestades en les inscripcions trobades en Matilo indica que va ser ocupat per la Cohors I Lucensium Hispanorum Pia Felix baix Trajano[2] i, sobretot, per la Cohors XV voluntarium pia civium Romanorum.[3] Aixina mateix, s'atesta la presència del numerus exploratorum Batavorum.[4]
Les excavacions de 1994 varen documentar una necròpolis associada al vicus civil anex a este campament. En 1999, varen ser identificats dos nous fragments de les muralles exteriors[5] En 1996, es va trobar un yelmo de parada en forma de caraça de bronze de l'antiga cavalleria romana, utilisada per a parades militars, lo que abunda en la condició d'atarassana del lloc; el yelmo es data en época de l'emperador Adriano. En 2006, es va excavar sistemàticament una part del llimes entorn al campament.
El 18 de febrer de 2010, la ciutat de Leyden va aprovar la construcció d'un parc arqueològic per a preservar els restants de Matilo.[6]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ CIL XIII 8824, cfr. infra.
- ↑ CIL XIII 8823: [Imp(eratori) Ca]és(ari) Nerva(i) Traia/[no Au]g(usto) Ger(manico) Dacico p(ontifici)/ [m(aximo) t]rib(unicia) p(otestate) p(atri) p(atriae) co(n)s(uli) V/ [coh(ors) I H(ispanorum)] Lucensiu[m] P(ia) F(idelis)
- ↑ CIL XIII 8824: Imp(erator) Caus(ar) L(ucius) Septimius Sever/us Aug(ustus) et M(arcus) Aurelius Antonin/us Caus(ar) coh(ortis) XV vol(untariorum) arma/mentarium vetustate conla/< p = B >sum restituerunt sub Val(erio) Pu/donen-te leg(nugue) Aug(usti) pr(o) pr(aetore) cura(nte) et Caecil(io) Batone // PRE[---, i CIL XIII 8826:[Imp(erator) Caus(ar) L(ucius) Septimius Seve]rus Pius Pertinax Aug(ustus) / [pontifex] maxim(us) trib(unicia) pot(estigues) VIII [et] Im[p(erator) Caus(ar)] / [M(arcus) Aurel(lius) Antoninus] Aug(ustus) Pius pontif(ex) max(imus) / [trib(unicia) pot(estigues) III] L(uci) Septimi Sev[i]r[i] Pii Pe[rtinacis Aug(usti) fil(ius)] / coh(ors) XV vol(untariorum) c(ivium) R(omanorum) P(ia) F(idelis) / [---li]g(atus) Augg(ustorum) pr(o) pr(aetore) pe[r] vexi(llarios)
- ↑ CIL XIII 8825: Impp(eratores) Caess(llaures) L(ucius) Septimius Severus Pius Pert[inax et] / M(arcus) Aurellius Antoninus Augg(usti) it L(ucius) Sept(imius) Geta Caesar d(onum) d(ederunt)] / numere expl(oratorum) Bat(avorum) cur(davant) Q(uinto) {OC} Vine(i)va donar Ruf[o leg(nugue) Augg(ustorum) pr(o) pr(aetore)]
- ↑ Lems E., Op zoek naar Matilo: sporen van de Romeinen in Leiden, Leyden, 1995.
- ↑ Brandeburgh C.R. i Hessing W.A.M., Matilo - Rodenburg - Roomburg. De Roomburgpolder: van Romeins castellum tot moderne woonwijk, Leyden, 2005.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Chrystel R. Brandenburgh en Wilfried A.M. Hessing, "'Matilo - Rodenburg - Roomburg, De roomburgerpolder: van Romeins castellum tot moderne woonwijk", Bodemschatten en bouwgeheimen dl 1, Gemeente Leiden / Dienst bouwen en wonen, 2005, 112 blz., ISBN 979059970292
- Els Lems, "Op zoek naar Matilo: sporen van de Romeinen in Leiden", Leids verleden nr 6, 1995, Gemeente Leiden / Dienst bouwen en wonen, 79 blz., ISBN 9789080139572
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Matilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.