Anar al contingut

Mckinstryíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mckinstryíta

La mckinstryíta és un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descoberta en 1966 en una mina de la zona de Cobalt, en la província d'Ontario (Canadà), sent nomenada aixina en honor d'Hugh E. McKinstry, geólogo nortamericà.[1] Un sinònim poc usat és el de mackinstryita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sulfur d'argent i coure, abans acceptat per l'Associació Mineralógica Internacional com de fòrmula química (Ag,Cu)2S, pero que estudis més recents semblen donar una fòrmula de Ag5-xCu3+xS4 -en x entre 0 i 0,28- com a estructura cristalina bàsica per a este mineral.[2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma junt en atres sulfur en jaciments de minerals d'argent per alteració hidrotermal de baixa temperatura, provablement per baix de 94,4 °C, a sovint associat en els minerals stromeyerita i jalpaíta, químicament relacionats en ell.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: argent natiu, arsenopirita, stromeyerita, actinolita, calcita, bornita, calcocita, djurleíta, digenita, tennantita, wittichenita, bismut, rammelsbergita, balkanita, argent mercúrica, cinabre, pirita, barita o aragonito.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Skinner, B.J., Jambor, J.L. i Ross, M., 1966. "Mckinstryite, a new copper-silver sulfide". Economic Geology, 61, 1383-1389.
  2. Kolitsch, U., 2010. "The crystal structure and compositional range of mckinstryite". Mineral. Mag. 74, 73-84.