Mecanisme de balanceig

Mecanisme de balanceig

Roda hidràulica i sistema de balanceig (mina Aufgeklärtes Glück)

El mecanisme de balanceig (en alemán: Kunstgestänge, Stangenkunst, Stangenwerk, o Stangenleitung; Plantilla:Lang-sv o Stånggång; sistema de barres pla) va ser una invenció realisada en el camp de la mineria que va permetre que el moviment generat per una roda hidràulica es trasnmitiese a distàncies relativament llargues. Va ser inventat en el XVI, i en el XVIII va aplegar a usar-se per a transmetre energia a distàncies de fins a quatre quilómetros. balanceig Es varen utilisar àmpliament en les regions del Harz i dels monts Metàlics d'Alemània, aixina com en Cornualles (Anglaterra) i en Bergslagen (Suècia).

Es pot vore una rèplica d'un sistema de balanceig en Bad Kösen (Alemània), instalat junt al riu Saale i també existix una rèplica d'una roda hidràulica utilisada per a impulsar un mecanisme similar en l'Alt Harz (Clausthal-Zellerfeld), que va aplegar a ser la regió minera més gran d'Europa.

Fonaments

Archiu:Sördalens konstgång 2012.webm

El mecanisme de balanceig data del periodo anterior a l'invenció de la màquina de vapor i del descobriment de l'electricitat. Usant este sistema va ser possible accionar elevadors de barra miners i equips de bombeig, transformant el moviment rotatori de la roda hidràulica en un moviment recíproc. Per a que les barres del sistema pogueren descriure un moviment de balanceig, era necessari introduir un canvi de direcció per mig de components mecànics de forma especial. Els components del sistema que es montaven en els pous miners es denominaven barres d'elevador o barres de bombeig. Els mecanismes montats en les galeries horisontals es denominaven barres d'enllaç.

Estos mecanismes articulats s'ampraven per a transferir el moviment entre la roda hidràulica i els equips de bombeig quan es trobaven alluntats entre sí. Encara que la major part de les peces dels mecanismes eren de fusta, es colocaven collars de ferro de reforç en els eixos de les rodes, en els tubos de conexió i en els manegueta, aixina com en certes parts de les bielas de fusta (llistons llarcs i esquadrats que transmetien la potència de forma horisontal o inclinada). També tenien juntes de ferro articulades que estaven dissenyades de tal manera que podien intercalarse entre sí i assegurar-se en pernos o tornells.

Mecanismes de balanceig en pous miners

Mecanisme de balanceig en funcionament

Els mecanismes de balanceig utilisats en els pous de les mines disponien d'una barra final colocada verticalment, ya anara per a transferir energia a conjunts de bombes associades a un mateix eix (quan funcionaven com a barres de bombeig), o be per a facilitar la baixada o pujada dels miners a lo llarc del pou (quan funcionaven com a barres elevadores). En alguns casos, el sistema realisava abdós funcions simultàneament. Estava construït per mig de maderos d'avet de secció quadrada d'aproximadament 19 a 20 centímetros de costat, fixats entre sí en les corresponents juntes, fortament unides als extrems de les barres en collars de ferro. Ademés, s'impedia que els collars de ferro s'esgolaren per mig de pernos insertats a través d'ells. A distàncies determinades, també hi havia ganchos en els costats que s'usaven per a subjectar refillols horisontals. Per a que el moviment horisontal de les barres poguera convertir-se en un moviment vertical, es disponia d'una palanca giratòria en forma de creu conectada a les barres d'elevació. La conexió a la palanca travessera es conseguia per mig d'una manivela. Per a equilibrar la càrrega era habitual dispondre de dos barres d'elevació.