Anar al contingut

Medimno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un medimno (Plantilla:Lang-grc, médimnos, plural μεδίμνοι, medímnoi) era l'unitat de mida de volum arcaica de l'Antiga Grècia per a la matèria seca.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

El medimno era una unitat de mida de volum per als àrits, el valor absolut dels quals variava d'una localitat a una atra, com de fet va ser el cas per a totes les unitats del món antic.[2]

Era una unitat de mida utilisada per Solón per a construir el sistema timocrático de la base de la societat ateniense (594 a. C.). Representava a l'unitat de recursos primaris (aliments) que es podien produir per la comunitat.

Servia sobretot per a evaluar la cantitat de productes alimentaris: s'usava per a medir cantitats dels diferents aliments típics de la dieta grega mediterrànea (vegetals, va vindre, oli, peix o carn). Pertanyia al sistema de pesos i mides de Corinto, adoptat per Atenes o Megara, entre atres polis (ciutats).

Parts i equivalència

[editar | editar còdic]

Un medimno tenia els següents divisores:

  • el triteo (un terç),
  • el hecteo (un sext = 8,64 l),
  • el hemiecto (un doceavo = 4,32 l),
  • el quénice (un quadragèsim octau = 1,08 l), i
  • el cótilo (0,27 l).[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. En l'Antiga Grècia les mides de capacitat variaven en funció de si estaven destinades a líquits (μέτρα ὑγρά) o a sòlits matèries «seques». (G.Rachet i M.F.Rachet, Dizionario Larousse della civiltà greca, op. cit.).
  2. The Oxford Classical Dictionary, 2003, ISBN 0-19-860641-9
  3. Pesos i mides en Grècia i Roma