Anar al contingut

Menkar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La curva de llum de Menkar.
Menkar
Constelació Cetus
Ascensió recta α 03h 02min 16,8s
Declinació δ +04º 05’ 23,0’’
Distància 220 anys llum
Magnitut visual +2,54
Magnitut absoluta -1,62
Lluminositat 1800 sols (bolométrica)
Temperatura 3700 K
Ràdio 77 - 84 sols
Tipo espectral M1.5IIIa
Velocitat radial -26,1 km/s

Menkar o Menkab (α Ceti / α Cet / 92 Ceti)[1] és la segona estrela més lluenta de la constelació de Cetus en magnitut aparent +2,54, només superada per Deneb Kaitos (β Ceti) i ocasionalment per Mira (ο Ceti).

Els térmens Menkar o Menkab provenen de la paraula àrap منخر. manħar, que significa «el nas», en alusió a la seua posició en el cos del mònstruo marí. Al Kaff al Jidhmah, nom utilisat per Ulugh Beg i Al Tizini per a designar a esta estrela, hui s'aplica a γ Ceti (Kaffaljidhma).[2]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

Situada a 220 anys llum del sistema solar, Menkar és una freda jaganta roja de tipo espectral M1.5IIIa, la temperatura superficial del qual és de només 3700 K. Visualment és 380 voltes més lluminosa que el Sol, pero per ser una estrela freda una gran cantitat de la seua llum és emesa com radiació infrarroja no visible; d'esta forma, la radiació total procedent de Menkar és 1800 voltes major que la provinent del Sol. La seua temperatura i lluminositat permeten estimar la seua ràdio, 84 voltes més gran que el ràdio solar; la mida directa de la seua diàmetro angular (0,0116 segons d'arc), donen com resultat un valor alguna cosa inferior de 77 radis solars.[3]

Menkar és una variable irregular de tipo Lb, en variacions erráticas en la seua lluentor entorn al 6% del mateix. És una estrela notablement deficient en carbono, sent el seu contingut d'este element inferior al 20% de l'existent en el Sol. Igualment destaca com radiofuente, en a on les ones de radi s'originen pel vent estelar que bufa des de la seua superfície.[3]

Menkar es troba en la fase final de la seua evolució estelar, i a mida que comence a fusionar el seu núcleu de carbono es tornarà altament inestable per a finalment expulsar les seues capes exteriors formant una nebulosa planetària. En el seu centre quedarà com remanente estelar una massiva nana blanca similar a Siri B.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Menkar (SIMBAD)
  2. Allen (1889). «Cetus», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  3. 3,0 3,1 3,2 Menkar (Stars, Jim Kaler)

Vore també

[editar | editar còdic]