Anar al contingut

Menor (àlgebra llineal)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Càlcul d'un determinant d'orde 3 per mig de la regla de Laplace. Per a això s'utilisen alguns menors de la matriu.

En àlgebra llineal, un menor o menor complementari d'una matriu A és el determinant d'alguna submatriz, obtingut de A per mig de l'eliminació d'una o més de les seues files o columnes. Els menors obtinguts per l'eliminació d'únicament una fila i una columna de matrius quadrades es diuen primers menors i es necessiten per a trobar la matriu de cofactores, la qual és útil per a calcular el determinant i l'inversa de matrius quadrades.

Definició

[editar | editar còdic]

Siga A una matriu de m×n i k un sancer en 0<kmin{m,n}, un menor d'orde k×k de A és el determinant d'una matriu k×k obtinguda de A per mig de l'eliminació de mk files i nk columnes.

ya que hi ha:

(mk) (llegit com "m combinacions de k")

maneres de triar k files de m files, i hi ha

(nk)

maneres de triar k columnes de n columnes, hi ha en total

(mk)(nk)

menors de tamany k×k.

Notació

[editar | editar còdic]

El menor (i,j) (a sovint denotat com Mij) d'una matriu quadrada A de n×n, és definit com el determinant de la matriu (n1)×(n1) formada per mig de l'eliminació de la i-ésima fila i la j-ésima columna de A. Un menor (i,j) pot ser referit també com (i,j)-ésimo menor, o simplement menor ij .

Mij pot trobar-se també eliminant els índexs corresponents a l'element aij de la matriu A, en el cas de la qual diem que Mij és el menor de aij

Un menor format per l'eliminació d'una única fila i una única columna d'una matriu quadrada A (tal com Mij) és cridat primer menor. Quan dos files i dos columnes són eliminada, se li crida segon menor.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Burnside, William Snow & Panton, Arthur William (1886) Theory of Equations: with an Introduction to the Theory of Binary Algebraic Form.


Referències

[editar | editar còdic]