Mercedonius
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar Mercedonius (en llatí "Més de Treball"), també conegut com Mercedinus, Interkalaris o Intercalaris (en llatí: mensis intercalaris[1]), era un més intercalar del calendari romà.[2][3][4] l'any bisiesto resultant era de 377 o 378 dies. Teòricament s'introduïa cada dos (o ocasionalment tres) anys, pero era a voltes evitat o empleat pel Colege de Pontífexos per raons polítiques pese a l'estat de l'any solar. Mercedonius va ser eliminat per Juliol César quàn es va introduir el calendari juliano en el 46 a. C.
Història
[editar | editar còdic]Este més, instituït segons la tradició per Numa Pompilio, va ser creat per a ser insertat cada dos o tres anys per a alinear el calendari romà original de 355 dies en l'any solar.[5][6]
La decisió per a intercalar este més era del pontífex màxim, presuntament basat en observacions per a assegurar la millor correspondència possible en les estaciones. No obstant, el pontífex màxim, qui normalment era un polític actiu, a sovint manipulava la decisió per a permetre als seus aliats quedar-se per més temps en els seus càrrecs o traure als seus enemics més primerenc. Tal intercalació imprevista significava que les dates que seguixen el més de Februarius no podrien conéixer-se de bestreta, i més damunt, els ciutadans romans que vivien fòra de Roma a sovint no sabrien la data verdadera.
El mecanisme exacte no està clarament especificat en fonts antigues. Alguns estudiosos, com Ludwig Ideler, Henry G Liddell, els escritors de la Encyclopædia Britannica i Elias Bickerman[7] troben que en anys de més intercalar la llongitut de febrer estaria fixada en 23 dies i seguidament per un mensis intercalaris variable de 27 o 28 dies.[8][9] Esta vista és seguida en fonts generals de història dels calendaris, com les de D. E. Duncan, G. R. Richards o A. Aveni.
Aixina i tot, seguint una discussió d'intercalació en l'obra de A. K. Michel, El Calendari de la República Romana (Princeton, 1967) 145–172, la referència per excelència per al calendari prejuliano, alguns estudis d'especialistes en este tipo de calendaris publicats des de 1967 establixen que en eixos anys febrer tindria 23 o 24 dies, seguits per un Mercedonius de 27 dies.[10][11][12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fasti Triumphales.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
- ↑ Henry G Liddell, 1909, A History of Rome, John Murray, London, p. 29
- ↑ "The llunar year of 354 days fell short of the solar year by 11Plantilla:Fracció days: in 8 years this amounted to 90 days or three months. These 90 days he divided into two months of 22 and two months of 23 days, and introduced them alternately every second year for two octennial periods: every third octennial period, however, Numa intercalated only [...] three months [...] because he adopted 355 days as the length of his llunar year". Daniel Spillan, Livy's History of Rome, Book I. 19. Footnote 24. This is the theory of Macrobius in Saturnalia (c. AD 430).
- ↑ I J Bickerman, Chronology of the Ancient World, Ithaca, New York 1980, ISBN 0-80-141282-X.
- ↑ C Ludwig Ideler, Handbuch der mathematischen und technische Chronologie, Berlin 1825.
- ↑ Liddell, 1909, A History of Rome, John Murray, London, p. 29
- ↑ including papers and books by A. E. Samuel, P. S. Derow, P. Brind'Amour, V. M. Warrior, J. Rüpke, R. Hannah, and C. J. Bennett
- ↑ The view is opposed by H. Chantraine, whose opinion is in turn dismissed by Brind'Amour as special pleading
- ↑ Some of these writers assume that the various extracts from the Roman jurist Celsus (Digest volume 39) quoted in the Significations [Definitions] of Justinian's Law Code (The Enactments of Justinian, The Digest or Pandects, tr. S P Scott, Cincinnati 1932 available at ) develop an argument. This is not the case in Book 50, which is a séries of unrelated dictionary definitions.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mercedonius» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.