Merimdense

Merimdense

Merimdense (o Merimde Beni-Salame) és la denominació de la primera cultura que sorgix en el Baix Egipte, en el periodo neolític, a finals de el VI mileni a. C. i perdura pràcticament durant tot el V mileni a. C., sent contemporànea de les cultures Fayum A i Nabta Plaja. El seu nom ho pren dels arcaics assentaments de Merimde, situats al surest del Delta en la marge occidental del Nilo.

Erro al crear miniatura:

Gra procedent de Merimde, del V mileni a. C., MET

Característiques

Es tracta d'una cultura de costums totalment sedentarias, en la que es practicava molt activament la ganaderia i l'agricultura. Els seus habitants varen cultivar el gra, varen usar alfarería i varen viure en barraques ovales. No han aparegut signes d'organisació social diferenciada.

Activitat econòmica

Els seus habitants eren agricultors. Utilisaven grans cestos o vasijas d'argila enterrats per a guardar gra, o siges de capacitat molt major (de fins a 2,40 m de diàmetro), en forma redona i excavats en el sol que es troben dispersos per tot el llogaret. Junt a estes siges s'han trobat eres de forma circular en el sol revestit d'argila.

Coneixien la ganaderia, criaven moltons, ovelles, bous, cabres i porcs. També posseïen gossos. Practicaven la caça de hipopótams i cocodrils junt a el Nilo. També peixcaven i arreplegaven moluscs.

Hi ha indicis de relacions comercials en les zones centrals de la Delta, basades en el trueque d'utensilis de pedra els nòduls de la qual arreplegaven a la vora del desert.

Utensilis

Archiu:Hand ax MET 33.4.35 EGDP013234.jpg

Astral de pedra merimdense.

Tant la ceràmica com els utensilis són llimitats i toscos en comparació als seus contemporàneus del Alt Egipte.

Disponien de toscas astrals de pedra, de variades formes, de serres (làmines denticuladas) i hoces de fusta llaugerament curvada sobre els que es incrustraban lascas de sílex, també tallaven puntes de flecha i les puntes de llances, algunes de bell acabament.

Ceràmica

Archiu:Male head from Merimda Bani Salama, late 5th millenium BCE; Egyptian Museum, Cairo (2).jpg

Cap de terracota.

La ceràmica va ser elaborada en fanc i palla. L'incipient activitat artística es reflectix en figurillas de terracota representant ganado vacú, i en el célebre cap d'ídol del Museu Egipcíac d'El Caire.

Assentaments

Les vivendes varen ser evolucionant paulatinament de primitives barraques fins a cabanyes d'atobó d'estructura més sòlida.

En les primeres fases (Fase I) vivien en endebles cabanyes fetes d'estora i canya, en soports que les sustentaven en la terra; estaven disperses conformant chicotetes explotacions agrícoles de caràcter familiar, independents les unixques de les atres, segons Trigger.

En la Fase II, l'assentament va créixer i es varen alçar vivendes més sòlides, d'atobó, excavades en el sol a uns 25 cm, en planta oval o de ferradura, d'uns 5 o 6 metros de llongitut, i teulada a dos aigües.

Enterrament

No existia un àrea especial per als cementeris. Els morts eren enterrats dins de l'assentament, en fosses ovalades i poc profundes. Els cadàvers estaven disposts en posició fetal, sobre el seu costat dret (en el 85% dels casos), possiblement de cara a la seua antiga llar, coberts en estores o en pells d'animals, i sense aixovar funerari.

Referències

• Cultura Merimdense, en egiptologia.com [1] archivat en Wayback Machine.