Meteorit El Chaco
El meteorit Chaco o El Chaco, és el segon fragment més gran conegut d'una pluja de meteors caiguda fa més de 4.000 anys i que va ser extret de la zona de Camp del Cel, en el municipi de Gancedo, en la Província del Chaco (Argentina). Fins al moment del descobriment del seu homòlec i veí meteorit Gancedo, va ser considerat com el meteorit més gran d'Amèrica i el segon més gran del món. Deu el seu nom a la província en el territori de la qual fora trobat el meteorit.
Els càlculs de carbono 14 situen la caiguda entre els anys 1080 i 191 a. C[1] El seu cràter va ser descobert en 1969 per Raúl Gómez, un habitant de la zona.
L'excavació va ser dirigida fins a 1980 per William Cassidy, un astrònom de la NASA que des de l'any 1962 realisa investigacions en el lloc. En 1980 La Força Aérea Argentina[2] desentierra i issa fòra del cràter al gran meteorit. En un pes aproximat i 28.840 quilos[3][4][5][6] és el tercer meteorit de major massa que es coneix, després del Gancedo i el Hoba, en Namíbia.[7]
Història
[editar | editar còdic]El història del descobriment del Meteorit Chaco es remonta als primers anys de la década de 1960, quan un lugareño cridat Raúl Gómez, naixcut en 1943 en la localitat de Les Breñas, es trobava en el mont caçant iguanas. Va ser llavors que en una d'eixes caceres, portades a terme en una zona coneguda com "Parage La Tota", va descobrir una estranya depressió en el terreny que va cridar la seua atenció, al punt tal de convertir-se simplement en un element més per al seu anecdotario.
Lo que no sabia Gómez en eixe moment, era que a uns quilómetros d'eixe lloc començava a instalar-se un equip de científics i arqueòlecs, encapçalats per William Cassidy i recolzats per organismes com la NASA, l'Universitat de Columbia o l'Armada Argentina.
Valent-se del testimoni de lugareño, Cassidy va començar una expedició pel mont chaqueño, en el que va ser ubicant distints cràters als que anava denominant en un número i en el nom del lugareño que va avistar eixe forat. Va ser aixina que el expedicionario va terminar escoltant per part de tercers, l'anècdota de Raúl Gómez, qui ya no es trobava en el Parage La Tota, pero que per demanat de Cassidy va ser ubicat i novament dut al lloc per a conéixer la seua experiència. Gómez va relatar tot lo que va viure i va ajudar a l'expedició a donar en el clot, que finalment va ser batejat com "Cràter 10, Raúl Gómez". Va ser aixina que l'1 d'agost de 1969, despuix d'una àrdua tasca de desentierro, Cassidy va conseguir finalment trobar al responsable de dit cràter: Un fragment de meteorit d'uns 37.000 quilograms calculats, lo que ho ubicava en el segon lloc del rànquing dels meteorits més grans extrets de la Terra, per darrere del Meteorit Hoba, trobat en Namíbia.[8]
No obstant, a pesar de l'anunci i de la magnitut de la troballa, es va necessitar temps per a iniciar els treballs d'extracció. Els mateixos finalment varen tindre lloc el 8 de juliol de 1980, gràcies a l'intervenció de l'Armada Argentina, quí varen posar a disposició una grua per a retirar el pesat objecte ferroso. Actualment, és un dels principals atractius de la Reserva Natural Camp del Cel.[9] Si be, al moment de la seua extracció es va declarar que el mateix pesava 37.000 quilograms, medicions posteriors varen donar inexplicablement un pes final de 28.840 quilograms. Este pesaje va tindre lloc en l'any 2016 i va ser resultat d'una comparativa realisada despuix de la troballa i posterior extracció del Meteorit Gancedo.[10]
Intent de robo
[editar | editar còdic]El 21 de giner de 1991, personal de la Policia de la Província del Chaco va detindre a pocs quilómetros del llímit interprovincial en Santiago del Estero, un comboi format per un camió grua, un atre particular i un automòvil, els qui es desplaçaven en actitut sospitosa. En efecte, es va constatar en el procediment que en dit comboi, era traslladat sobre la grua el Meteorit Chaco, el qual era dut en la finalitat de traure-ho del país. En dit operatiu, varen ser detingudes dos persones d'orige nortamericà i un argentí, sent ells el reporter gràfic Jeffrey Smith, el coleccioniste i traficant de meteorits Robert Haag i Miguel Antonio Fernández, este últim oriunt de la ciutat de Buenos Aires i que va servir com a guia per als membres de l'expedició. Es varen portar a terme distints processos, en els quals va aplegar a intervindre el cònsul general de l'Embaixada dels Estats Units en Argentina, per a mediar per la llibertat dels seus conciutadans. Finalment i despuix de la restitució del Meteorit en el seu emplaçament original, la causa va terminar sent archivada.[11]
Este episodi, no obstant, va terminar per assentar un precedent en la Província del Chaco, donant inici aixina a múltiples activitats per a combatre el tràfic de meteorits, tenint en conte que vàries peces que varen ser extretes del territori de Camp del Cel, hui són exhibides en museus i edificis estrangers.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ chaco.gov.ar. «Camp del cel: Una ocasió per al asomobro». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2007.
- ↑ Una Guia a Camp del Cel. «Una Guia a Camp del Cel».
- ↑ «Va aplegar William Cassidy i demà inicia el treball en la zona dels meteorits». Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ «Caigudes del cel, històries d'alt impacte». diari La nació. Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ «Meteorit chaqueño assegurat en o$s30 millons viajarà a Alemània». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ «Troben en Chaco un meteorit de més de 30 tonellades». Consultat el 12 de setembre de 2016.
- ↑ «caure-en-la-terra-355372/ 11 meteorits que varen caure en la Terra». Consultat el 29 d'abril de 2013.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meteorito El Chaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.