Camp del Cel
Camp del Cel (en els idiomes aborigen: qom: Pingüen N'onaxa o Pingüen Nunralta; wichí: Otumpa) és la denominació d'una extensa regió del nort de l'Argentina ubicada en el Chaco Austral, actualment en el llímit entre les províncies del Chaco i Santiago del Estero, en la qual fa aproximadament 4000 anys[1] va impactar una pluja de meteorits metàlics resultants de l'explosió en l'atmòsfera d'un asteroide d'al voltant de 840 000 kg.[2]
«Camp del Cel» és el nom de la dispersió meteòrica, mentres que cada espècimen important que la conforma està individualisat en un nom propi.
Un dels fragments de dita pluja és conegut com el meteorit El Chaco i és el tercer més pesat del món, aixina i tot el seu pes no pot determinar-se en precisió, ya que va ser registrat en dos ocasions en una substancial diferència: 33.400 kg (1980) i 37.000 kg. (1990), pero en 2016 despuix del seu pesaje va donar 28.840 kg (menys de lo que s'esperava).[3]
Ubicació
[editar | editar còdic]Camp del Cel és una extensa regió d'Argentina ubicada en el Chaco Austral, més exactament en els confines entre les províncies de Chaco, Santiago del Estero i l'extrem noroest de la província de Santa Fe. El seu nom prové d'una "pluja" de meteorits ocorreguda fa uns 4000 anys ya durant el holoceno mig. L'àrea (en llímits naturals imprecisos) de Camp del Cel és d'aproximadament 20 000 km².
Encara que l'àrea de (en a on a inicis del present sigle s'ha inaugurat un Monument i Reserva Natural) la dispersió d'este "event" meteorítico ha segut territorialment molt major, per eixemple: la localitat santiagueña d'Aerolito es troba en les coordenades {{ |dms-lat=27°14′S |dms-long=62°18′O |dec-lat=-27.233 |dec-long=-62.3 |param=27_14_S_62_18_W_|default=dms|name=}}</noinclude> uns 20 quilómetros al nornoroeste de la població d'Otumpa; la també localitat santiagueña de Camp del Cel s'ubica en les coordenades {{ |dms-lat=27°50′S |dms-long=61°49′O |dec-lat=-27.833 |dec-long=-61.817 |param=27_50_S_61_49_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, la pròpia població santiagueña de Otumpa està en les {{ |dms-lat=27°19′S |dms-long=62°14′O |dec-lat=-27.317 |dec-long=-62.233 |param=27_19_S_62_14_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, la localitat de Pou del Toba en les coordenades: {{ |dms-lat=27°56′S |dms-long=62°01′O |dec-lat=-27.933 |dec-long=-62.017 |param=27_56_S_62_01_W_|default=dms|name=}}</noinclude>; mentres que el curiós sistema de depressió del surest santiagueño en el fondo del qual s'ubiquen hui estanys estacionals com les d'Els Cisnes ({{ |dms-lat=28°14′S |dms-long=62°22′O |dec-lat=-28.233 |dec-long=-62.367 |param=28_14_S_62_22_W_|default=dms|name=}}</noinclude> ), Salada ({{ |dms-lat=28°08′S |dms-long=62°17′O |dec-lat=-28.133 |dec-long=-62.283 |param=28_08_S_62_17_W_|default=dms|name=}}</noinclude>) i Els Cachitos ({{ |dms-lat=28°03′S |dms-long=62°09′O |dec-lat=-28.05 |dec-long=-62.15 |param=28_03_S_62_09_W_|default=dms|name=}}</noinclude>); quan no es tracten de cràters meteoríticos anegados i semicolmatados per sals, evidencien la reactivació d'una falla deguda a l'impacte meteorítico del Camp del Cel.
Cràters
[editar | editar còdic]Les característiques d'esta pluja meteorítica són prou singulars. La majoria dels cràters coneguts fins al present són del tipo con oblicuo de penetració, en a on el meteorit ha impactat en àngul rasante (menor als 10°). Estos cràters són elíptics, i la major densitat dels mateixos està en la zona fronteriça de les províncies de Santiago del Estero i Chaco, hi ha també uns pocs cràters d'explosió en els que l'impacte dels meteorits ha segut casi en àngul recte per lo que l'objecte ha esclatat i s'ha vaporizado, deixant com a chafades cràters circulares, i cràters de rebot és dir aquells formats per meteorits que han entrat molt tangencialment (casi en 180°) per lo que l'objecte ha rebotat i ha quedat en la superfície. D'esta classe seria el Posada de Fierro.
Cràter major del Camp del Cel
[editar | editar còdic]És el lloc geogràfic de la presència d'un impacte meteòric, formant un astroblema, en Argentina, prop de la localitat chaqueña de Chorotis, en el llímit entre les província del Chaco i de Santiago del Estero, 800 km al nornoroeste de Buenos Aires.
Té 50 m de diàmetro i la seua edat s'estima en alguna cosa menor a 4 milenis, en el Holoceno. El cràter està al ras.
- Coordenades: </noinclude>.
- Altitut: 71 m s. n. m.
El meteorit El Chaco va ingressar en àngul de 9° respecte a l'horisó deixant un cràter elíptic per con de penetració, tal cràter té un túnel d'uns 16 m quedant enterrat l'objecte a 5,5 m de profunditat. L'altura del meteorit és de 2,2 m.
| Nom | Massa (ton) | Any de descobriment |
|---|---|---|
| Posada de Fierro (o, Otumpa [desaparegut]) | 15 | 1576 |
| Runa Pocito (o Otumpa II) | 0,8 | 1803 |
| el Toba | 4,21 | 1923 |
| l'Astral | 0,025 | 1924 |
| el Mocoví | 0,732 | 1925 |
| el Tonocote | 0,85 | 1931 |
| el Abipón | 0,46 | 1936 |
| el Mataco | 1 | 1937 |
| la Paraulota | 2 | 1962 |
| la Perduda | 1,53 | 1965 |
| els Escurçons | 3,12 | 1967 |
| el Chaco | 28,84 | 1969 (extret en 1980) |
| Tañigó II (desaparegut) | 10 | 1997 |
| la Sorpresa | 14,875 | 2005 |
| el Wichí o Meteorit santiagueño | 7,85 | 2006 |
| el Gancedo[8] | 30 | 2016 |
Composició
[editar | editar còdic]Els meteorits Camp del Cel són del tipo meteorit metàlic classificats estructuralment com octaedrita del grup IAB. Es componen de ferro (92,9%), níquel (6,67%), cobalt (0,43%), fòsfor (0,25%) i atres elements com el gali (87 ppm), germani (407 ppm) i iridi (3.6 ppm).[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cassidy, William A., and ML Renard. 1996. “Discovering Research Value in the Camp Del Cel, Argentina, Meteorite Craters.” Meteoritics & Planetary Science (31): 433–448. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1945-5100.1996.tb02087.x/abstract
- ↑ Liberman, RG, and JOF Niello. 2002. “Camp Del Cel Iron Meteorite: Sample Shielding and Meteoroid’s Preatmospheric Size.” … & Planetary Science (37): 295–300. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1945-5100.2002.tb01111.x/abstract
- ↑ El meteorit més gran del món és el Hoba, d'aproximadament 60.000 kg, i es troba en Namíbia. El tercer és conegut en el nom d'Ahnighito, de poc menys de 31 tonellades, trobat en Cape York, Groenlàndia i traslladat a Nova York a fins del sigle XIX, a on s'exhibix des de llavors en el seu Museu d'Història Natural.
- ↑ Vagn F. Buchwald (1975). The Handbook of Iron Meteorites, Their History, Distribution, Composition and Structure, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-02934-8.
- ↑ Monica M. Grady, A. L. Graham, Natural History Museum (London, England) (2000). Catalogue of meteorites, Cambridge University Press, p. 126. ISBN 0-521-66303-2.
- ↑ S.P. Wright et al.(2006).Llunar and Planetary Science.XXXVII
- ↑ M. C. L. Rocca et al.(2006).69th Annual Meteoritical Society Meeting.
- ↑ El meteorit de Camp del Cel seria el segon més gran del món en 30,8 t
- ↑ Gerald Joseph Home McCall, A. J. Bowden, Richard John Howarth (2006). The history of meteoritics and key meteorite collections. Geological Society. pp. 28–30. ISBN 978-1-86239-194-9
- ↑ Vagn F. Buchwald (1975). The Handbook of Iron Meteorites, Their History, Distribution, Composition and Structure. Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-02934-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo del Cielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.