Mida de la sostenibilitat
La mida de la sostenibilitat o medició de la sustentabilidad és la valoració, normalment quantitativa, d'en quin grau una activitat que incidix sobre la naturalea és sostenible o insostenible a llarc determini. La mida de la sostenibilitat constituïx la base per a la gestió de la sostenibilitat.[1] Les mètriques (conjunts d'indicadors) utilisades per a medir la sostenibilitat (tant la sostenibilitat migambiental o social com l'econòmica o individual) encara estan evolucionant: inclouen indicadors, comparatives, auditories, estàndars de sostenibilitat i sistemes de certificació com el sagell de comerç just o la certificació ecològica, índexs i contabilitat.[2]
Dites mètriques s'apliquen sobre àmplies escals temporals i espacials.[3] Entre les mètriques àmpliament utilisades poden citar-se els informes sobre sostenibilitat corporativa, el Triple resultat (econòmic, migambiental i social), la Societat Mundial de Sostenibilitat i les estimacions de la calitat de gobernanza de la sostenibilitat en els països que utilisen l'Índex d'eixercite ambiental.
Un plantejament alternatiu, utilisat pel Programa per a les Ciutats del Pacte Mundial de les Nacions Unides, i explícitament crític de la mètrica "triple resultat", són els círculs de sostenibilitat.[4][5]
Estan relacionats en la mida de la sostenibilitat 2 conceptes per a entendre si el modo de vida de la humanitat és sostenibleː els llímits planetaris[6] i la chafada ecològica.[7] Si no es traspassen els llímits i la chafada ecològica no supera la capacitat de regeneració de la biosfera, llavors el modo de vida es considera sostenible.
Un conjunt ben definit i harmonisat d'indicadors és l'única manera de medir fiablemente la sostenibilitat. Els estudiosos encara no han conseguit conformar este conjunt. S'espera que els indicadors que ho componguen s'identifiquen i ajusten a través d'observacions empíriques (prova i error).[8] Les crítiques més comunes es referixen a la calitat de les senyes, la seua comparabilidad, la seua funció de pèrdua i els recursos necessaris.[9]
No cal confondre la mida de la sostenibilitat (significat 1 de la RAER)[10] en les medidas per a la sostenibilitat (significat 6; en realitat per a una major sostenibilitat) com reciclar o amprar energies renovables.
Les senyes necessàries per a calcular la sostenibilitat d'un proyecte varien molt segons el seu tipoː no és lo mateix valorar la sostenibilitat d'un port peixquer per a 10 barcos en el Pacífic que la d'una extracció anual d'un milló de tonellades d'arena de la delta de l'Amazones. Per les dificultats de valorar la sostenibilitat de proyectes individuals, la comunitat de gestió de proyectes ha formulat la següent queixa: ¿cóm pot conseguir-se el desenroll sostenible a nivell mundial si no sabem calcular-ho en proyectes individuals?[11]
Per una atra part, un mateix proyecte (per eixemple, un regadiu) pot portar-se a terme de manera sostenible (per eixemple, en aigua de mar desalada en energies renovables) o insostenible (extraent l'aigua d'un aqüífer subterràneu sobreexplotado).
La mida de la sostenibilitat té molts punts en comú en la mida del impacte ambiental, pero és diferentː un proyecte de gran impacte ambiental pugues després ser perfectament sostenible, i un atre de mínim impacte inicial pot resultar insostenible a llarc determini. En general, els proyectes de baix impacte ambiental són sostenibles.[12]
Necessitat de valorar la sostenibilitat i marc per a fer-ho
[editar | editar còdic]La sostenibilitat s'ha tornat la principal vara de medir la millora de les indústries i s'està integrant en les estratègies empresarials que realment es porten a terme.[13] La necessitat de medir la sostenibilitat se satisfà, segons els casos, en millores en les operacions, comparatives de rendiments o monitorisació dels processos.[14] Per a construir un marc que permeta medir fiablemente la sostenibilitat deuen donar-se els passos següents:[15]
- Definir el marc- En el detall suficient. Açò implica definir també el seu alcanç, qué queda dins i qué es deixa fòra.
- Elements del sistema- Deuen analisar-se adequadament totes les entrades i eixides de materials, emissions i atres elements auxiliars. En este pas es definixen les condicions en les que funciona el marc, els paràmetros que s'ampren i les seues característiques.
- Selecció d'indicadors- Es trien els indicadors adequats. Per eixemple, per a medir la sostenibilitat de l'extracció d'aigua d'un aqüífer, un indicador seria el nivell de l'aigua en dit aqüífer. El conjunt d'indicadors triat es denomina la mètrica del sistema. Quan s'ampre esta paraula en este sentit, sempre es deu definir aixina prèviament, ya que té molts atres significats —vore Mètrica (desambiguació).
- Valoració i medició- Quan s'han elegit els indicadors s'ampren ferramentes de valoració i es realisen experiments per a obtindre el valor precís de cada indicador.
- Anàlisis i revisió dels resultats- Una volta es tenen els valors medits dels indicadors triats, s'analisa el conjunt de valors, i es dona per vàlit el sistema, o be es redissenya.
Indicadors de sostenibilitat i la seua funció
[editar | editar còdic]L'objectiu principal dels indicadors de sostenibilitat és proporcionar les senyes d'entrada a l'elaboració de polítiques públiques com a part del procés de gobernanza de la sostenibilitat.[16] Els indicadors de sostenibilitat poden proporcionar informació sobre qualsevol aspecte de l'interacció entre l'entorn i les activitats socioeconòmiques.[17] Formar conjunts estratègics d'indicadors generalment tracta de respondre a unes quantes preguntes senzilles:
- ¿qué està passant? (indicadors descriptius)
- ¿és important i estem conseguint els objectius? (indicadors de rendiment)
- ¿estem millorant? (indicadors d'eficàcia operativa)
- ¿estan funcionant les disposicions preses? (indicadors d'eficàcia de les polítiques adoptades)
- de manera general, ¿estem millor? (indicadors de benestar total).
El ʽInstitut Internacional per al Desenroll Sostenibleʼ i la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenroll varen establir en 2006 el Comité per a la Valoració de la Sostenibilitat (COSA per les seues sigles en anglés) per a evaluar iniciatives de sostenibilitat en agricultura i desenrollar indicadors per als seus objectius socials, econòmics i migambientals.
Un marc general freqüent, utilisat per l'Agència Europea de Mig ambient, ampra una lleu modificació del sistema DPSIR (sigles en anglés que es detallen a continuació) de l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmics (OCDE).[18] Este sistema dividix l'evaluació de l'impacte ambiental en 5 etapesː els proyectes socials i econòmics (consum i producció) propicien (D rive) (P)resiones migambientals, que a la seua volta ocasionen canvis en l'i(S)tado de l'entorn que duen a varis tipos de (I)mpactos. En qualsevol etapa d'esta seqüència d'acontenyiments poden introduir-se (R)espuestas socials (mides polítiques guiades per indicadors de sostenibilitat).
Política
[editar | editar còdic]Un estudi va concloure que els indicadors socials, i per tant els indicadors de desenroll sostenible, són constructos científics l'objectiu principal dels quals és informar (en el sentit 3[19] de la RAERː fonamentar, servir de base a) les polítiques públiques.[20] L'Institut Internacional per al Desenroll Sostenible ha desenrollat análogamente un marc polític lligat a un índex de sostenibilitat per a establir mètriques i entitats mesurables. Este marc consta de 6 àrees centrals:
- Inversió i comerç internacionals
- Política econòmica
- Canvi climàtic i energia
- Medició i valoració
- Gestió de recursos naturals
- Tecnologies de l'informació i la comunicació
El Programa per a les ciutats del Pacte Mundial de les Nacions Unides ha definit el desenroll polític sostenible d'una manera que amplia la definició habitual més allà de països i gobernanza. Lo polític es definix com l'àmbit de pràctiques i significats associats en aspectes bàsics del poder, puix pertanyen a l'organisació, autorisació, llegitimació i normativa de la vida social. Esta definició està d'acort en la visió de que el canvi polític és important per a respondre als reptes econòmics, ecològics i culturals. També significa que poden abordar-se polítiques per al canvi econòmic (és dir, que no hi ha per qué resignar-se a que els canvis econòmics succeïxquen "per sí sols", sino que poden favorir-se o combatre's) des del poder. Este Programa per a les ciutats ha enumerat 7 subdominis de polítiques:[21]
- Organisació i gobernanza
- Llei i justícia
- Comunicació i crítica
- Representació i negociació
- Seguritat i acort
- Diàlec i reconciliació
- Moral i rendició de contes
Vore també
[editar | editar còdic]- Auditoria migambiental
- Auditoria social
- Quadro de mando integral
- Ciència de la sostenibilitat
- Círculs de sostenibilitat
- Comissió per al Desenroll Sostenible
- Contabilitat del capital natural
- Contabilitat del carbono
- Contabilitat migambiental
- Contingut energètic
- Etiqueta ecològica
- Institut Internacional per al Desenroll Sostenible
- Responsabilitat social corporativa
- Sistema de Contabilitat Ambiental i Econòmica Integrada
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sustainability Accounting in UK Local Government». The Association of Chartered Certified Accountants. Archivat des d'el original, el 2008-04-11. Consultat el 2008-06-18.
- ↑ Dalal-Clayton, Barry and Sadler, Barry 2009. Sustainability Appraisal: A Sourcebook and Reference Guide to International Experience. London: Earthscan. ISBN 978-1-84407-357-3.Plantilla:Pàgina requerida
- ↑ Bell, Simon and Morse, Stephen 2008. Sustainability Indicators. Measuring the Immeasurable? 2nd edn. London: Earthscan. ISBN 978-1-84407-299-6.https://books.google.com/books/about/Sustainability_Indicators.html?id=6DOC13cd9c0C
- ↑ (2012).Ecological Indicators.15
- 281–299.doi:10.1016/j. ecolind.2011.01.007.
- ↑ (2012).Ecological Indicators.17
- 4–13.doi:10.1016/j. ecolind.2011.04.033.
- ↑ Science.347(6223)doi:10.1126/science.1259855.
- ↑ «Ecological Footprints». Sustainability concepts. Archivat des d'el original, el 2020-08-08. Consultat el 2020-04-19.
- ↑ (2006).Ecological Economics.59(4)
- 406–418.doi:10.1016/j. ecolecon.2005.11.008.Consultat el 2011-02-18.
- ↑ «Annette Lang, Ist Nachhaltigkeit messbar?, Uni Hannover, 2003» (en de). Archivat des d'el original, el 2011-08-02. Consultat el 2011-09-28.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Do global targets matter?, The Environment Claves, Poverty Claves #4, UNEP/GRID-Arendal, 2010». Grida. no. Archivat des d'el original, el 2011-06-29. Consultat el 2011-09-28.
- ↑ «[1]». Consultat el 16 de febrer de 2022.
- ↑ «Sostenibilitat».
- ↑ Industrial & Engineering Chemistry Research.46(10)
- 2962–2973.ISSN 0888-5885.doi:10.1021/ie060692l.
- ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 2017-06-19. Consultat el 2019-03-18.
- ↑ S. A. P. I. EN. S.1(1)Consultat el 2013-07-23.
- ↑ Hak, T., Moldan, B. & Dahl, A. L. 2007. SCOPE 67. Sustainability indicators. Island Press, London.
- ↑ Stanners, D. et al. 2007. Frameworks for environmental assessment and indicators at the EEA. In: Hak, T., Moldan, B. & Dahl, A. L. 2007. SCOPE 67. Sustainability indicators. Island Press, London.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (2008).S. A. P. I. EN. S.1(1)Consultat el 2011-09-28.
- ↑ «CIRCLES OF SUSTAINABILITY URBAN PROFILE PROCESS». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2013. Consultat el 3 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Medida de la sostenibilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.