Anar al contingut

Mikania glomerata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mikania glomerata.JPG
guaco (Mikania glomerata)

El guaco, Mikania glomerata, és una planta trepadora de la família Asteraceae, nativa del surest de Brasil, des de São Paulo fins a Rio Gran do Sul.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una liana glabra. Les seues fulles són simples, opostes i oblongolanceoladas, de base obtusa i àpiç agut, de fins a 15 cm de llongitut i 7 cm d'ample, pecioladas, verts, lluents en la cara superior, més pàlides en l'inferior, en tres nervaduras evidents. Flores hermafroditas de color blanc a crema, reunides en quatre capítuls, iguals entre sí, vilanos blancs, corola tubiforme; capítuls agrupats en rams o glomérulos. Frut tipo aquenio, glabro.

Aprofitament

[editar | editar còdic]

La medicina tradicional li atribuïx propietats antitusígenas i per a aliviar l'asma a preparats de fulls de guaco. En 1942, la guia de plantes medicinals brasilera, de Pio Correja recomanava el guaco per a preparar infusions i aixarops expectorantes, per la seua riquea en cumarina.[1] Científicament s'ha comprovat el seu efecte broncodilatador i expectorante.[2][3][4]

La planta també és coneguda com hervir de serpentes perque els indígenes han utilisat esta i atres espècies del gènero Mikania brasileiros, per a tractar les picadures de serps venenoses. Encara actualment en algunes regions de Brasil s'aplica el macerado dels fulls en forma de cataplasma sobre picadures de culebras i atres animals ponzoñosos. En el laboratori, els extractes acuosos preparats a partir de vàries parts de la planta varen inhibir de manera eficient els diferents efectes tòxics, farmacològics, i enzimàtics induïts pel verí de Bothrops i Crotalus. Per eixemple, els extractes de raïl de guaco varen reduir el zona d'hemorràgia estimulada per l'injecció intradérmica de verí de Bothrops en rates. Extratos de raïl varen reduir l'edema causat per picadura de Crotalus. La llacor de brots i fulls va reduir l'activitat coagulante dels verins de Bothrops i Crotalus.[5]

Investigacions coordinades per Vora Lúcia Garcia Rehder, realisades en l'Universidade Estadual de Campinas (Unicamp) varen comprovar els efectes del guaco per a tractar els melanomas, úlceres i afeccions per microorganismes i per a previndre les càries dentals i la placa bacteriana.[1][6]

Composició química

[editar | editar còdic]

En térmens quantitatius, els metabòlits més freqüents trobats en extractes de guaco són la cumarina (2H-1-benzopirona-2-1); àcit o-cumárico i àcit kaurenoico. Estes substàncies s'han associat en els efectes terapèutics de guaco. La cumarina té efectes broncodilatadores, espectorantes i antialérgicos. L'àcit kaurenoico és actiu contra el Trypanosoma cruzi.[5] Posseïx ademés compostos sesquiterpenoides, diterpenoides, estigmasterol, flavonoides, resines, taninos i saponinas.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Mikania glomerata va ser descrita per Curt Polycarp Joachim Sprengel i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 3: 421. 1826.[7]

Sinonímia
  • Cacalia trilobata Vell.
  • Corynanthelium moronoa Kunze
  • Mikania glomerata var. glomerata
  • Mikania glomerata var. montana Hassl.
  • Mikania hederifolia DC.
  • Mikania scansoria DC.
  • Morrenia odorata Hort. ex D.G. Kuntze
  • Willoughbya glomerata (Spreng.) Kuntze
  • Willoughbya moronoa (Kuntze) Kuntze[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Una substància d'ampli espectre [1] archivat en Wayback Machine.; Perquisició FAPESP. Consultada el 26 de juliol de 2013.
  2. Ervas que curam: Guaco
  3. Várias propriedades comprovadas pela UNICAMP
  4. «Propriedades Medicinais do Chá de Guaco: Benefícios i Usos para a Saúde». https://corpoenatureza.com.br/. Consultat el 17 de juny de 2024.
  5. 5,0 5,1 Gasparetto, João Cleverson; Roberto Pontarolo; Thais M. Guimarãés de Francisco & Francinete Ramos Campos "Mikania glomerata and M. laevigata: Clinical and Toxicological Advances"; Prof. Bill Acree (Ed.) Toxicity and Drug Testing: 297-320. InTech. ISBN 978-953-51-0004-1
  6. «Lemnis Farmácia». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2012. Consultat el 27 de juliol de 2013.
  7. «Mikania glomerata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de decembre de 2014.
  8. «Mikania glomerata». The Plant List. Consultat el 7 de decembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
  2. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]