Mimbar
Un mimbar[1] o almimbar[2] (àrap منبر)[3] és un púlpit usat en les mesquitas a on l'iman es puja per a donar el jutba (sermón). Generalment està ricament adornat, encara que en la seua forma més simple són simples plataformes en uns pocs escalons. A pesar del seu disseny, pensat per a que l'orador se situe en la plataforma superior, la tradició islàmica considera que eixe lloc només podria ocupar-ho el profeta Mahoma, per lo que l'iman de la mesquita es coloca en realitat en els escalons d'accés.
Funció
[editar | editar còdic]
En l'islam, el mimbar és el púlpit des d'a on l'iman realisa les oracions i dona els sermones en la mesquita. Durant l'islam primerenc, estava reservat per al profeta Mahoma i més vesprada per als califes que ho varen succeir com a líders religiosos de tota la comunitat islàmica. Els primers tres governants varen usar el títul de "califa", mentres que, a partir del quarto califa ortodox, Ali Ibn Abi Tálib, es va començar a utilisar també el de "iman".[4] El mimbar va començar a ser un mobiliari comú en les mesquites dels divendres i era usat per l'iman local, encara que va retindre la seua connotació d'autoritat.[5]
Encara que els mimbares són molt similars als púlpits de les iglésies, tenen una funció i una posició més pareguda a un atril eclesiàstic, en l'objectiu de que l'iman lligga les escritures. El mimbar està ubicat a la dreta del mihrab, la caseta que indica la direcció de l'oració (és dir, cap a La Meca). El mimbar usualment és una plataforma elevada en unes escales d'accés, donant l'impressió de chicoteta torre, ya que ademés sol estar coronat per un sostre roig (també cridat dosel)[3] i tindre una porta en les escales d'accés. En contrast en els púlpits cristians, les escales del mimbar estan en llínea recta, en el mateix eix de la part superior.[5]
En algunes mesquites hi ha una plataforma (müezzin mahfili en turc) oposta al mimbar. Est és el lloc per a l'assistent de l'iman, l'almuédano, durant les oracions. El almuédano recita la resposta a l'oració de l'iman.[6]
Història
[editar | editar còdic]_p183_MIMBAR_IN_DJAM%C3%84A_EL-KEBIR_(cropped).jpg){kind=link}
La primera volta que es menciona un mimbar en el món islàmic és el mimbar de Mahoma en Medina, creat en el 629. Estava format solament per dos escalons i un assent, com si fora un tro. Despuix de la mort de Mahoma, este mimbar es va seguir utilisant com a símbol d'autoritat pels califes que li varen succeir. El califa omeya Muawiya I (r. 661-680) va ampliar el mimbar original de Mahoma fins a alcançar sis escalons. Durant el Califato omeya, el mimbar va ser usat pels governants per a realisar grans actes públics i donar el sermón del divendres (jutba). Abans de la caiguda dels Omeya en 750, la dinastia va manar construir mimbares en totes les mesquites aljamas d'Egipte, lo que va produir que esta pràctica s'estenguera a tots els territoris islàmics. Durant el Califato abasí, ya s'havia assentat en les mesquites aljamas de totes les comunitats musulmanes.[5]
Per lo tant, el mimbar pronte es va convertir en un símbol polític i religiós per a llegitimar a les autoritats musulmanes. Era a penes el poc mobiliari que albergava una mesquita, per lo tant es va convertir en un element essencial de l'arquitectura. De fet, era des d'a on se citaven cada divendres els noms dels governants musulmans a tota la comunitat i també incloïen atres anuncis d'índole religiosa o política. Com a conseqüència, els governants varen invertir una gran cantitat de recursos per a decorar prominentement els mimbares de les seues mesquites en les ciutats més rellevants.[7][5]
El mimbar més antic del món encara conservat en el seu lloc d'orige es troba en la Gran Mesquita de Kairuán en Tunis[8] i va ser realisat entorn als anys 860 o 862, baixe el regnat de l'emir aglabí Abu Ibrahim Ahmad, i va ser importat total o parcialment des de Bagdad. És una escala d'onze escalons realisada en 300 peces de fusta de teca provinent d'Índia.[9][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diccionari» (en és). Fundació BBVA. Consultat el 2024-07-12.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 3,0 3,1 (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 134. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ Matthiesen, Toby (2023-03-09). The Caliph and the Imam: The Making of Sunnism and Shiism. Oxford University Press. doi:10.1093/orso/9780190689469.001.0001. ISBN 978-0-19-760219-5.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Internet Archive (2009). The Grove encyclopedia of Islamic art and architecture, Oxford ; New York : Oxford University Press. ISBN 978-0-19-530991-1.
- ↑ M. Bloom, Jonathan; S. Blair, Sheila, eds. (2009). "Mosque". The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture. Vol. 2. Oxford University Press. p. 549. ISBN 9780195309911.
- ↑ Bloom, Jonathan; Toufiq, Ahmed; Carboni, Stefano; Soultanian, Jack; Wilmering, Antoine M.; Minor, Mark D.; Zawacki, Andrew; Hbibi, El Mostafa (1998). The Minbar from the Kutubiyya Mosque. The Metropolitan Museum of Art, New York; Edicions El Viso, S.A., Madrit; Ministère dones Affaires Culturelles, Royaume du Maroc.
- ↑ mankind, International Commission for a History of the Scientific and Cultural Development of Mankind History of (1994). History of Humanity: From the seventh to the sixteenth century (en en), Routledge. ISBN 978-0-415-09308-8.
- ↑ «Qantara - Minbar of the Great Mosque of Kairouan». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 2024-07-12.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mimbar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.