Mihrab

Mihrab

Mihrab de la Mesquita-catedral de Còrdova.

El mihrab (àrap محراب, la meuaḥrāb; en persa, مهرابه, mihrāba) és una caseta semicircular o hornacina en la paret d'una mesquita indicant l'alquibla, és dir, la direcció de la Kaaba en La Meca cap a on deu dirigir-se l'oració musulmana. La paret en la qual apareix un mihrab es coneix en conseqüència com a «paret de l'alquibla». En este sentit té una importància similar en les mesquites a la del sancta sanctorum.^{cita requerida}

Els mihrabs varien en tamany pero per lo general estan elaboradament decorats. Consten d'un chicotet espai intern (tamany menut) precedit per un arc (normalment de ferradura) o a voltes, com en la Mesquita de Còrdova, una chicoteta habitació.

El minbar, que és la plataforma elevada des de la que un iman (líder de l'oració) es dirigix a la congregació, està localisat a la dreta del mihrab.

El mihrab es va originar durant el regnat del príncip omeya al-Walīd I (705–715), temps durant el qual es varen construir les famoses mesquites de Medina, Jerusalem i Damasc. L'estructura va ser adaptada de les casetes d'oració comunes en els oratorios de monges cristians coptos. La majoria d'estores d'oració també tenen un mihrab, específicament un segment del seu disseny en forma de caseta. Abans de posar-se de genolls, l'usuari orienta l'estora de manera que quede en direcció a la Meca.

Història

Mihrab de marbre de el VIII trobat en la mesquita del-Khasiki en Bagdad, actualment en el Museu Nacional d'Iraq.

Els primers mihrabs generalment solament eren una simple llínea pintada en el mur o un panel pétreo en la quibla. També tenien funcions similars a la macsura, indicant no solament el lloc des d'a on l'iman donava el sermón, sino també a on es realisaven funcions oficials com a juïns. En la mesquita del Profeta en Medina, un gran bloc de pedra indicava originalment el mur nort que marcava l'orientació cap a Jerusalem, encara que va ser traslladat al mur sur el segon any de la Hègira (624 d. C.), quan l'orientació de la quibla es va canviar cap a la Meca. Este mihrab també marca el punt a on Mahoma situava el seu llança abans de donar l'oració.

Durant el regnat el califa omeya Walid I (r. 705-715), es va renovar la mesquita del Profeta i el vaig valdre de Medina, el futur Úmar II, va ordenar que es construïra una caseta per a indicar el mur de quibla, i per això la direcció a La Meca, per lo que es va convertir en el primer mihrab cóncau. L'orige d'esta característica arquitectònica ha segut debatuda, afirmant alguns experts que prové del àbsit de les iglésies cristianes, mentres que uns atres ho relacionen en les casetes de l'arquitectura budista. Estes casetes eren una característica habitual en l'arquitectura de l'Antiguetat tardana abans de l'arribada de l'islam, a sovint per a albergar escultures o inclús com a saló del tro en alguns palaus.

El següent mihrab cóncau del que existix documentació és el de la mesquita dels Omeyas en Damasc, construït pel califa Walid I. Més vesprada trobem en la mesquita de Amr, en Fustat (El Caire) en l'any 710-711, i posteriorment es convertix en una característica habitual de la majoria de les mesquites. El mihrab cóncau més antic que es conserva s'exhibix en el Museu Nacional d'Iraq i està fet en marbre, sembla datar de el VIII, provablement realisat en el nort de Síria abans que el Califato abasí ho traslladara a la Gran mesquita del-Mansur en Bagdad. Despuix es va traslladar de nou, a la mesquita al-Khassaki construïda en el XVII, a on es va trobar i es va traslladar al museu. Este mihrab alberga una mescla d'art clàssic i tardoantiguo, en la caseta flanquejada per dos columnes estriadas i coronades per una espècie de closca.

El mihrab de la mesquita Sidi Belahcen, en Tremecén, Argèlia.

Finalment la caseta va començar a identificar-se en el mur de quibla, ya no es requeria cap símbol. Actualment els mihrabs varien en tamany i solen estar ricament decorats, i es dissenyen a sovint per a donar l'impressió de ser una porta en arcs o un passage a la Meca. En algunes ocasions excepcionals, el mihrab no seguix l'orientació de la quibla, com la mesquita del-Qiblatayn o mesquita de les Dos Quiblas, a on Mahoma va rebre l'encàrrec de canviar la direcció de l'oració de Jerusalem a la Meca, per lo que albergava dos casetes. En 1987 es va restaurar la mesquita i l'antiga caseta que estava orientat a Jerusalem va ser destruït, deixant solament el segon cap a la Meca.En les mesquites d'Al-Ándalus, per eixemple, el mihrab s'orienta normalment cap al sur. Aixina ocorre per eixemple en la mesquita de Còrdova, que va tindre que adaptar-se a les estructures originals dels llímits urbanístics de la ciutat tardoantigua.