Anar al contingut

Mimosa pigra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mimosa pigra

Mimosa pigra (pigra = loco, llent), també cridada carpinchera, és una espècie nativa dels Neotrópicos, del gènero Mimosa. Pot tornar-se una espècie invasora, i es troba inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1][2][3] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, i està documentada en: Austràlia, Camboya, República Dominicana, Ghana, Guinea, Indonèsia, Kènia, Malàsia, Papúa New Guinea, Suràfrica, Sri Lanka, Swazilàndia, Tanzània, Tailàndia, Uganda, Zàmbia, EE. UU., Vietnam.
És un arbusto leñoso, originari de l'Amèrica tropical i estés àmpliament en els tròpics.[4] En Austràlia es llimita actualment al Territori del Nort a on estan infestadas aproximadament 80.000 ha de terrenys inundables costers, per lo que es considera una de les pijors plagues del ecosistema australià. Forma densos i espinoses xares, impenetrables, especialment en les zones humides.

Quan a finals de la década de 1960 es varen identificar chicotetes infestaciones de Mimosa pigra a lo llarc dels bancs d'arena del riu Adelaide en el Territori del Nort, Austràlia, la "N.T. Agriculture Branch" va prendre mides per a exterminar-los asperjando en Tordón, método prometedor per a conseguir l'erradicació; no obstant el govern del Territori del Nort va suspendre el treball, permetent aixina que l'espècie s'estenguera àmpliament.

Descripció

[editar | editar còdic]

Mimosa pigra és un arbusto leguminosa, que pot alcançar més de 6 m d'altura.[4] El talle és verdenc en les plantes jóvens i es fa leñoso en les adultes. Està armada en espines de més de 7 mm de llarc.[4] Les fulls, de color vert lluent, són bipinnadas; consistixen en un raquis central espinós de 20 a 25 cm de llarc en 16 parells de pinas de 5 cm de llarc, cada una dividida en parells de foliolos de 3 a 8 mm de llarc. Estos fulls són sensibles, plegant-se al tacte i en caure la nit.[4] l'inflorescència és de color malva a rosa, naix en caps apretats, pedunculadas, subglobosas d'1 cm de diàmetro, cada una en al voltant de cent flors. Cada cap de flor produïx un grup de 10 a 20 llegums, que després maduren i es trenquen en segments, cada u conté una llavor de forma oblonga. La vellosidad localisada en els segments els permet surar en l'aigua i adherir-se al cabell o a la roba, facilitant aixina la seua dispersió. Les llavors, que es produïxen en molta cantitat, en madurar són de color marró clar a marró o verda oliva.[4] Poden sobreviure per lo manco 23 anys en sols arenencs, pero la seua viabilitat disminuïx més ràpidament en els arcillosos. La planta pot germinar durant tot l'any si el sol està humit, encara que no inundat. No obstant, la majoria de la germinació té lloc al començ i al final de la temporada de pluges. El creiximent de les plántulas és ràpit, i la floració es produïx entre 4 i 12 mesos despuix de germinada. El procés des de l'ull floral a les llavors madures es fa en cinc semanes.[4]

Plantes emparentades

[editar | editar còdic]

Mimosa pigra està estretament relacionada en Mimosa pudica (la mimosa més coneguda). Es diferencia d'esta pel seu gran tamany, grans baïnes (6 a 8 cm de llarc, a diferència dels 2,5 cm de M. pudica) i fulls que tenen 6 a 16 parells de pinas en comparació a 1 a 2 parells en M. pudica.[4] Mimosa pudica està també classificada com maleza en el Territori del Nort australià.
Per una atra part, en Austràlia, Mimosa pigra també es pot confondre en Leucaena leucocephala, en les espècies de Aeschynomeme i de Sesbania, encara que es distinguix d'estes plantes pels seus fulls sensibles, espines i flors color malva.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, Decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre 2004.
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2009. Consultat el 12 de juny de 2010.
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2016. Consultat el 12 de juny de 2010.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Lonsdale W.M., Miller I.L., Forno I.W. (1995). Mimosa pigra, pp. 169–188. En Groves R.H., Sheppard R.C.H., Richardson R.G. The biology of Australian weeds R.G. and F.J. Richardson Publishers, Melbourne, Austràlia.