Mineralogia física

En mineralogia les propietats físiques són molt importants per a la determinació ràpida dels mineralés, ya que molts d'ells es poden reconéixer per mig d'una simple observació en la qual cosa es requerix també si li l'ha vist per última volta o determinar-se per mig de proves senzilles. Poden ser mecàniques, òptiques, electromágneticas i radiactives.

Propietats mecàniques:

• Fractura: Quan un mineral és somés a una percussió pot respondre trencant-se, es coneix com a fractura l'aspecte que oferixen les superfícies obtingudes pel trencament. Segons les seues característiques es definixen els següents tipos, concoidea, característica del jaspi, irregular, astillosa, ganchuda i terrosa. Es coneix com Exfoliació quan es produïxen superfícies planes
• Exfoliació: Consistix que en sometre un mineral a un esforç o percussió, es produïx una separació en superfícies planes. Per a definir el comportament dels minerals respecte a esta propietat s'utilisen els adjectius perfecta, bona, imperfecta i mala, ademés es fa referència al número de direccions i als ànguls que formen entre sí, en els térmens pincoidal, cúbica, romboèdrica, octaèdrica i prismàtica. No tots els minerals presenten exfoliació, i entre els que la posseïxen són pocs els que la tenen notòria.
• Durea: És la resistència que opon la seua superfície a ser rayada per un atre que posseïxca forma punchant. La durea de cada espècie mineral és constant, es tracta per tant d'una de les proves més fàcils i immediates d'aplicar a un mineral desconegut.
• Tenacitat: Fa referència a la resistència que opon un cos a ser trencat o deformat. És una propietat directament relacionada en la cohesió entre els elements que conformen la ret cristalina.
• Pes específic: És el pes de l'unitat de volum de dita substància. En els minerals depén de la naturalea dels àtoms que els constituïxen i de la densitat del retícul cristalí que formen. Lo segon explica que minerals en la mateixa fòrmula química, vore polimorfisme, tinguen diferents pesos específics; per eixemple el pes específic de la calcita és superior al del aragonito i químicament, abdós són carbonat càlcic.

Propietats òptiques:

• Lluentor.
• Color: És la primera propietat que podem apreciar, quan el color és constant o canvia molt lleument en tots els eixemplars d'un mateix mineral, són cridats minerals idiocromáticos, i en ells el color té gran importància per al diagnòstic, eixemples d'açò són la azurita i el cinabro. No obstant la majoria dels minerals són incoloros o quan presenten coloració, és pels contaminants atrapats per la ret cristalina, en este cas el color de l'eixemplar depén de la naturalea de dites substàncies, per la qual cosa el seu color no té massa importància en el diagnòstic, estos són denominats alocromáticos.
• Lluminiscència.
• Reflexió i refracció.