Mines de la Partala
Les mines de la Partala se situen en les estribaciones de la Serra de Gádor, quedant enterament localisades dins del municipi almeriense de Benahadux, a poc més d'un quilómetro del centre urbà. La mina va ser registrada pel pechinero Francisco Díaz Abad el 5 de maig de 1877 en el nom de El Trobador, qui va trobar una bossa de sofre per accident. Despuix de la seua mort i la del seu fill, solament un any despuix, la concessió és venuda el 20 d'abril de 1881 pels germans d'este a Indalecio Còrdova Escámez. Es varen deixar d'explotar en 1952.[1]
Materials extrets
[editar | editar còdic]La mina es va explotar per a l'extracció de sofre, si ben també es varen trobar atres tipos de roca:[2]
- Alunita
- Calafatita
- Calcita
- Cuarzo
- Epsomita
- Halotriquita
- Jarosita
- Magnesita
- Marcassita
- Natroalunita
- Pirita
- Algeps
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mines de la Partala (282)» (en alemà). Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2014. Consultat el 7 de febrer de 2014.
- ↑ «La Partala Mines, Benahadux, Serra de Gádor, Almeria, Andalusia, Spain» (en anglés). Consultat el 7 de febrer de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minas de la Partala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.