Mines del Sabinar

Les mines del Sabinar són un jaciment de mines subterrànees espanyoles situades en la Serra Pelada i en el Tossal Redó, que s'estén pels térmens municipals de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig.

En els seus jaciments existixen importants reserves d'ocre que s'utilisava principalment com pigment natural en diverses indústries com a fabricació de material de pintura, materials de construcció, indústria ceràmica o indústria textil. En el cas del Sabinar, la producció principal es va destinar a les indústries de pintures i ceràmica.

Toponímia

Les mines en Espanya posseïxen un topònim per a descriure un conjunt, sistema o conca minera, com a eixemples propencs a les del Sabinar existixen les mines del Carmen d'extracció de plom situades en els térmens municipals d'El Marchal d'Antón López i Enix, o les mines de Serón d'extracció de ferro situades en Serón i Bacares, abdós en la província d'Almeria.

Al conjunt de mines d'ocre situades en els térmens municipals de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig se li coneix com a mines del Sabinar. També apareixen referenciadas vulgarment com a mines d'ocre del Sabinar, mines d'ocre del Tossal Redó i El Sabinar, mines d'ocre de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig, o simplement mines d'ocre, térmens incorrectes, ya que mines del Sabinar arreplega el concepte de divulgació general de tot el sistema de mines subterrànees d'extracció d'ocre dels sigles XIX i XX situat en les montanyes de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig.

Les primeres referències documentals que es tenen del topònim El Sabinar en la província d'Alacant daten de 1866 quan Cipriano García Torregrosa adquirix per mig d'adjudicació com ben desamortizado per l'Estat el mont Loma Sabinar (en referència a serra Pelada) que en 1883 seria comprat per l'empresari Federico Ghiglione Brotons. Una atra referència documental sobre El Sabinar data d'agost de 1891 quan el governador civil concedix l'expedient 748 de concessió pública de l'explotació d'ocre a Federico Ghiglione Brotons baix el nom El Sabinar, posteriorment se li varen concedir més ampliacions.

Mentres que el topònim Tossal Redó és d'orige valencià, a on tossal significa «cerro» o «tossal», i redó aludix a la seua forma redonejada, en referència a la morfologia suau i prominent del relleu principal.

La denominació apareix documentada a lo manco des de l'últim terç de el XIX. En 1878, en el marc de la demarcació de la mina La Justa, propietat de Nicolás Sánchez i Gómez, ya es menciona un mont denominat "Tosal Redó", siti en terme de Muchamel», referència que torna a figurar en documentació testamentaria despuix del seu decés en 1888. Posteriorment, en un escrit datat el 29 de setembre de 1904, Rita Morote i García ampra igualment la denominació «Monte Tosal Reó» en un procediment relatiu a explotacions mineres enclavadas en dita elevació.

L'oficialisació científica del nom es va produir en 1908, quan el geólogo Daniel Jiménez de Cisneros va classificar la montanya principal (424 m) com Tossal Redó I i el cerro confrontant (361 m) com Tossal Redó II, consolidant aixina la denominació en la cartografia i lliteratura geològica.

Geografia

Les mines del Sabinar es localisen en el Tossal Redó i Boqueres, les dos partides rurals més alluntades dels caixcos urbans de Muchamel i Sant Vicente del Raspeig, respectivament.

Les mines situades en el terme municipal de Muchamel es troben protegides des de 1999 en microrreserva i des de 2022 en parage natural municipal, abdós denominats Bec de l'Àguila. Les explotacions mineres situades en el terme municipal de Sant Vicente del Raspeig no gogen de protecció municipal per la seua ajuntament. A la seua volta, des de 2009 totes les explotacions mineres s'ubiquen dins de l'espai protegit superior al municipal, el de la ZEPA Monnegre de la Ret Natura 2000.