Minnagara

Minnagara (Plantilla:Lang-grc) varen ser dos ciutats homònimes del regne indoescita, ubicades una en la delta del riu Indo (actual Pakistan), al nort de la ciutat costera de Barbaricum i una atra en la ribera del riu Narmada, aigües dalt de Barígaza (actual Índia).

Alternativament, "Nagara" és la paraula sánscrita per a "poble", en lo que Lassen va propondre que la ciutat en sí mateixa pot haver segut cridada "Min". Este nom és mencionat per Isidoro de Cárax com una ciutat escita en Sacastán.

Minagara i atres ports i rutes mencionats en el Periple de la mar Eritreo.

Minnagara en el Indo

Minnagara es menciona en el Periple de la mar Eritreo I:

Més allà d'esta regió (Gedrosia), en el continent fent una àmplia curva des de l'est a través de les profunditats de les baïes, seguix el districte coster de Escitia, que es troba cap al nort; tota la marisma, de la qual fluïx el riu Sinthus, el més gran de tots els rius que desemboquen en la Mar Eritreo, duent en si un enorme volum d'aigua (. . . ) Este riu té sèt boques, molt poc profundes i pantanosas, de modo que no són navegables, llevat la del mig; en la qual, junt a la vora, es troba la ciutat comercial, Barbaricum. Davant hi ha una chicoteta illa, i terra adins darrere està la metròpolis de Escitia, Minnagara; està subjecte als príncips parts que constantment s'expulsen uns a atres".

La descripció és coherent en el historiografia moderna, ya que en el periodo l'indoparto Gondofares havia arrebatat la vall del Indo als indoescitas, para a la seua mort començar un conjunt de guerres de successió. L'àrea no seria unificada fins a l'arribada del imperi kushán a la regió.

Esta Minnagara pot correspondre al Manjábarí mencionat pels geógrafos àraps, si ben alguns autors diferixen d'esta identificació en ser citades les ciutats en vores opostes. Hi ha referències a una Minagár en la zona fins a el XII en el sultanato de Multán.

Minnagara en el Narmada

Una segona Minnagara, que sembla estar aigües dalt de Barígaza, es menciona també en el Periple:

41. Més allà del golf de Baraca es troba Barígaza i la costa del país de Ariaca, que és el començ del regne de Nambano i de tota l'Índia. La part que s'allà terra adins i adjacent a Escitia és cridada Abiria, pero la costa és anomenada Syrastrene. És un país fèrtil, productor de blat i arròs i oli de sésam i manteca clara, cotó i les robes índies fetes d'est, dels tipos més asprosos. Molt guanyat pasta ací i els hòmens són de gran estatura i negres en color. La metròpolis d'este país Minnagara, d'a on molts teixits són duts a Barígaza.

Periplus of the Erythraean Siga, Chap. 41

Ptolomeo també va mencionar Minnagara, que, segons les seues explicacions, estaria a lo llarc del riu Narmada, aigües dalt de Barígaza, i baix Ujjain :

La regió més allà que es troba pròxima a la part occidental de l'Índia, és cridada Indoescitia. Part d'esta regió al voltant de la boca del riu és Patalene, sobre la que es troba Abiria. La que es troba prop de la boca de l'Indique i la baïa de Canthicolpo és cridada Syrastrena. (...) En l'illa formada per eixe riu estan les ciutats Pantala, Barbaria. (...) La regió de Larica de Indoscitia es troba a l'est des dels pantans prop de la mar, a on a l'oest del riu Namado es troba la ciutat interior i emporio de Barígaza. En el costat oriental del riu (...) Ozena-Regio Tiastani (...) Minnagara".

Geographia, Llibre VII, Capítul I

Vore també

• Maheshwar
• Krokola
• Kolachi
• Debal
• Bhamboré
• Oraea
• Barbaricon

Bibliografia

• (1867) John Dowson (ed.). The History of Índia, as Told by Its Own Historians (en en), Trübner and Company.
• (1966).The Numismatic Chronicle (1966-).