Mitologia de William Blake
El present artícul aborda la mitologia de William Blake, que els seus llibres profètics contenen una rica mitopoeia que este poeta i artiste anglés va inventar per a codificar les seues idees espirituals i polítiques revolucionàries en una profecia per a una edat nova. El desig de recrear el Cosmos és el cor del seu treball i la seua psicologia. Els seus mits a sovint descriuen la lluita entre ilustració i amor lliure, per un costat, i entre educació restrictiva i moral, per l'atre.
La Caiguda de Albion
[editar | editar còdic]
La més llarga elaboració d'este cicle mític de la mitologia pròpia de Blake va anar també el seu poema més llarc, The Four Zoas: The Death and Judgment of Albion The Ancient Man, escrit a finals de la década de 1790 pero deixat en forma de manuscrit al moment de la seua mort. En este treball, Blake localisa la caiguda d'Albion, qui era "originalment cuádruple, pero va anar autodividido".[1] Este tema ho va reprendre més vesprada, de manera més definitiva pero potser menys directa, en els seus atres treballs profètics épicos, Milton: a Poem i Jerusalem: The Emanation of The Giant Albion.
Albion apareix dividit en quatre Zoas, tots ells masculins:
- Tharmas: Representa instint i força.
- Urizen: Raó, tradició; un deu cruel que s'assembla al Demiürgue gnóstico.
- Luvah: Amor, passió i facultats emotives; una figura mesiánica pareguda a la figura de Crist. Luvah també és conegut pel nom d'Orc en la seua forma més amorosa i rebel.
- Urthona, també conegut com Els: inspiració i imaginació.
El panteón de Blake també inclou emanació femenines que s'han separat d'un ser masculí integrat, aixina com l'Eva bíblica va sorgir de la seua separació d'Adán:
- La maternal Enion és una emanació de Tharmas.
- La celestial Ahania és una emanació de Urizen.
- La seductora Vala és una emanació de Luvah.
- La musical Enitharmon és una emanació de Urthona, també cridat Els.
La caiguda de Albion i la seua divisió en els Zoas i les seues emanació són també els temes centrals de Jerusalem: The Emanation of The Giant Albion.
Rintrah, un descendent de Urthona i Enitharmon, fa la seua primera aparició en The Marriage of Heaven and Hell, i personifica l'ira revolucionària. Més alvance va aparéixer agrupat en atres esperits de rebelió en el llibre The Vision of the Daughters of Albion:
- El sorollós i lujurioso Bromion (raó, pensament científic).
- El "lastimoso" Palamabron (llàstima), fill de Enitharmon i Els (també apareix en Milton).
- El mercenari torturat Theotormon (desige/celosies).
La mitologia i els llibres profètics
[editar | editar còdic]Els erudits que estudien a Blake no han conseguit recuperar una versió perfeccionada del mit de Blake. Els personages en estos mits tenen que ser tractats més com una companyia de repertori, capaços de dramatisar les seues idees (les quals varen canviar, a lo llarc de dos décades). Per un atre costat, les raïls sicològiques del seu treball han segut revelades, i són ara molt més accessibles (en estudi) de lo que lo eren fa un sigle.
America: a Prophecy és també un dels seus "treballs profètics". Ací, l'ànima d'Amèrica apareix com Oothoon.
Atres treballs respecte d'este panteón:
- El Llibre de Urizen
- El Llibre Dels
- El Llibre de Ahania
- Visions de les Filles de Albion
- America: a Prophecy
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Watershed Online (en anglés) (Consultat el 29 d'agost del 2008)». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 22 de juny de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mitología de William Blake» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.