Model numèric de predicció meteorològica
La predicció meteorològica numèrica fa referència als sistemes que usen senyes meteorològiques actuals per a alimentar complexos models físic-matemàtics de l'atmòsfera per a predir l'evolució meteorològica. Encara que els primers esforços per realisar prediccions utilisant este tipo de metodologia es remonten a la década de 1920, no va ser fins a l'arribada de la computació i de la simulació per ordenador quan es varen poder implementar models que realisaren càlculs en temps real. La manipulació de grans conjunts de senyes i la realisació de càlculs alvançats en una resolució lo suficientment detallada, i per tant pràctica en les previsions meteorològiques, requerix de l'ocupació d'alguns dels majors superordenadorés del món. Alguns dels models numèrics de predicció, tant a escales global i regional, són utilisats per a realisar previsions per a països del món sancer.
El ensamble de varis models numèrics permet definir en major precisió la incerteza de la predicció i estendre la predicció cap a un futur més lluntà (7 a 12 dies), lo que no seria possible sense ells.
Descripció física
[editar | editar còdic]l'atmòsfera és un decorregut. En forma bàsica la predicció per mig de models numèrics es basa en la pren d'una mostra del decorregut en un moment donat (sobre les seues propietats en diversos punts, tals com a grau d'humitat, pressió, velocitat i direcció del vent) i l'aplicació d'equacions de la dinàmica de decorreguts i termodinàmica per a calcular l'estat del decorregut en algun moment del futur.
Història
[editar | editar còdic]El matemàtic britànic Lewis Fry Richardson va ser el primer en propondre utilisar un model numèric per a la predicció meteorològica en 1922. Richardson va intentar realisar una previsió numèrica pero no va tindre èxit. El primer guany en este nou camp de la meteorologia es va conseguir en 1950 per un equip compost pels meteoròlecs nortamericans Jule Charney, Philip Thompson, Larry Gates, el noruec Ragnar Fjörtoft i el matemàtic aplicat John von Neumann; amprant per a això la computadora ENIAC. Varen utilisar una forma simplificada de la dinàmica atmosfèrica basada en l'equació de vorticidad barotrópica. Esta simplificació va reduir en gran medida la demanda de temps i recursos de la computadora empleada, de manera que poguera ser utilisada en els equips informàtics de l'época, encara en una fase relativament primitiva. Models numèrics posteriors varen amprar equacions més complexes per a la dinàmica i termodinàmica atmosfèrica.
La predicció meteorològica per mig de models numèrics va començar a funcionar, de manera regular, en 1955 baix un proyecte conjunt de la Força Aérea dels Estats Units i l'Oficina Meteorològica.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Atmospheric General Circulation Modeling» (en anglés). Institut Americà de Físiques. Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 22 de març de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beniston, Martin (1998). From Turbulence to Climate: Numerical Investigations of the Atmosphere with a Hierarchy of Models (en Inglés), Berlín: Springer.
- Kalnay, Eugenia (2003). Atmospheric Modeling, Data Assimilation and Predictability (en anglés), Cambridge University Press.
- Thompson (1961). Numerical Weather Analysis and Prediction (en anglés), Nova York: The Macmillan Company.
- Pielke, Roger A (1984). Mesoscale Meteorological Modeling (en anglés), Orlando: Academic Press, Inc..
- U.S. Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration, National Weather Service (1979). National Weather Service Handbook No. 1 - Facsimile Products (en anglés), Washington, DC: Departament de Comerç.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Modelo numérico de predicción meteorológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.