Mola Murada (Chert)

Erro al crear miniatura:

Mola Murada (Chert)

La Llosa Murada, en Chert, en la comarca del Baix Maestrazgo, de la província de Castelló, és un jaciment arqueològic que com tots, es troba catalogat, per declaració genèrica, com Be d'Interés Cultural, no presentant anotació ministerial, encara que sí còdic identificador: 12.03.052-009; tal com figura en la Direcció general del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

El municipi de Xert, es troba situat en una zona d'orografia singular, en lloses en les seues afores, estant situat entre les del Turmell, en 1281 metros d'altitut i la de la Talaiola, de menor altura (948 metros), que la delimiten pel nort; mentres que la zona sur, es troba llimitada pel Parc natural dels Ports, la serra d'Enruna, el coll de Tintorers i la Rambla de Cervera. La vall del barranc de Barcella, que és un afluent del riu Cérvol, aixina com el massiç montanyós de la Roca de Barcella i l'anomenada llosa del Murar, tanquen la zona septentrional del municipi de Xert.

Història

Xert és un terme municipal d'una antiga història, ya que en el seu territori, es conserven restants d'un important poblat de l'Edat del Bronze (més concretament i segons certs autors, es tracta d'un assentament íbero), que presenta un recint fortificado en restants d'habitàculs en el seu interior. Pese a conéixer-se la seua existència des d'antic, no s'han realisat investigacions científiques.

Este jaciment arqueològic va ser nomenat per Teodoro Llorente en la seua obra titulada “Valéncia. Els seus monuments i arts. La seua naturalea i història”, editada en 1887, dins d'una obra major titulada Espanya els seus monuments i arts la seua naturalea i història. En la citada obra, Llorente feya menció de l'existència d'un artícul, obra de José Joaquín de Lànderer, publicat en L'Ilustració Espanyola i Americana, en 1880, en el que apareixia una referència, possiblement la primera que es feya, sobre l'enclavament prehistòric de la Llosa Murada.

Per la seua banda, l'historiador valencià Carlos Sarthou Carreres, és autor del volum corresponent a Castelló en l'obra Geografia General del Regne de Valéncia que va ser dirigida per Francesc Carreras en l'any 1913. En esta obra, Sarthou Carreres parla del jaciment de la Llosa Murada, referint-se a ell com del periodo neolític i descrivint-ho com un “lloc fortificado”. Segons este autor, l'enclavament va ser donat a conéixer per José J. Lànderer, sent posteriorment classificat per Manuel Ixes i Ferré, i estudiat per Juan Antonio Balbás, i el ya citat Teodoro Llorente entre uns atres.

Descripció

Segons lo que es deduïx dels escrits de Lànderer, el poblat està aproximadament a uns 734 metros d'altitut. L'assentament presentava un amurallamiento en forma curva, d'uns 250 metros de llongitut, i entre dos i tres metros d'altura. El material per a la seua construcció eren pedres obtingudes de solsides que es produïen en les ales dels monts propencs, seguint la tècnica de pedra seca. En la zona sur semblava tindre una porta d'accés al recint, d'uns cinc metros d'esgambi aproximadament.

Dins del recint, podien distinguir-se com a habitàculs de formes ovals i elíptiques, segons els tamanys que tenien. Entre els restants es varen descobrir ossos humans i d'animals, aixina com astrals i puntes de llança (unes de sílex, de tonalitats blanquecinas i vetes rojoses; i unes atres de diorita)