Monasteri de Jvari
El monasteri de Jvari (Plantilla:Lang-ka, que significa literalement 'monasteri de la Creu') és un monasteri ortodox de Geòrgia de el VI, localisat prop de la ciutat de Mtskheta, en la part oriental del país. Junt en unes atres monuments històrics de Mtskheta, va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO en 1994, en la 18.ª sessió.[1]
Història
[editar | editar còdic]El monasteri de Jvari es troba en el cim d'una montanya rocosa situada en la confluència dels rius Mtkvari (el Kurá en Geòrgia) i Aragvi, en vistes a la ciutat de Mtskheta, que va anar antigament la capital del regne caucásico d'Iberia.
Segons els relats tradicionals, en el IV enjorn Santa Nina, una dòna evangelista acreditada per haver convertit al rei Mirian III d'Iberia al cristianisme, hauria erigit en esta ubicació una gran creu de fusta en el lloc que abans ocupava un temple pagà. La creu va ser supostament capaç de fer milacres i per això va atraure a peregrins de tot el Caucas. Després (ca. 545) es va erigir una chicoteta iglésia sobre els restants de la creu de fusta, coneguda com la «Menuda Iglésia de Jvari».
S'accepta generalment que l'edifici actual, o «Gran Iglésia de Jvari», es va construir entre 590 i 605 per Erismtavari Stepanoz I. Açò es basa en les inscripcions de Jvari de la seua frontera, que mencionen els principals constructors de l'iglésia: Stephanos el patricius, Demetrius el hypatos i Adarnase el hypatos. El professor Cyril Toumanoff està d'acort en este punt de vista, identificant-los respectivament en Stepanoz II, Demetre (germà de Stepanoz I), i Adarnase II (fill de Stepanoz II).[2]
L'importància del complex de Jvari va aumentar en el temps i va atraure a molts peregrins. A finals de l'Edat Mija, el complex va ser fortificado en un mur de pedra i un portal, els restants del qual encara sobreviuen. Durant el periodo soviètic, l'iglésia es va conservar com a monument nacional, pero l'accés es va vore dificultat per les fortes mides de seguritat causades per l'existència d'una base militar propenca. Despuix de l'independència de Geòrgia, l'edifici va ser restaurat per al seu us religiós actiu. Jvari va ser inclós per la UNESCO en 1994, junt en atres monuments històrics de Mtskheta, com Patrimoni de l'Humanitat.
No obstant, a lo llarc dels sigles els edificis varen sofrir danys per la pluja, l'erosió del vent i per un manteniment inadequat. Jvari va ser inclós en la llista 2004 World Monuments Watch del World Monuments Fund.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'iglésia de Jvari és un eixemple primerenc de «iglésia de quatre àbsits, en quatre casetes»[3] coberta en cúpula tetraconcha. Entre els quatre àbsits, hi ha casetes cilíndriques de tres quartos que estan oberts a l'espai central, i la transició del buit central quadrada a la base del tambor de la cúpula es realisa a través de tres files de pechinas. Este disseny d'iglésia de «quatre àbsits, quatre casetes» es troba en l'arquitectura de Geòrgia, Armènia i l'Albània caucásica, i es coneix a sovint com una «planta de tipo Hripsime», pel seu millor eixemple conegut, l'iglésia de St. Hripsime en Armènia. L'iglésia de Jvari va tindre un gran impacte en el desenroll de l'arquitectura georgiana i va servir com a model per a moltes atres iglésies.
Decoren les seues fronteres externes variades escultures en bajorrelieve, en influències helenísticas i sasánidas, algunes de les quals van acompanyades d'inscripcions explicatives en alfabet georgiano Asomtavruli. El tímpan d'entrada de la frontera sur està adornat en un relleu de la Exaltació de la Creu, i en la mateixa frontera també es mostra una Ascensió de Crist.
L'incertitut sobre la data de construcció de l'iglésia ha assumit connotacions nacionalistes en Geòrgia i Armènia, en el premi de ser la nació que pot presumir de haver inventat la forma de «iglésia de quatre àbsits, en quatre casetes».
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaUNESCO - ↑ Rapp, Stephen H. (2003), Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, p. 344. Peeters Bvba ISBN 90-429-1318-5.
- ↑ J-M. Thierry & P. Donabedian, "Armenian Art" p. 67.
Referències
[editar | editar còdic]- L'artícul de la Wikipedia en anglés arreplega les següents referències:
- Abashidze, Irakli. Ed. Georgian Encyclopedia. Vol. IX. Tbilisi, Geòrgia: 1985.
- ALTER, Alexandre. A la croisée dones temps. Edilivre Publications: Paris, - (novell)- 2012. ISBN 978-2-332-46141-4
- Amiranashvili, Shalva. History of Georgian Art. Khelovneba: Tbilisi, Geòrgia: 1961.
- Grigol Khantsteli. Chronicles of Geòrgia.
- Rosen, Roger. Geòrgia: A Sovereign Country of the Caucasus. Odyssey Publications: Hong Kong, 1999. ISBN 962-217-748-4
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Jvari» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.