Monasteri de Neamț
El monasteri de Neamț (Plantilla:Lang-ro) és un monasteri ortodox de Romania, situat en la comuna de Vânători-Neamț, en el poble Mânăstirea Neamț, districte de Neamț, 10 km a l'oest de Târgu Neamț. És el major i més antic assentament monástico de Moldàvia, declarat monument istoric (còdic LMI NT-II-a-A-10629).
Història
[editar | editar còdic]
El monasteri està documentat des de 1407, pero les raïls de l'activitat monástica es remonten a el XII. La fundació del monasteri s'atribuïx al voivoda Pedro I Musat (1375-1391), que va construir ací la primera iglésia en pedra, hui desapareguda. No obstant, en l'emplaçament del monasteri hi havia una iglésia de fusta encara més antiga, cridada l'Iglésia Blanca (Biserica Albă), construïda pels monges un sigle abans. L'iglésia actual del monasteri va ser fundada pel rei Esteban el Gran a finals de el XV i està dedicada a l'Ascensió del Senyor.
En 1948, 25 alts clercs rumans units (greco-catòlics), entre ells els futurs bisbes Ioan Cherteș i Tit Liviu Chinezu,[1] varen ser detinguts i encarcerats en el monasteri de Neamț. Segons les memòries del professor Eugen Popa, un dels arrestats, en Neamț els va buscar el Teoctist Arăpașo, qui els va demanar que es passaren a l'iglésia ortodoxa rumana, advertint-los de que «si no accepteu, el patriarca llevarà la seua mà protectora dels vostres caps».[2] En febrer de 1949, els internats del monasteri de Neamț varen ser traslladats al monasteri de Căldărușani, prop de Bucarest.
Conjunt monástico
[editar | editar còdic]
Dins del monasteri hi ha dos iglésies i dos paraklesis, un campanar en 11 campanes, el Seminari Teològic «Veniamin Costache», aixina com un museu en una colecció d'art eclesiàstic i una imprenta. A destacar, el batisteri circular davant del monasteri, a on té lloc la consagració de l'aigua el dia de la festa. En l'iglésia hi ha un icon de la Verge María, pintat en Palestina en 665.
El monasteri posseïx la major i més antiga biblioteca monástica de Romania (18.000 volums) i ha contribuït especialment al desenroll de la cultura i l'art medievals rumans. Esteban II, fill d'Alejandro I i tio d'Esteban el Gran està enterrat en la cambra funerària, i en el pronaos es troben les relíquies d'un sant desconegut, descobertes en 1986 en retirar el paviment.[3]
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'iglésia construïda per orde d'Esteban el Gran, finalisada en 1497 -any de la seua victòria sobre Juan I Alberto de Polònia-, és el principal monument històric i arquitectònic del monasteri, de particular elegància i bellea. Les dimensions i la monumentalitat del conjunt varen aumentar en l'introducció de nous elements en la construcció: el pòrtic, situat front a l'entrada i la sala de les tombes, o la cripta, situada entre el pronaos i la nau.
El pronaos, rectangular, està abovedado en dos voltes esfèriques. La nau, també rectangular i de grans dimensions, té dos àbsits laterals, semicirculares en l'interior i pentagonals en l'exterior, la base del qual està formada per quatre arcs oblicuos sostinguts per atres quatre grans arcs. L'agulla s'eleva en el centre, i nou massiços contraforts sostenen els murs fins al nivell de les voltes. Les fronteres estan bellamente ornamentadas en un estil moldavo autòcton, resultat de la combinació d'elements bizantins (ceràmica vidriada, rajoles i discs de diferents colors, en vert, groc, marró) en atres gòtics (contraforts i marcs de portes i finestres). Discs achaflanados i casetes decoren també l'agulla octogonal en quatre finestres. Les pintures de l'àbsit principal, la nau i les tombes pertanyen als últims anys del regnat d'Esteban el Gran, mentres que les del pòrtic i els pronaos daten de l'época de Petru Rareș.
El monasteri ha sofrit numeroses devastación destructives i incendis, seguits d'obres de restauració que varen ser destruint la pintura original.
La segona iglésia del complex monacal és l'iglésia de Sant Jorge (biserica Sfântul Gheorghe), incorporada al mur del recint.
Manuscrits i arts
[editar | editar còdic]Els tesors artístics conservats en el monasteri de Neamț són prova de l'intensa activitat artística i cultural que va tindre lloc ací a lo llarc dels sigles. Ací va mostrar el seu talent Gavril Uric, el més important representant de la miniatura moldava de el XV. El seu primer manuscrit conegut, datat en 1429, es conserva en la Biblioteca Bodleiana de l'Universitat d'Oxford. Els calígrafos i miniaturistas d'Esteban el Gran que treballaven en este centre varen realisar molts dels llibres regalats al monasteri de Putna. En les celes del monasteri, el croniste Macarie va escriure la crònica del regnat de Petru Rareș, i Eftimie la crònica del regnat d'Alexandru Lăpușneanu.
La tradició erudita del monasteri de Neamț va desaparéixer en els sigles XVII i XVIII, per a renàixer a principis del sigle següent, quan el metropolita Veniamin Costachi va establir ací en 1807 una imprenta, que pot vore's en el museu del monasteri. En la biblioteca hi ha molts llibres especials, alguns dels quals són els primers que es varen imprimir en el país. El retaule de l'altar de l'antiga iglésia de la fortalea de Neamț, és el tesor més important de tots els de el monasteri, junt en l'icon pintat per Nicolae Grigorescu, «La Fugida d'Egipte».
Galeria
[editar | editar còdic]-
Gheorghe Şiller (1824-1880), Mănăstirea Neamț. -
Pati interior del monasteri. -
Detall de la torre de l'iglésia d'Esteban el Gran. -
Torre del campanar. -
Alejandro I en un fresca del batisteri. -
Frescs en el túnel d'entrada al monasteri, baix el campanar. -
Tomba d'Esteban II. -
Alexandru Antoniu. El monasteri des de Neamț, 1901-1904.
-
El monasteri en 1933. -
Nicolae Ceaucescu i Ion Gheorghe Maurer visitant el monasteri en el bisbe Nestor Vornicescu en 1966.Nicolae Ceaucescu i Ion Gheorghe Maurer visitant el monasteri en el bisbe Nestor Vornicescu en 1966.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Episcopul Tit Liviu Chinezu Plantilla:Ro.
- ↑ Eugen Popa, Oameni și Oameni Plantilla:Ro.
- ↑ Vasile Danci Morosanu, Sfantul necunoscut de la Manastirea Neamt. CrestinOrtodox.ro.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Constantin Prisnea, Mănăstirea Neamț (2ª ed.). Bucarest: Editura Meridiane, 1969.
Ramona Aanei, ÎPS Daniel, la hramul Mănăstirii Neamț, Monitorul de Neamț, nr. del 15 de maig de 2007.
- Arhivele Statului din Piatra Neamț 1809-1847. Fondul averilor Mănăstirii Neamț, dosieres 3/1809, 2/1838, 12/1854, 10/1846, 11/1847;
- Ioan Ivan, Scarlat Porcescu, Mănăstirea Neamț. Editura Mitropolia Moldovei și Sucevei, 1981.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monasteri de Neamț.
- Site-ul Mănăstirii Neamț: Istoricul mănăstirii [1] archivat en Wayback Machine.
- Mănăstirea Neamț, Orthodox Wikipedia.
- Neamț online: Mănăstiri nemțene - Mănăstirea Neamț [2] archivat en Wayback Machine.
- Turism Mănăstirea Neamț [3] archivat en Wayback Machine.
- Mănăstirea Neamț - cea mai veche mănăstire din Neamț Dona't despre mănăstire, poze și film HD de prezentare, viziteazaneamt.ro
- Manastirea Neamt, 19 iunie 2013, CrestinOrtodox.ro
- Mănăstirea din buza pădurii [4] archivat en Wayback Machine., 7 iulie 2008, Andreea Tudorica, Jurnalul Național
- Mănăstirea Neamț, casa sfinților, 28 mai 2009, Silviu Dascălu, Ziarul Lumina
- Gaterul "Sf. Troiță" [5] archivat en Wayback Machine., 7 iulie 2008, Andreea Tudorica, Jurnalul Național
- Mănăstirea Neamț la începutul sec. a el XX-lligga, 14 mai 2011, Ziarul Lumina
- Țestele de la Mânăstirea Neamțo, 9 iulie 2010, Adrian Bucurescu, România liberă
- Gropnița Mănăstirii Neamț adăposteșet rămășițele pământeștu a pesta 500 de slujitori ai Bisericii, 13 august 2009, Silviu Dascălu, Ziarul Lumina
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Neamț» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.