Monitorisació (medicina)
.jpg){kind=link}
La monitorisació, en medicina, és l'observació d'una malaltia, afecció o un o varis paràmetros mèdics a través del temps, que té com a objectiu identificar l'existència de situacions problemàtiques que cal evaluar o sobre les que cal intervindre.[1]
Es pot portar a terme per mig de la medició contínua de certs paràmetros per mig de l'us d'un monitor mèdic (per eixemple, per mig de la medició contínua dels signes vitals per un monitor de capçalera), i/o realisant repetidament exàmens mèdics (com a monitorisació de glucemia en un glucómetro en les persones en diabetis mellitus).
La transmissió de senyes d'un monitor a una estació de monitorisació a distància es coneix com telemetría o biotelemetria.
Monitor mèdic
[editar | editar còdic]Un monitor mèdic, monitor de signes vitals o monitor fisiològic és un dispositiu mèdic utilisat per al monitoreo. Pot consistir en un o més sensors, components de processament, dispositius de visualisació (que a voltes es denominen "monitors"), aixina com enllaços de comunicació per a mostrar o registrar els resultats en una atra part a través d'una ret de monitoreo.
Components
[editar | editar còdic]- Sensor
Els sensors dels monitors mèdics inclouen biosensors i sensors mecànics.
- Component de traducció
El component de traducció dels monitors mèdics és responsable de convertir les senyals dels sensors a un format que puga mostrar-se en el dispositiu de visualisació o transferir-se a una pantalla externa o dispositiu de gravació.
- Dispositiu de demostració
Varis models de monitors de paràmetros múltiples són conectables en ret, és dir, poden enviar la seua eixida a una estació central de monitoreo d'UCI, a on un sol membre del personal pot observar i respondre a varis monitors de capçalera simultàneament. La telemetría ambulatoria també es pot conseguir en models portàtils que funcionen en baterias i que són transportats pel pacient i que transmeten les seues senyes a través d'una conexió de senyes inalàmbrica.
La monitorisació digital ha creat la possibilitat d'integrar les senyes fisiològics de les rets de monitorisació del pacient en els registres de salut electrònics hospitalaris emergents i els sistemes de cartografia digital, utilisant estàndars d'atenció mèdica apropiats que han segut desenrollats per a este fi per organisacions com IEEE i HL7. Este nou método per a registrar les senyes del pacient reduïx la provabilitat d'error en la documentació humana i eventualment reduirà el consum general de paper. Ademés, l'interpretació automàtica d'ECG incorpora còdics de diagnòstic automàticament en els gràfics. El software integrat del monitor mèdic pot encarregar-se de la codificació de senyes d'acort en estos estàndarts i enviar mensages a l'aplicació de registres mèdics, que els decodifica i incorpora les senyes en els camps adequats.
La conectivitat a llarga distància pot servir per a la telemedicina, que implica la prestació d'atenció clínica de salut a distància.
- Atres components
Un monitor mèdic també pot tindre la funció de produir una alarma (com l'us de senyals audibles) per a alertar al personal mèdic quan s'establixen certs criteris, com quan algun paràmetro excedix els llímits de nivells normals.
- Monitors mòvils
S'obri un alcanç completament nou en els monitors mòvils. Esta classe de monitors entrega informació recopilada en rets d'àrea corporal (BAN, per les seues sigles en anglés) para, per eixemple, teléfons inteligents i agents autònoms implementats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Que com i quan monitorizar: Marco cocenptaul i guia Metodologica [1] archivat en Wayback Machine.. Pedro J. Saturn - Facultat de Medicina de Múrcia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monitorisació (medicina)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.