Monreal d'Ariza
Monreal d'Ariza és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Saragossa, en la comunitat autònoma d'Aragó. Té una població de Plantilla:Població-és wd i inclou, ademés de la localitat homònima, l'entitat de la Granja de Sant Pedro.
Geografia
[editar | editar còdic]Monreal d'Ariza es troba situada al suroest de la província de Saragossa, a 132 km de la capital provincial, en el llímit en la província de Soria i a la vora del riu Xaló. Pertany a la comarca de la Comunitat de Calatayut i a l'històric Señorío d'Ariza, territori fronteriç entre Castella i Aragó. L'extensió territorial del municipi és de 61,65 km², i està situat a 771 m sobre el nivell de el mar.[1] Fòra de la vall del riu s'alcen montanyes que alcancen més de 800 m entre les que es poden trobar barrancs i menuts afluents del Xaló, com el riu Nágima.
Es tracta de la primera localitat aragonesa que travessa l'autovia del Noreste venint des de Madrit. El municipi comprén l'entitat de la Granja de Sant Pedro, situada a uns 4 km de Monreal.
| Noroest: Monteagudo de les Vicarías | Nort: Pozuel d'Ariza | Noreste: Ariza |
| Oest: Santa María de Horta | Erro al crear miniatura: | Est: Ariza |
| Suroest: Torrehermosa | Sur: Alconchel d'Ariza | Surest: Cabolafuente |
La temperatura mija anual de Monreal d'Ariza és de 12,8 °C, en una precipitació anual de 391 mm.[1]
Prehistòria i arqueologia
[editar | editar còdic]En el terme municipal de Monreal hi ha varis importants jaciments del món celtibérico prerromano i d'época romana, existint vàries necròpolis que ya varen ser excavades en la primera mitat de XX. Alguns materials procedents d'estos jaciments es conservaven en el veí monasteri soriano de Santa María d'Horta.
D'especial interés són les ruïnes de la ciutat celtíbero-romana de Arcóbriga, que es localisen en la marge dreta del riu Xaló a uns 2 km a l'oest del municipi, en el Cerro Villar. Es conserva una poderosa muralla que en alguns punts alcança fins a 3 m de gruixa, rodejant tot l'irregular perímetro del cerro. El jaciment s'assenta en tres terrats, estant l'accés a la ciutat en el primer replanell, seguint una calle nort-sur.[2] En este terrat s'han identificat tres pomes de vivendes —menudes i dispostes sense massa orde—, mentres que en el segon replanell es troben els edificis públics de la ciutat ya romanizada, com les termes, les cisternes, la casa del Pretor i un temple. Les termes, magníficament conservades, són de gran tamany, comparables a les d'Els Bañals d'Uncastillo o a les de Bílbilis. L'antiga necròpolis d'Arcóbriga es troba en Vallunquer, en el cerro de Sant Pedro, en les rodalies del poblat.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Monreal d'Ariza». Gran Enciclopèdia Aragonesa (GEA). Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2020. Consultat el 10 de decembre de 2021.
- ↑ «Arcóbriga». Gran Enciclopèdia Aragonesa (GEA). Consultat el 10 de decembre de 2021.
- ↑ «Arcóbriga (Monreal d'Ariza)». Celtiberia Històrica. Consultat el 10 de decembre de 2021.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1848) «Monreal d'Ariza», Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monreal de Ariza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.