Montes Sabatinos
Els monts Sabatinos (en italià, Monti Sabatini) són una serra menor en el Lacio, Itàlia central, d'orige volcàico. Els monts Sabatinos formen part junt en els monts Volsinos i els monts Ciminos dels Antiapeninos del Lacio, una cordillera que queda enfront de la principal cadena dels Apenins i que es desplega cap al mar Tirreno. Atres montanyes de la zona són els monts de la Tolfa, mont Soratte, i més al sur, els monts Cornicolanos.
Es troben a prop de 35 km al noroest de Roma en la zona entre el vall del Tíber i el mar Tirreno, compresa entre la via Claudia Braccianense al suroest i la carretera estatal 2 Via Cassia a l'est, en el terme dels municipis de Bracciano, Anguillara Sabazia, Manziana, Trevignano, Oriolo Romà i Canale Monterano.
Són una regió geològica, lo que queda d'un intens vulcanisme que va escomençar fa al voltant de 600.000 anys, principalment en erupció piroclásticas i maar que varen continuar fins a fa 100.000 anys. En els monts Sabatinos està el llac de Bracciano, que és una depressió vulcano-tectónica formada al voltant de 3,7 Ma, i el llac de Martignano. La base sedimentaria del complex Sabatino queda enterrat baix de 200 m de cendra volcànica i rocas. El punt més alt és Mont Rocca Romana (un estratovolcán post-caldera), en 612 m s. n. m.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Montes Sabatinos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.