Monuments nacionals de Chile

Archiu:TorreónElCanelo. caps block 0

El Torreón Els Canelos, ubicat en Valdivia, va anar el primer monument nacional junt a atres torreones i forts del sur de Chile, declarats com a tal el 24 de març de 1926.

Els monuments nacionals de Chile (també abreviats com MN) són aquells llocs, bens mobles i immobles protegits pel Estat chilé segons la Llei Nº 17.288 de Monuments Nacionals de 1970. Esta protecció és gestionada pel Consell de Monuments Nacionals (CMN) per l'interés històric, artístic, científic o commemoratiu dels bens declarats com a monuments nacionals, els quals representen el patrimoni natural i cultural del país.

Existixen 5 categories de monuments nacionals:

• Monuments històric
• Monuments Arqueològics
• Monuments Públics
• Santuaris de la Naturalea
• Zones Típiques

Llista de monuments

Les següents llistes reunixen a tots els monuments del país, organisats a nivell de regió:

Arica i Parinacota Tarapacá Antofagasta Atacama Coquimbo Valparaíso

Metropolitana O'Higgins Maule Ñuble Biobío

La Araucanía Els Rius Els Lagos Aysén Magallanes i Antàrtica Chilena

Definició i categories de Monuments Nacionals

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Són monuments nacionals i queden baix la tuición i protecció de l'Estat, els llocs, ruïnes, construccions o objectes de caràcter històric o artístic; els enterratorios o cementeris o atres restants dels aborigen, les peces o objectes antropo-arqueològics, paleontológicos o de formació natural, que existixquen baix o sobre la superfície del territori nacional o en la plataforma submarina de les seues aigües jurisdiccionals i la conservació de les quals interessa a l'història, a l'art o a la ciència; els santuaris de la naturalea; els monuments, estàtues, columnes, piràmides, fonts, plaques, corones, inscripcions i, en general, els objectes que estiguen destinats a permanéixer en un lloc públic, en caràcter commemoratiu. El seu tuición i protecció s'eixercirà per mig del Consell de Monuments Nacionals, en la forma que determina la present llei."

Llei Nº 17.288 de Monuments Nacionals, Artícul. 1, Dels Monuments Nacionals .

El total de Monuments Nacionals, a maig de 2024, és de 1857 (sense contar els monuments arqueològics o públics). Els monuments s'agrupen segons les següents categories:

• Monuments Històrics Immobles (1118 elements)
• Monuments Històrics Mobles (488 elements)
• Zones Típiques o Pintoresques (149 elements)
• Santuaris de la Naturalea (102 elements)

Ademés dels següents:

• Monuments Arqueològics (no contabilisats)
• Monuments Públics (no contabilisats)

Monuments Històrics (MH)

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Són Monuments Històrics els llocs, ruïnes, construccions i objectes de propietat fiscal, municipal o particular que per la seua calitat i interés històric o artístic o per la seua antiguetat, siguen declarats tals per decret suprem, dictat a solicitut i previ acort del Consell."

Llei N.º 17.288 de Monuments Nacionals, artícul 9, Dels Monuments Històrics .

Estos bens són declarats MH per decret suprem del Ministeri d'Educació, generalment en resposta a una solicitut de persones, comunitats o organisacions, previ acort de el CMN.

En térmens operatius, a l'interior de el CMN existix una Comissió de Patrimoni Històric que atén les solicituts de declaratoria relacionades en bens mobles, és dir, bens traslladables com a objectes o peces, en importància per a la cultura i història del país. Esta comissió tramita també solicituts sobre bens immobles (no traslladables), sempre que en ells primen els valors històrics per sobre els arquitectònics. En este últim cas, quan la seua estimació està en directa relació en el valor arquitectònic, l'encarregada de tramitar la solicitut és la Comissió d'Arquitectura i Urbanisme.

La Comissió de Patrimoni Històric tramita ademés les declaratorias de MH en caràcter commemoratiu. Es tracta d'aquells bens que posseïxen un valor no associat a la seua condició material, per eixemple, els espais lligats a la memòria de les violacions als drets humans que varen ocórrer durant la Dictadura Militar (Llocs de Memòria).

Aixina mateix, esta unitat té com a responsabilitat inscriure i dur un registre nacional de museus i/o coleccions patrimonials i deu tramitar autorisacions per als préstams i trasllats d'estes coleccions dins i fòra del territori nacional, ya siga para la seua exhibició o estudi.

Monuments Públics (MP)

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Són Monuments Públics i queden baix la tuición del Consell de Monuments Nacionals, les estàtues, columnes, fonts, piràmides, plaques, corones, inscripcions i, en general, tots els objectes que estiguessin colocats o es colocaren per a perpetuar memòria en camps, carrers, places i passejades o llocs públics."

Llei N.º 17.288 de Monuments Nacionals, artícul 17, Dels Monuments Públics

En esta categoria es troben objectes que han segut ubicats en l'espai públic (camps, carrers, places i/o passejades) en la finalitat de commemorar acontenyiments, individus o grups de persones que han incidit d'alguna manera en la cultura i història nacional. Generalment es tracta d'estàtues, columnes, fonts, plaques o inscripcions; moltes de les quals es convertixen en verdaderes fites urbanes, tornant-se aixina mateix referències espacials o socials dins de les ciutats chilenes. Estos bens són considerats MP pel sol ministeri de la llei, per lo que no requerixen d'una declaració expressa per decret. La Comissió de Patrimoni Històric de el CMN s'encarrega d'estudiar i autorisar solicituts d'instalacions, trasllats, intervencions i/o restauracions de MP.

Actualment s'alvança en un catastre a nivell nacional de l'existència de diversos monuments públics.

Zones Típiques (ZT)

Artícul principal → Zona Típica.

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Per a l'efecte de mantindre el caràcter ambiental i propi de certes poblacions o llocs a on existiren ruïnes arqueològiques, o ruïnes i edificis declarats Monuments Històrics, el Consell de Monuments Nacionals podrà solicitar es declare d'interés públic la protecció i conservació de l'aspecte típic i pintoresc de dites poblacions o llocs o de determinades zones d'elles".

Llei N.º 17.288 de Monuments Nacionals, artícul 29, De la Conservació dels Caràcters Ambientals.

Es tracta d'agrupacions de bens immobles, tant urbans com a rurals, que representen l'evolució de la comunitat humana i destaquen per la seua unitat estilística, materialidad o tècniques constructives.

Tots estos valors conformen un caràcter ambiental propi en certes poblacions o llocs (paisages, formes de vida, entre uns atres), sent d'interés públic el seu mantención en l'escenari urbà i/o rural a fi de preservar eixes característiques ambientals.

Existixen distintes tipologies de zones típiques: poble tradicional, centre històric, àrea, conjunt i entorn d'un Monument Històric, sent esta última la tipologia més freqüent. Estos bens són declarats per decret suprem del Ministeri d'Educació, generalment en resposta a una solicitut de persones, comunitats o organisacions, previ acort de el CMN. De la mateixa manera que les solicituts de MH immobles, la Comissió de Patrimoni Arquitectònic i Urbà de el CMN està encarregada de tramitar solicituts de declaratorias i d'intervenció de bens en categoria de ZT.

Santuaris de la Naturalea (SN)

Vore també: Anex:Santuaris de la naturalea de Chile

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Són santuaris de la naturalea tots aquells llocs terrestres o marins que oferixquen possibilitats especials per a estudis i investigacions geològiques, paleontológicas, zoológicas, botàniques o d'ecologia, o que posseïxquen formacions naturals, la conservació de les quals siga d'interés per a la ciència o per a l'Estat."

Llei N.º 17.288 de Monuments Nacionals, artícul 31, Dels Santuaris de la Naturalea i investigacions científiques.

Els Santuaris de la Naturalea corresponen a una de les categories en les que Chile protegix la seua patrimoni natural. En 2010 es va promulgar la Llei N.º 20.417 que va crear el Ministeri del Mig ambient i es va modificar l'artícul 31 de la Llei de Monuments Nacionals, creant-se el Consell de Ministres per a la Sustentabilidad. A este últim se li va facultar per a propondre al President de la República la creació de noves àrees protegides en qualsevol de les seues categories, inclosa SN, administrada per el CMN. En eixe escenari, a través de la seua Comissió de Patrimoni Natural, el CMN deu pronunciar-se remetent un informe tècnic sobre noves declaratorias que dins d'esta categoria faça el Ministeri del Mig ambient.

Per una atra part, a el CMN li correspon pronunciar-se dins del Sistema d'Evaluació d'Impacte Ambiental (SEIA), davant qualsevol proyecte, programes o activitats que pretenguen realisar-se a l'interior dels SN. D'esta forma, el CMN és l'Orgue de l'Estat que entrega el Permís Ambiental Sectorial N.º 78 (PAS 78), i que autorisa activitats com a treballs de construcció o excavació, peixca, caça, explotació rural o qualsevol una atra activitat que d'alguna forma afecte l'estat natural dels SN.

Aixina mateix, el CMN en forma sectorial és l'encarregat de rebre, estudiar, respondre i/o resoldre els distints requeriments d'intervenció que afecten els SN i que per les seues característiques no ingressen al SEIA, ademés d'aplicar mides de protecció o d'evaluació en terreny depenent de cada cas. El CMN manté l'informació actualisada de cada ben patrimonial natural, per lo que està en contacte en els propietaris i administradors de cada SN.

Monuments Arqueològics (MA)

La Llei Nº17.288 de Monuments Nacionals establix que:

"Són pel sol ministeri de la llei, Monuments Arqueològics de propietat de l'Estat els llocs, ruïnes, jaciments i peces antropo-arqueològiques que existixquen sobre o baixe la superfície del territori nacional".

Llei N.º 17.288 de Monuments Nacionals, artícul 21, Dels Monuments Arqueològics.

Estos bens són considerats MA pel sol ministeri de la llei, per tant no necessiten d'un procés de declaratoria. Es subdividen en dos tipos:

1. Bens arqueològics: Es tracta de peces, llocs, ruïnes o jaciments en vestigis d'ocupació humana, que existixen en un context arqueològic i que no estiguen sent utilisats per una societat viva o en funcionament. Entre ells destaquen: llocs a on varen habitar o varen ser sepultats grups indígenes prehispánicos, pukara o llocs defensius, pedres tacitas, conchales, geoglífos, petroglifos i una varietat de vestigis provinents d'assentaments colonials espanyols, forts espanyols en desús i barcos antics afonats, entre uns atres. La Comissió de Patrimoni Arqueològic de el CMN és l'encarregada de rebre, estudiar, respondre o resoldre els diversos requeriments sobre bens arqueològics.
2. Bens paleontológicos: Són restants o evidències d'organismes del passat que es troben en estat fòssil (petrificadas). Estes evidències poden estar ubicades en jaciments o en coleccions científiques institucionals i la seua conservació és prioritària ya que aporten informació rellevant des del punt de vista científic-cultural i permeten conéixer més sobre l'història natural de diverses espècies animals i vegetals. Les tramitació relacionades en bens paleontológicos estan a càrrec de la Comissió de Patrimoni Natural. El CMN manté un respal constant en el combat contra la destrucció i tràfic ilícit de bens paleontológicos, establint criteris bàsics per als procediments, en coordinació en el Servici Nacional de Aduana, la Policia d'Investigacions (PDI) a través de la seua Brigada Especialisada en Delictes Migambientals i Contra el Patrimoni (Bidema), Carabineros i atres institucions.

Alguns dels elements més destacats són:

• Llogaret de Tulor
• Pucará del cerro de la Companyia
• Pucará de Quitor
• Lloc de Mont Vert
• Jagant de Atacama