Moringa oleifera

Moringa oleifera (Moringa oleifera)

Moringa oleifera, conegut com moringa, ben, o malungáy en el espanyol filipí, és una espècie d'arbre originari del nort de la Índia.

Descripció

És un arbre caducifolio. Presenta ràpit creiximent, uns 3 m en el seu primer any podent aplegar a 5 m en condicions ideals; adult aplega als 10 o 12 m d'altura màxima. Té branques colgantes trencadices, en corfa suberosa, fulls color vert clar, compostes, tripinnadas, de 30 a 60 cm de llarc, en molts folíols menuts d'1,3 a 2 cm de llarc per 0,6 a 0,3 cm d'ample. Florix als sèt mesos de la seua plantació. Les flors són fragants, de color blanc o blanc crema, de 2,5 cm de diàmetro. Produïx baïnes colgantes color marró, triangulars, de 30 a 120 cm de llarc per 1,8 cm d'ample, dividides longitudinalmente en 3 parts quan se sequen; cada una conté aproximadament vint llavors incrustades en la mèdula. Llavors de color marró obscur, en tres ales. El seu rusticidad ho fa molt fàcil de cultivar.

Anàlisis químic

Cada 100 g, de baïna en llavors contenen 86,9 g d'aigua; 2,5 g de proteïnas; 0,1 g de greix, 8,5 g de carbohidrats, fibra 4,8 g, 2,0 g de cendra; 30 mg de calcio, 110 mg de fòsfor, 5,3 mg de ferro, 184 UI de vitamina A, 0,2 mg de niacina, 120 mg d'àcit ascórbico, 310 µg de coure i 1,8 µg de yodo. El núcleu de la llavor conté 38,4 g de proteïna crua i 34,7% d'oli gras. L'oli de la llavor conté 9,3% d'àcit palmítico, 7,4% d'àcit esteárico, 8,6% àcit behénico i 65,7% d'àcit oleico Entre els #àcit grassos també han segut reportats els #àcit mirístico i lignocérico. La coca despuix de l'extracció d'oli conté 58,9% de proteïna crua.

Els fulls contenen per cada 100 g: 75 g d'aigua, 6,7 g de proteïnes, 1,7 g de greix, 14,3 g de carbohidrats, 0,9 g de fibra, 2,3 g de cendra, 440 mg de calcio, 70 mg de fòsfor, 7 mg ferro, 110 µg de coure, 5,1 µg de yodo, 11.300 UI de vitamina A, 120 µg vitamina B, 0,8 mg d'àcit nicotínico, 220 mg d'àcit ascórbico i 7,4 mg de tocoferol. Es troben substàncies estrogénicas, incloent el compost β-sitosterol i una pectín esterasa.

Usos

Gastronomia

El sabor de la moringa és agradable i les seues parts es poden menjar crues, especialment els fulls i flors (que són de color crema i apareixen principalment en époques de sequia, quan l'arbre sol perdre els fulls) o cuites de vàries formes (per eixemple en guisos). Les flors són riques en carbohidrats i tenen un bon sabor. Els fulls poden usar-se per a fer sucs i tenen un gust suaument picante (una mescla entre berro i rabanito). Ademés dona frut en forma de baïnes que, estant verdes, es poden còure i tenen gust semblat a les judeues o chauchas, quan estan madures es hervir en una miqueta de sal, s'òbrin i s'extrauen les llavors ya llestes per a consumir, de sabor semblat al cigró i també es poden torrar. No obstant el seu sabor amarc pot permanéixer temps despuix del consum. Les raïls són comestibles, semblen carlotes pero de gust picante.

Oli

L'oli extret de les seues llavors té moltes aplicacions. Més de la tercera part del contingut de les llavors és oli d'alta calitat, ric en #àcit grassos insaturados.

Es pot utilisar en la preparació d'ensalades i com a combustible per a llànties. També es cultiva com un important recurs per a fabricar biodiésel de calitat. El cultiu té un rendiment de 2.500 kg/hectàrea, produint casi 1.500 l d'oli i més d'1.400 l de biodiésel/ha, lo que ha dut a que el seu cultiu s'investigue en varis llocs del món.

Purificació d'aigua

Les baïnes i llavors són útils per a purificació de l'aigua. Contenen un polielectrolito catiónico que ha demostrat la seua eficàcia en el tractament de l'aigua per a consum humà (eliminació de turbidez), en substitució del sulfat d'alumini o d'uns atres floculantes. Les llavors de moringa contenen proteïnes catiónicas diméricas que absorbixen i neutralisen les càrregues coloidales en aigua térbola, fent que les partícules coloidales s'agrupen, i facilitant la seua eliminació per mig de decantament o filtrat. La ventaja d'usar estes llavors és doble: substituïx productes importats per un local de fàcil accés i, a diferència del sulfat d'alumini, és completament biodegradable.

Agricultura i ganaderia

En agricultura, els fulls són útils com a abonament i com a fungicida contra els fongos que ataquen les raïls.

Servix com forraje en una llarga llista de característiques benèfiques, ya que servix tant para ganado vacú, porcí, oví, caprino o avícola, entre uns atres, en els que genera importants increments en el rendiment, tant de guany de pes com de producció de llet. La seua fusta servix com llenya i per a fer carbó o celulosa per a paper de gran calitat.

Les seues raïls s'utilisen per a produir un condiment.

En Mèxic, es cultiva en la Vall del Yaqui i en Nava, Sonora. En Sonora el Institut Tecnològic de Sonora ITSON, ha realisat estudis científics exhaustius sobre les propietats de la planta; dita universitat té convenis de colaboració en l'Institut Nacional de Nutrició de l'Índia. En el ITSON s'han realisat innovadors estudis sobre la moringa, entre els que es pot mencionar:

• Hidrogeles de quitosano com a soport del péptido extret de la llavor de moringa oleífera en el tractament d'aigües.
• Aplicació de les perles de quitosano i del péptido de Moringa oleifera en el tractament d'aigües.
• Desenroll i validació d'un método analític HPLC per a la quantificació de esteroles en Moringa oleifera.
• Caracterisació de proteïnes de llavor de Moringa oleifera per electrofóresis i HPLC.

Suplement dietètic

Pel seu alt contingut d'aminoàcits entre atres nutrients hi ha qui ho considera un superalimento humà.

Medicina

En l'any 2006 es publica en la revista Phytotherapy Research per Farooq Anwar i uns atres, un artícul de revisió que senyala les propietats medicinals de la Moringa, entre ells antihipertensivas, diuréticas, en la disminució del colesterol, antiespasmódicos, antiulcerosas, hepatoprotectoras, antibacteriales, entre atres en procés d'investigació. La FAO en la seua publicació digital senyala els beneficis de la moringa en processos de nutrició i destaca com a qualitats especials que "els productes de moringa tenen propietats contra el tripanosoma, l'hipotensió, antiespasmódicas, anti-ulcerosas, anti-inflamatorias, hipocolesterolémicas i hipoglucémicas." avalant aixina les investigacions científiques al respecte.

Taxonomia

Moringa oleifera va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 1(2): 398. 1785.

Etimologia

Moringa: nom genèric que deriva del tamil Muringa (മുരിങ്ങ). La majoria dels idiomes apliquen un derivat fonètic d'este nom per a referir-se a la planta. La moringa es denomina també marango, paraís, paraís blanc (Centroamérica), Ángela, jazmín francés (Col., P.R.), Pal d'Abella (R.D.), Pal Boixa (Cuba), Perles (Guatemala), Terebinto (El Salvador), Jacinto (Mèxic), Reseda (Espanya)^{cita requerida}, Ben, Llibertat (Veneçola).

oleífera: epítet, 'que produïx oli'.

Sinonímia

• Guilandina moringa L.
• Hyperanthera moringa (L.) Vahl
• Moringa zeylanica Burmann
• Moringa Pterysgosperma.

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. Berendsohn, W.G., A. K. Gruber & J. A. Monterrosa Salomón. 2012. Nova Silva Cuscatlanica. Arbres natius i introduïts del Salvador. Partix 2: Angiospermae – Famílies M a P i Pteridophyta. Englera 29(2): 1–300.
3. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
5. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
6. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797.
7. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
8. L'arbre al servici de l'agricultor: Guia d'espècies. L'arbre al servici de l'agricultor: Guia d'Espècies

Enllaços externs

Lloc de la família Moringaceae: fotos i informació de totes les 13 espècies (en anglés)

• Trees for Life Moringa Site [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Purdue University: Moringa oleifera (en anglés)