Nasturtium officinale

Nasturtium officinale (Nasturtium officinale)

Nasturtium officinale, comunament cridat berro d'aigua, mastuerzo d'aigua o agrón és una planta perenne comuna en rieras, torrents d'aigües clares i pantàs, originària d'Europa i Àsia Central. Es considera un dels vegetals més antics consumits pel ser humà. Actualment s'ha estés per tot lo món per ser una planta de consum domèstic molt apreciada en ensaladas. S'ha convertit en una espècie invasora en la regió dels Grans Lagos, a on va ser localisada per primera volta en 1847.^{cita requerida}

Descripció

És una planta perenne, aquàtica o semiacuática d'entre 10 a 50 cm d'altura que s'agrupa en grans colónies. Els talles ascendents són buits i alguna cosa carnosos. Les fulls, de color vert obscur, són glabras, bipinnadas i en llim ample. Les florés, menudes i blanques, es reunixen en ramilletes o panículas terminals.

Història

L'us medicinal del berro és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent nasturtium identificada actualment com Nasurtium officinale.

Taxonomia

Nasturtium officinale va ser descrita per William Townsend Aiton i publicat en Hortus Kewensis; or, a Catalogue of the Plants Cultivated in the Royal Botanic Garden at Kew. London (2nd ed.) 4: 110, en l'any 1812.

Etimologia

Nasturtium ve del llatí nasus = "nas" i tortus = "torçut" per l'olor picante de la planta que irritava el nas i obligava a fer gests endoblegant-la.

Sinonímia

Arabis nasturtium Clairv. Baeumerta nasturtium P.Gaertn., B.Mey. & Schreb. Baeumerta nasturtium-aquaticum (L.) Hayek Cardamine aquatica (Garsault) Nieuwl. Cardamine fontana Lam. Cardamine nasturtium (Moench) Kuntze Cardamine nasturtium-aquaticum (L.) Borbás Cardaminum nasturtium Moench Crucifera fontana I.H.L.Krause Nasturtium aquaticum Wahlenb. Nasturtium fontanum Asch. Nasturtium nasturtium (Moench) Cockerell Nasturtium nasturtium-aquaticum (L.) H.Karst. Nasturtium officinale subsp. rotundifolium A.P.Khokhr. Nasturtium siifolium Rchb. Radicula nasturtium (Moench) Druce Radicula nasturtium-aquaticum (L.) Britten & Rendle Rorippa nasturtium (Moench) Beck Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek Rorippa officinalis (R.Br.) P.Royen Sisymbrium amarum Salisb. Sisymbrium cardaminefolium Gilib. Sisymbrium fluviatile Vell. Sisymbrium nasturtium (Moench) Willd. Sisymbrium nasturtium-aquaticum L.

Importància econòmica i cultural

El berro conté cantitats significatives de ferro, calcio, yodo, i àcit fólico, ademés de les vitamines A i C. Degut a que és relativament ric en vitamina C, es va sugerir berro (entre atres plantes) pel cirugià militar anglés John Woodall (1570-1643) com un remei per al escorbuto. El berro és també una font important de #àcit grassos omega-3, principalment en la forma de 16:3n-3 (àcit hexadecatrienoico) a 45 mg / 100g.

Molts beneficis en menjar berros són reclamats, com la de que actua com un estimulant, una font de fitoquímicos i antioxidants, un diurético, un expectorante i un digestiu. També sembla tindre propietats contra el càncer; es creu que pot ajudar a defendre's contra el càncer de pulmó. Un estudi de 2010 realisat per la Universitat de Southampton va descobrir que el consum de berro també pot inhibir el creiximent del càncer de mama. El contingut d'isotiocianato de fenetilo (PEITC) en berros inhibix la HIF, que pot inhibir la angiogénesis.

Efectes secundaris

El berro cultivat en presència de femta pot ser un refugi per a paràsits tals com la Fasciola hepatica. El berro és un conegut inhibidor de la citocromo P450 (CYP2I1), que pot resultar en l'alteració del metabolisme de les persones que prenen certs medicaments, tals com clorzoxazona.

Per a evitar estos problemes, es pot consumir com brot.

Propietats

• Ric en yodo, ferro, vitamines A, C i I.
• Utilisat com estimulant i diurético.
• Usat en medicina popular per a aliviar la bronquitis i certes afeccions cutànees.

Referències

• ITIS (home page) (visita octubre de 2004)

Bibliografia

1. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A. Cronquist. 2005. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
2. Jonsell, B. 1982. Cruciferes. Fl. Madagasc. 84: 1–32.
3. Macbride, J. F. 1938. Cruciferae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(2/3): 937–983.
4. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
5. Nee, M. H. 2008. Dilleniidae. 3: 1–255. In M. H. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Editorial FAN, Santa Creu.
6. ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
7. Rusby, H. H. 1893. On the collections of Mr. Miguel Bang in Bolívia. Mem. Torrey Bot. Club 3(3): 1–67.
8. Stevens, W. D., C. O. O., A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii, 1–2666.
9. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.
10. Zuloaga, F. O. 1997. Catàlec de les plantes vasculars de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
11. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Nasturtium officinale.
• Hortus kew. ed. 2, 4:110. 1812
• «{{{nombre}}}». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.