Morpho epistrophus titei
Morpho epistrophus titei, denominada comunament panambí morotí, és una de les subespecies que integren la espècie M. epistrophus, un lepidòpter ditrisio nimfálido del gènero Morpho. Habita en regions selváticas del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia i característiques
[editar | editar còdic]Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1962 pels entomólogos francesos Eugène Li Moult i Pierre Réal.[1]
- Etimologia
La etimologia de la denominació genèrica Morpho prové del grec morfo, morfous, un sustantiu poètic femení que designava antigament a Venus. Per esta raó, en es deu Esta és la raó del perqué en la nomenclatura de les seues espècies s'utilisa el gènero femení. El terme específic epistrophus fa alusió a un personage de la Ilíada.
Morpho epistrophus titei medix 110 mm en el cas de les femelles, i 90 mm. La seua coloració general és celest clar a blanc, dorsalmente en marques marginals irregulars de tons parduscos, i ventralmente en un renc mig de ocelos en abdós ales de color groguenc, negre, i en centre celest pàlit, tots units per una banda pardusca. La femella es diferencia en tindre una tonalitat pardusca en l'àrea inferior de les ales posteriors.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Morpho epistrophus titei es distribuïx en selves pluvials en el centre-este de Sudamérica. Habita en el Paraguay i en el nordest de la Argentina, en la província de Missions, a on se li brinda protecció en algunes àrees protegides, per eixemple sobre el riu Iguazú, en la reserva privada Yacutinga,[2] i en el parc nacional Iguazú.[3]
Costums
[editar | editar còdic]Morpho epistrophus titei és una palometa gran, cridanera, de vol poderós, llent, ondulante, a baixa o mija altura, en habituals planeos i bruscs aleteos, generalment recorrent senderes en sectors umbríos i humits de les selves a on habita. Es posa sobre fruts fermentats que cauen al pis, o sobre excrements. En ser esglayada s'allunta de l'amenaça cap a sectors densos volant ràpida i erráticamente per a desorientar a la font de perill, aumentant la celada posant-se de sobte per a quedar totalment queta i en les ales tancades, confiant en el seu mimetisme alar ventral.
És habitual trobar grups d'eixemplars mascles perseguint en vol a una femella i intentant copularla.
Orugas i les seues espècies vegetals hospedadoras
[editar | editar còdic]La femella coloca de manera dispersa, baix els fulls de les plantes específiques, ous que medixen un tamany de 2 mm de diàmetro.
Les larves o orugas de Morpho epistrophus titei s'alimenten dels fulls de vàries espècies leñosas, en especial del coronillo (Scutia buxifolia), yerba de bugre (Lonchocarpus nitidus), ingá (Inga vora),[4] Ratonia, Acacia, Sebastiania, Erythroxylum , i Cupania.[5]
Els seus orugas són d'un llarc de 65 mm. Presenten cridaneres tonalitats aposemáticas, molt distintes a la de l'adult: roges a taronges en els pèls curts (no urticantes), blanques en llarcs mechones dels flancs i l'esquena, i negres en una llínea dorsal sobre la qual mostra punts dorats. Les seues larves són procesionarias i gregarias, durant el dia s'agrupen formant sobre la corfa dels troncs de la planta hoste o directament penjant, vistosos ramilletes rojos, buscant en l'associació una major protecció front als predadores. De nit, se separen per a alimentar-se. Aixina passen tot l'autumne i l'hivern, fins a aplegar a la primavera, moment en que es transformen en crisálidas.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Li Moult (I.) & Réal (P.), 1962-1963. Els Morpho d'Amérique du Sud et Centrale, Editions du cabinet entomologique I. Li Moult, Paris.
- ↑ Núñez Busts, I. O. (2008). Diversitat de palometes diürnes en la Reserva Privada Yacutinga, Província de Missions. Argentina. Trop. Lep. Res.
- ↑ Busts, I. O. N. (2009). Palometes diürnes (Lepidoptera: Papilionoidea i Hesperioidea) del Parc Nacional Iguazú, Província de Missions, Argentina. Tropical Lepidoptera Research, 19(2), 71-81.
- ↑ Canals, Gustavo R. (2000). Palometes bonaerenses. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 347 pp. ISBN=950-9725-5336-6.
- ↑ Canals, Gustavo R. (2003). Palometes de Missions. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 492 pp. ISBN=950-9725-53-6.
- ↑ Klimatis, Juan Francisco (2009). Cent palometes argentines. Editorial Albatros. Buenos Aires. Argentina. 128 pp. ISBN=950-24-0881-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Morpho epistrophus titei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.