Anar al contingut

Morpho epistrophus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Morphoeipistrophuscatenaria.JPG
Morpho epistrophus (Morpho epistrophus)


Morpho epistrophus, denominada comunament panambí morotí o morfo blanca, és una espècie de lepidòpter ditrisio del gènero Morpho, de la família Nymphalidae. Habita en regions selváticas de l'est de Sudamérica.


Taxonomia i característiques

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1796 pel entomólogo i naturalista danés Johan Christian Fabricius, baix el nom científic de Papilio epistrophus. La localitat tipo és: Riu de Janeiro, Brasil. Dins del gènero, esta espècie s'agrupa en el grup Catenària, pertanyent al subgénero Morpho Fabricius, 1807.

Etimologia

La etimologia de la denominació genèrica Morpho prové del grec morfo, morfous, un sustantiu poètic femení que designava antigament a Venus. Esta és la raó del perqué en la nomenclatura de les seues espècies s'utilisa el gènero femení. El terme específic epistrophus fa alusió a un personage de la Ilíada.

Morpho epistrophus medix 110 mm en el cas de les femelles, i 90 mm. La seua coloració general és celest clar a blanc, dorsalmente en marques marginals irregulars de tons parduscos, i ventralmente en un renc mig de ocelos.

Subespecies


Esta espècie es subdivide en 4 subespecies:

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Morpho epistrophus es distribuïx en selves de Sudamérica. Li la troba en l'est del Brasil, el centre i este del Paraguay, Uruguay i el nordest de la Argentina, aplegant pel sur fins al nordest de la província de Buenos Aires.

Biologia

[editar | editar còdic]

Morpho epistrophus és una palometa gran, cridanera, de vol poderós, llent, ondulante, a baixa o mija altura, en habituals planeos i bruscs aleteos, generalment recorrent senderes en sectors umbríos i humits de les selves a on habita. Es posa sobre fruts fermentats que cauen al pis, o sobre excrements. En ser esglayada s'allunta de l'amenaça cap a sectors densos volant ràpida i erráticamente per a desorientar a la font de perill, aumentant la celada posant-se de sobte per a quedar totalment queta i en les ales tancades, confiant en el seu mimetisme alar ventral.

Espècies vegetals hospedadoras

Les larves o orugas de Morpho epistrophus s'alimenten dels fulls de vàries espècies leñosas, en especial del coronillo (Scutia buxifolia), yerba de bugre (Lonchocarpus nitidus), ingá (Inga vora),[1] Ratonia, Acacia, Sebastiania, Erythroxylum , i Cupania.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Canals, Gustavo R. (2000). Palometes bonaerenses. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 347 pp. ISBN=950-9725-5336-6.
  2. Canals, Gustavo R. (2003). Palometes de Missions. Buenos Aires. Editorial LOLA, Literature of Latin America. 492 pp. ISBN=950-9725-53-6.