Scutia buxifolia
Scutia buxifolia, quebracho o coronillo és una espècie de plantes de la família de les ramnáceas; són arbres corpulentos, baixos i espinosos que creixen en el sur de Brasil, el nort d'Argentina i en Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]És de creiximent llent; el seu tronc aumenta la seua gruixa uns 2 mm per any i pot aplegar als 6 m d'altura. El seu copa té forma esfèrica molt estesa. El seu fullage persistent, varia el seu color en funció de la seua exposició al sol, en tons vert clars al sol i vert obscurs a l'ombra. Els seus fulls simples, opostes o subopuestas tenen forma elíptica a ovado-lanceoladas i medixen d'1 a 4 cm de llarc, per 1 a 2 cm d'ample. Són íntegres i a voltes poden presentar-se dentadas. Presenta florés menudes, groc verdosas, que poden apreciar-se en primavera. El frut medix de 3 a 5 mm de diàmetro, és drupáceo i globobaix, i presenta un color obscur quan alcança la madurea.
Hàbitat
[editar | editar còdic]En general li la troba en monts serrans, ribereños i montes parc.
Interaccions en atres espècies
[editar | editar còdic]El coronillo és conegut per ser el principal aliment de l'oruga de la palometa nacional d'Argentina (Morpho epistrophus argentinus).
Usos
[editar | editar còdic]- Les seues espines són utilisades en decocció per a tractar arrítmias.
- La seua fusta dura i pesada és molt apreciada pel seu alt poder calòric.
- La seua raïl és utilisada com a tònic depurativo.
- Les seues fulles i corfa tenen propietats hipotensoras i diuréticas.
- La seua fusta s'usa com a extracte de perfums.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Scutia buxifolia va ser descrita per Siegfried Reisseck i publicat en Flora Brasiliensis 11(1): 93, en l'any 1861.[1]
- Rhamnus coronula Larrañaga
- Scutia buxifolia var. acutifolia Reissek
- Scutia buxifolia var. obtusifolia Reissek
- Scutia fiebrigii Perkins[2]
- Adolia buxifolia (Reissek) Kuntze
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Johnston, M. C. & M. A. d. Soares. 1972. Ramnáceas. 1(RAMN): 1-50. In R. Reitz Fl. Il. Catarin.. Herbário "Barbarosa Rodrigues", Itajaí, Brasil.
- Serrano, M. & J. Terán. 2000. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1-129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i-xcvi, 1-983; 107(2): i-xx, 985-2286; 107(3): i-xxi, 2287-3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Facultat de Ciències de l'Universitat d'Uruguay sabetodosobreplantas.floraautoctonadeluruguay
- «Scutia buxifolia». Germplasm Resources Information Network (GRIN) online database.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scutia buxifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.