Moviment derviche (Somàlia)

El moviment derviche (Plantilla:Lang-baix, àrap دولة الدراويش) o Estat derviche^[1] va ser un moviment combatent i entitat política dolbahanta^[2] fundada a finals del sigle Plantilla:SIGLE^[3] per Mohamed Abdulá Hassan i Ismail Mire Elmi que va reunir un eixèrcit de soldats khatumitas dels territoris del Banya d'Àfrica que varen rebre el nom de «derviches». Esta força li va permetre a Hassan crear un poderós estat per mig de la conquista de terres que reclamaven els sultanatos somalís, els etíope i les potències europees. L'Estat derviche va adquirir renom en el món islàmic i en Occident gràcies a la seua resistència contra els imperialisme britànic i italià. Els derviches varen repelir quatre expedicions militars britàniques, i varen obligar als britànics a retrocedir a la regió costera.^[4] A raïl de la seua fama en Oriente Pròxim i Europa, tant l'Imperi otomà com l'alemà es coligaron en ells.^[5]^[6] L'Estat derviche va mantindre l'independència durant el repartiment d'Àfrica i la Primera Guerra Mundial i va anar l'únic Estat musulmà del continent africà en mantindre la seua independència despuix de la caiguda de Darfur en mans dels anglesos en 1916.^[7] Despuix d'un quarto de sigle de resistir als britànics en les costes de la banya de l'Àfrica, estos ho varen conquistar definitivament en 1920.

A principis del XX, el moviment derviche va crear temporalment un "protoestado" somalí mòvil, en fronteres decorregudes i una població fluctuante.^[8] Va ser un dels moviments militants més sanguinosos i prolongats de l'Àfrica subsahariana durant l'era colonial, que es va superpondre en la Primera Guerra Mundial. Les batalles entre varis bandos a lo llarc de dos décades varen matar a casi un terç de la població de Somalilandia i varen devastar l'economia local.^[9]^[10]^[11] Els acadèmics interpreten de diverses maneres el sorgiment i la desaparició del moviment militant derviche en Somàlia. Alguns consideren l'ideologia "islàmica sufí" com el motor; uns atres, la crisis econòmica, l'estil de vida nómada provocat per l'ocupació i l'ideologia de "depredación colonial", com el detonant del moviment derviche. Mentrestant, els posmodernistas afirmen que tant la religió com el nacionalisme varen crear el moviment derviche.^[12]

Història

Orígens

A finals del XIX, la Conferència de Berlín va reunir a gran part de les potències d'Europa durant el repartiment d'Àfrica. Els britànics, els italians i els etíope varen repartir a la Gran Somàlia a esferes d'influència, varen posar fi al sistema de pastoreig nómada i a la ret de civilisació somalí que conectava les ciutats portuàries en l'interior. L'expedició cap a Somàlia per l'emperador etíope Menelik II, acompanyat d'un eixèrcit d'11.000 hòmens, va fer una profunda incursió en les proximitats de Luuq en Somàlia. No obstant, les seues tropes varen ser ràpidament derrotades pel Sultanato de Gobroon, de la qual solament 200 soldats varen sobreviure. Els etíops posteriorment varen frenar les expedicions cap a l'interior de Somalía, pero varen continuar oprimint a les persones en l'Ogaden per saquejar al ganado de numerosos en centenars de mills. El bloqueig britànic de les armes de fòc als somalí, va rendir els nómades als indefensos d'Ogaden contra els eixèrcits de Menelik. En l'establiment d'importants órdens musulmans al mando d'erudits somalís com Shaykh bin Al-rahman del Abd Ahmad al-Zayla'i i Uways al-Barawi, una renaixença del islam en Àfrica Oriental estarà en marcha. La resistència contra la colonisació de terres musulmanes en Àfrica i Àsia pels afgans i els Mahdists inspiraria un gran moviment de resistència en Somàlia. Mohamed Abdulá Hassan, un ex jove nómada que havia viajat a molts centres musulmans en el món islàmic, va retornar a Somàlia ya com un home i va escomençar a promoure l'orde Salihiya en les ciutats urbanes i l'interior a on va trobar un gran èxit.

En 1897, Hassan va deixar Berbera. En este viage, en un lloc cridat Daymoole, va conéixer a alguns chiquets somalís quí eren atesos per una missió catòlica. Quàn se'ls va preguntar acosta el seu clan i els seus pares, els òrfens somalís varen respondre que varen pertànyer a el "clan dels pares (catòlic)." Esta resposta va sacsar la seua consciència, perque sentia que el "señorío cristià en el seu país era equivalent a la destrucció de la fe del seu poble." En 1899, alguns soldats de les Forces Armades britàniques varen conéixer a Hassan i li varen vendre una pistola oficial. Quàn se li va preguntar sobre la pèrdua de la pistola, li varen dir als seus superiors que Hassan els havia furtat la pistola. El 29 de març de 1899, el vicecónsul britànic va escriure una carta molt severa i insultante per a demanar-li que retorne l'arma de colp i repent, el qual algú en el campament d'Hassan havia reportat com furtat. Açò va enfurir a Hassan i va enviar una molt breu i tallant resposta refutando l'acusació. Mentres Hassan realment havia estat en contra dels invasores etíope en Somàlia, este chicotet incident va causar un enfrontament en els britànics^[13]

Guerres italo-derviche, britànic-derviche i etíop-derviche

Erro al crear miniatura:

Soldats derviches somalí combaten contra les seues contrapartes britànics en el mar.

En agost de 1898, l'eixèrcit derviche va ocupar Burao, un important centre de la Somalilandia britànica, donant control d'Hassan Abdullah Muhammad sobre els llocs de rec de la ciutat. Hassan també va tindre èxit en fer pau entre els clans locals i va iniciar una gran assamblea, a on la població va ser instada per a unir-se a la guerra contra els britànics.

Erro al crear miniatura:

L'històric fort derviche Daarta Sayyidka en Eyl.

En 1900, una expedició etíope que havia segut enviada per a arrestar o matar a Hassan, va furtar un gran número de camellos. Hassan en contraatac va atacar la guarnició en Jijiga el 4 de març d'eixe mateix any,recuperant exitosamente tots els animals furtats. Va obtindre un gran prestigi en recuperar les riquees furtades dels etíops i ho va usar junt en el seu carisma i poders d'oratòria per a millorar la seua indisputable autoritat sobre l'Ogaden. Per a aprofitar l'entusiasme d'Ogaden en la trobada final, Hassan es va casar en la filla d'un prominent dirigent i a canvi va entregar a la seua pròpia germana, Toohyar Sheikh Adbile, a Abdi Mohammed Waale, un notable vell.

Cap al fi de 1900, l'emperador etíope Menelik II va propondre una acció conjunta en els britànics en contra dels derviches. En conseqüència, el tinent coronel britànic I. J. Swayne va reunir un eixèrcit d'1.500 soldats somalís dirigits per 21 oficials europeus i varen alvançar cap a Burco el 22 de maig de 1901, mentres un eixèrcit etíope de 15.000 soldats va partir cap a Harar per a unir-se a les forces britàniques en l'aniquilació de 20.000 combatents derviches (dels quals el 40 per cent eren cavalleria ).

En la campanya de Somalilandia de 1920, 12 aeronaus varen ser utilisades per a recolzar a les forces britàniques locals. En un més, estes havien pres la capital de l'estat de Dervich i Hassan va tindre que retrocedir cap a l'oest.

Capital

Erro al crear miniatura:

Taleh, La capital dels derviches.

Els sayyid durant els seus campanyes contra les potències europees i locals varen construir fortalees per tot el Banya d'Àfrica, i mouria els seus eixèrcits d'una ciutat a una atra. En 1913, despuix de la retirada britànica a la costa, la permanent capital i sèu de l'estat Dervishes va ser construït en Taleh, una gran ciutat amurallada en catorze fortalees. La fortalea principal, Silsilat, incloïa un jardí amurallado i una casa de guàrdia. Es va convertir en la residència de Mohammed Abdullah Hassan, les seues esposes, família, prominents dirigents militars somalís, i també va rebre varis dignataris turcs, yemenies i alemans, arquitectes, albañil i fabricants d'armes. Una extensa àrea al nordest de Taleh va ser utilisat per a l'agricultura, mentres que les torres Donar Ilalo varen ser utilisades com graners. Vàries tombes varen ser construïdes per Muhammad Abdullah Hassan a honor el seu pare, mare i membres prominents del nort i el sur de Somàlia. No obstant, aquells que varen cometre actes de traïció, delictes, o per qualsevol atre motiu en el dirigent dervich varen ser enviats a Hed Kaldig, la principal plaça d'eixecucions.^[14]

Vore també

Referències

↑ Hoehne, 2016, pp. 1-2.
↑ THE SCRAMBLE IN THE HORN OF AFRICA, p. 327. «En la seua última carta, el mulá fingix parlar en nom dels darwiish, el seu amir (ell mateixa) i les tribus dolbahanta. Esta carta mostra que el seu objectiu és erigir-se com a gobernant dolbahanta, i té un caire mahdista.»
↑ «Official History of the Operations in Somaliland, 1901-04» (1907).
↑ Encyclopedia of African history – Pág 1406^{cita requerida}
↑ The modern history of Somaliland: from nation to state – Pág 78^{cita requerida}
↑ Historical dictionary of Ethiopia – Pág 405^{cita requerida}
↑ Jihad in the Arabian Siga 2011, Camille Pecastaing, In the land of the Mad Mullah: Somàlia
↑ Hoehne, 2016, p. ?.
↑ (2009) Insurgents, Terrorists, and Militias: The Warriors of Contemporary Combat, Columbia University Press, pp. 67–68. ISBN 978-0-231-12983-1.
↑ (2009) African Studies in Geography from Below, African Books, p. 166. ISBN 978-2-86978-231-0.
↑ Hess, Robert L.. “The 'Mad Mullah' and Northern Somàlia”. The Journal of African History 5 (3): 415–433. Cambridge University Press. doi:10.1017/S0021853700005107.
↑ Abdullah A. Mohamoud (2006). State Collapse and Post-conflict Development in Africa: The Case of Somàlia (1960-2001), Purdue University Press, pp. 60–61, 70–72 with footnotes. ISBN 978-1-55753-413-2.
↑ The Failure of The Daraawiish State: The Clash Between Somali Clanship and State System Abdisalam M. Issa-Salwe – the 5th International Congress of Somali Studies December 1993
↑ Taleh W. A. MacFadyen The Geographical Journal, Vol. 78, No. 2 (Aug., 1931), pp. 125–128

Bibliografia

«Dervish State (Somali)».John Wiley & Sons, Ltd.doi:10.1002/9781118455074. wbeoe069.

Este artícul conté una traducció derivada de «Movimiento derviche (Somalia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEHoehne2016{{{c}}}1-2-1] Hoehne, 2016, pp. 1-2.

[2] THE SCRAMBLE IN THE HORN OF AFRICA, p. 327. «En la seua última carta, el mulá fingix parlar en nom dels darwiish, el seu amir (ell mateixa) i les tribus dolbahanta. Esta carta mostra que el seu objectiu és erigir-se com a gobernant dolbahanta, i té un caire mahdista.»

[3] «Official History of the Operations in Somaliland, 1901-04» (1907).

[4] Encyclopedia of African history – Pág 1406^{cita requerida}

[5] The modern history of Somaliland: from nation to state – Pág 78^{cita requerida}

[6] Historical dictionary of Ethiopia – Pág 405^{cita requerida}

[7] Jihad in the Arabian Siga 2011, Camille Pecastaing, In the land of the Mad Mullah: Somàlia

[FOOTNOTEHoehne2016{{{c}}}?-8] Hoehne, 2016, p. ?.

[ShultzDew2009p672-9] (2009) Insurgents, Terrorists, and Militias: The Warriors of Contemporary Combat, Columbia University Press, pp. 67–68. ISBN 978-0-231-12983-1.

[10] (2009) African Studies in Geography from Below, African Books, p. 166. ISBN 978-2-86978-231-0.

[11] Hess, Robert L.. “The 'Mad Mullah' and Northern Somàlia”. The Journal of African History 5 (3): 415–433. Cambridge University Press. doi:10.1017/S0021853700005107.

[Mohamoud60-12] Abdullah A. Mohamoud (2006). State Collapse and Post-conflict Development in Africa: The Case of Somàlia (1960-2001), Purdue University Press, pp. 60–61, 70–72 with footnotes. ISBN 978-1-55753-413-2.

[13] The Failure of The Daraawiish State: The Clash Between Somali Clanship and State System Abdisalam M. Issa-Salwe – the 5th International Congress of Somali Studies December 1993

[14] Taleh W. A. MacFadyen The Geographical Journal, Vol. 78, No. 2 (Aug., 1931), pp. 125–128

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]