Moviment diürn

El moviment diürn és el moviment de la esfera celest observat en el transcurs d'un dia. És un moviment retrògrat, de sentit horari mirant cap al sur, i de sentit antihorario mirant cap al nort, mirant cap a l'est i mirant cap a l'oest.

Prengam com a eixemple el Sol, que ix pel este i es posa pel oest, lo que en el hemisferi nort s'aprecia com un moviment en sentit horari, encara que llaugerament més llent que les estreles lluntanes. Estes es mouen concordes al temps sidéreo, mentres que el moviment aparent del Sol ser al temps solar.

Fins a la revolució copernicana, els astrònoms creïen que es tractava d'un moviment concret de les estreles. Des de Copérnico sabem que és la Terra la que gira al voltant del seu eix completant un regrés en 23 h 56 min 4 s (un dia sidéreo). No obstant, se seguix en la mateixa concepció ptolemaica, assumint que el moviment de l'esfera celest és aparent, sent la Terra la que gira realment.

Situat en el pla del horisó i en el transcurs d'un dia, un observador veu als astres donar un regrés al voltant del eix del món, en direcció este-sur-oest mirant cap al sur, o be en sentit este-nort-oest mirant cap al nort.

Els únics punts de l'esfera celest que permaneixen fixos són els pols celests; tots els demés, i les estrelas en ells, semblen girar en círculs concèntrics al voltant d'aquells. El pol nort celest està situat sobre el punt cardinal nort a una altura que coincidix en la latitut de l'observador. En el pol nort, un observador voria la estrela polar en el zenit. Per a un observador situat en el equador terrestre, el pol nort està sobre el horisó. A latitut intermiges, per eixemple a 40°, el pol celest es troba a una altura de 40° sobre l'horisó.

Entre les estreles més pròximes al pol nort, la més fàcilment visible és la estrela polar, que es troba a un grau d'est, i descrivint un círcul al voltant d'ell. El radi de dit círcul és unes dos voltes el diàmetro angular nostra Lluna.

Es diuen estreles circumpolares per a una determinada latitut aquelles estreles que descriuen un círcul complet al voltant del pol celest sense quedar baix l'horisó en cap moment, per lo que són sempre visibles.

El restant de les estreles, inclosos el Sol i els planetas, descriuen solament partix d'un círcul, tallant a l'horisó en dos punts: el orto i el ocàs.

En este moviment diürn les estreles conserven les seues posicions, participant tota l'esfera celest de dit moviment.