Muntingia calabura

Capulín (Muntingia calabura)

Capulín (Muntingia) pertany a la Família Muntingiaceae, és un gènero monoespecífico endèmic del tròpic humit del Continent Americà. Este arbre té una altura de fins a 12 m, i un diàmetro de no més de 50 centímetros, fulls simples lanceoladas, flors blanques, frut esfèric de color roig obscur. Es distribuïx des de Mèxic fins a Bolívia, Equador i Perú, L'única espècie coneguda i descrita d'este gènero és Muntingia calabura, coneguda vulgarmente en el surest mexicà, com capulincillo o capulín; comú en vores de selves baixes i altes perennifolias, subperennifolias i caduques, aixina com en la vegetació riparia, acahuales, potreros, i atres zones pertorbades.

Descripció

Arbre menut o arbust caducifolio, de 3 a 8 m (fins a 12 m) d'altura, en un diàmetro a l'altura del pit de fins a 20 cm., en copa estratificada ampla i fulls simples, alternes, oblongo-lanceoladas, de 6 a 14 cm de llarc per 2 a 4 cm d'ample, acuminadas, oblicuas en la base, en 3 a 5 nervis prominents des de la base del full, en el marge serrat, vert clar en el fes i vert grisáceo en el envés; en pubescencia de pèls estrelats en abdós superfícies.

Tronc monopódico, generalment cilíndric. Branques esteses horisontals, corfa externa plana, de color gris pardusco, i interna fibrosa de color crema clar, astringente. Gruixa total: 3 a 7 mm.

Flors blanques, perfectes, de 2 a 2.2 cm de diàmetro; axilars, solitàries o en fascículos d'1 a 5 flors, encara que són més comunes els fascículos d'1, 2 o 3 flors. Sépals 5, vert pàlit, de 7 a 10 mm de llarc, densament pubescentes en abdós superfícies, valvados; pétals 5, blancs, ovats en l'àpiç truncat, unguiculados, glabros, de 9 a 13 mm de diàmetro; el frut és una baya carnosa, multilocular, elipsoide, sucosa i dolça, d'1 cm de diàmetro i de color moreno rojós obscur; contenint numeroses llavors diminutes pardas que pesen aproximadament entre 22.5 i 25.5 micrograms i medixen 0.5 mm de llarc.

Distribució i hàbitat

Originària d'Amèrica tropical. Es troba des de Mèxic fins a Brasil, Equador i Bolívia, En Centroamérica (terres baixes, de 0 a 800 o fins a 1200 m s. n. m.) i les Antilles Majors. Freqüent a vora de camins i atres llocs pertorbats, terrenys plans, lomeríos i cañadas; sobre sols: negre i groc rocós, arcilloso, arenenc, limoso arcilloso, arcilloso en grava, calcáreo, etc.

És una espècie secundària, que forma part dels hàbitats sucesionales primerencs (acahuales), comú en potreros i prop de les cases, a on se li protegix i cultiva pels seus fruts comestibles.

Noms comuns

• Chitato, majagüito, acuruco, chirriador, nigüito (Equador), capulín de menjar (Costa Rica), guacima cirera (Cuba), zapán de menjar o de colomes en les Antilles, Tomaque, arbre cerezo (Perú), i arátiles en (Filipines).

Nutrició

Nutricionalmente, estos fruts posseïxen propietats antioxidants, fibra, vitamina C, calcio, fòsfor, ferro, aixina com saponinas, flavonoides i taninos.

Referències

2. Vázquez-Yanes, C., A. I. Batis Muñoz, M. I. Alcocer Silva, M. Gual Díaz i C. Sánchez Dirzo. 1999. Arbres i arbusts potencialment valiosos per a la restauració ecològica i la reforestació. Reporte tècnic del proyecte J084. CONABIO - Institut d'Ecologia, UNAM. http://www.conabio.gob.mx/conocimiento/info_especies/arboles/doctos/32-elaeo1m.pdf

3. Servici d'Informació i Documentació Agropecuario de les Américas. Nota Tècnica No. 144. https://web.archive.org/web/20170809094720/http://orton.catie.ac.cr/repdoc/a0009s/a0009s144.pdf

4. Guillermo López. 2004. Activitat insecticida de fraccions riques en flavonoides dels fulls de l'arbre Muntingia calabura Linneo. (ELAEOCARPACEAE) contra Aedes aegypti (Diptera: Culicidae ). Universitat de Ciències Aplicades i Ambientals UDCA. Bogotà - Colòmbia. glopezudca.edu.co