Museu Arqueològic de Rétino

Museu Arqueològic de Rétino

El Museu Arqueològic de Rétino és un dels museus de l'illa de Creta, en Grècia.

Història del museu

El seu orige va ser una colecció arqueològica recollida en la segona mitat de el XIX en Rétino a través de compres i donacions per una associació educativa, que estava composta per ceràmica, escultures i monedes, principalment dels periodos clàssic i helenístico pero sense indicacions del seu orige. També contenia alguns objectes egipcíacs i un colgante fenicio. Posteriorment esta colecció va aumentar en les troballes procedents de les excavacions arqueològiques de la regió durant el XX.

Fins a la Segona Guerra Mundial esta colecció estava albergada en un edifici del caixco històric de Rétino fins que en 1954 es va inaugurar el museu arqueològic en l'edifici de la logia veneciano i posteriorment, en 1990, va ser traslladat a un edifici pentagonal que està enfront de l'antiga fortalea. Per problemes estructurals d'este últim edifici, des de 2016 la colecció del museu arqueològic s'expon temporalment en l'iglésia veneciano de Sant Francisco fins que es construïxca un nou edifici per al museu, l'edifici a on actualment residix va ser construït per la família Barozzi al voltant de 1530.

Coleccions

El museu conté una colecció d'objectes pertanyents a periodos compresos entre la prehistòria i el XVII procedents principalment de llocs de l'unitat perifèrica de Rétino.

Paleolític i neolític

Les troballes més antigues que es conserven en el museu són ferramentes del paleolític. Atres ferramentes de pedra procedixen del mesolítico i del neolític. D'esta última época són destacats els objectes trobats en la cova de Gerani, que va estar habitada entre el 6000 i el 3800 a. C. Una peça singular procedent d'esta cova és una estatuilla de marbre d'estil cicládico, datada cap al 4500 a. C.

• 
  Peça de ceràmica del neolític tardà.
• 
  Ceràmica neolítica procedent de la cova de Gerani.
• 
  Figurilla de marbre d'estil cicládico.

Edat del Bronze i época obscura

De l'Edat del Bronze, destaquen els objectes pertanyents a la civilisació minoica. Des d'una fase molt primerenca (2600 a. C.) va estar habitat un assentament prop de Jamalevri. Entre 2100-2000 a. C. va estar actiu un taller artesanal a l'aire lliure de producció d'olis aromàtics en un tossal pròxim a este lloc. Atres objectes procedixen de diferents coves, entre elles la de Melidoni, del palau de Monastiraki, de la necròpolis d'Armeni, dels santuaris de montanya de Vrisinas, Mavru Korifí, Spili i Atsipades, d'Apodulu, de Mixórruma, de Kaló Jorafi, de Pera Galini i de Zóminthos.

Alguns objectes singulars destacats són un model d'argila d'un edifici (1900-1700 a. C.), procedent de Monastiraki, varis lárnax en pintures, un ánfora en una inscripció en llineal B, trobada en Armeni, un espill de bronze en un mànec decorat, procedent d'una tomba de Pangalojori (1380-1300 a. C.) i una estatuilla de deesa en els braços alçats procedent de Sakturia.

A l'época obscura pertanyen atres objectes singulars com són una gran cratera de bronze trobada en una tomba abovedada de Pantánasa i una atra cratera procedent de Sibrita en una representació de guerrers ballant. Estes peces són de el XI o X a. C.

• 
  Lárnax del periodo minoico antic.
• 
  Lárnax minoico, provablement del periodo prepalacial.
• 
  Lárnax minoico d'estil marí del periodo neopalacial.

Époques arcaica, clàssica, helenística i romana

S'exponen objectes de l'época arcaica de les antigues ciutats d'Axos, Eleuterna i una atra no identificada de la zona d'Onyté, prop del poble de Guledianá. Ademés, s'han trobat proves d'activitats de cult durant varis sigles en un santuari a l'aire lliure en Mikrá Anogia. De les époques clàssica, helenística i romana hi ha objectes procedents de les ciutats abans citades pero destaquen particularment les troballes de l'antiga Lappa —en particular una estàtua de marbre d'Afrodita de el I— i de necròpolis de l'àrea de Stavromenos i Sfakaki. En estes necròpolis, en concret, s'han trobat laminillas d'or funeràries, en inscripcions, d'época romana.

Per una atra part, són importants també una série d'objectes de vidre i bronze de l'época romana procedents de varis llocs i d'un naufragi en Agia Galini.

• 
  Inscripció del periodo arcaic procedent d'Eleuterna.
• 
  Moneda del sigle V a. C. en representació del cap de Atenea.
• 
  Algunes de les peces procedents del naufragi de Agia Galini, del sigle III.

Époques bizantina i posbizantina

De les époques bizantina i posbizantina es conserven membres arquitectònics, escultòrics i pictòrics procedents d'iglésies, atres elements decoratius i monedes. Poden destacar-se un mosaic de el IV o V, en la representació d'una escena de caça, procedent d'Argirúpoli (l'antiga Lappa); fresca de el XIV de l'iglésia de Panagia de Patsós; un fragment d'un sarcòfec d'arcosolio de el XVI procedent d'una iglésia de Prinos i escultures veneciano de el XVI.

• 
  Relleu d'un monument funerari del sigle XVI.
• 
  Plats del sigle XVI.
• 
  Pintura del sigle XIV de l'iglésia de Panagia de Patsós.