Museu Nacional de Tòquio
El Museu Nacional de Tòquio va ser fundat en 1872. És el museu més antic i més gran de Japó. Està localisat en el Parc Ueno, en Tòquio.
El museu alberga una extensa colecció d'objectes de valor arqueològic i artístic de vàries eres de Japó i atres països asiàtics. Els més de 110 mil objectes, inclouen 87 pertanyents al Tesor Nacional Japonés, i 610 classificats com a Propietat Cultural d'Importància. El museu realisa investigacions arqueològiques i antropològiques, aixina com difon la cultura a través d'events educacionals relacionats en la seua colecció.
El museu està estajat en un conjunt d'edificis separats entre sí. La Galeria Honkan (本館), la Galeria Asiàtica (東洋館), Hyokeikan (表慶館), Heiseikan (平成館), la Galeria de Tesors Horyuji (法隆寺宝物館), el Centre d'Investigació i Informació (資料館) i atres instalacions majorment de servicis. Existixen varis restaurants i dos tendes.
L'informació en el museu està disponible en japonés, espanyol,[1] anglés, coreà, chinenc, francés, alemà.
Història
[editar | editar còdic]El Museu Nacional de Tòquio, va anar el primer museu en ser inaugurat en el país.[2] L'inauguració va tindre lloc en 1872 en Taisenden, i va ser cridat llavors el Museu Imperial. Poc despuix de la seua obertura al públic, el museu es va mudar a Uchiyamashita-cho (actualment Uchisaiwai-cho), i en 1882 es va mudar novament al seu local actual, en el parc Ueno. Durant el XX, el museu va sofrir alguns trastorns, com el gran terremot de Kantō de 1923, i la Segona Guerra Mundial, durant la qual va permanéixer tancat.
Exposició Yushima Seido
[editar | editar còdic]Es considera que l'orige del Museu Nacional de Tòquio va ser l'Exposició Yushima Seido o Shoheizaka, una exposició pública d'obres d'art imperials i espècimen científics celebrada pel Departament de Museus del Ministeri d'Educació del 10 de març al 30 d'abril de 1872[3][4] durant el quint any de l'Era Meiji. L'autenticitat dels objectes havia segut comprovada pel recent estudi Jinshin, que va catalogar i va verificar diverses possessions imperials, nobiliarias i de temples de tot el país.[5] Dirigida per Shigenobu Okuma, Tsunetami Sà i uns atres,[6] l'exposició de 1872 va ampliar una mostra de 1871 en l'Escola Kaisei de Tòquio (actual Universitat de Tòquio) en la finalitat de preparar una Exposició Universal en la Fira Mundial de Viena de 1873 que celebrava els 25 anys de Francisco José I com a emperador.[3] Japó va decidir complir en la seua invitació principalment per a aumentar la posició internacional de les manufactura japoneses i impulsar les exportacions; també es varen enviar 24 ingeniers en la delegació per a estudiar l'ingenieria occidental de vanguarda en la fira per a utilisar-l'en l'indústria japonesa. Es varen enumerar els productes més importants de cada província i es varen arreplegar dos eixemplars de cada u, un per a expondre-ho en Viena i un atre per a conservar-ho i expondre-ho en un nou museu.[6] L'exposició de 1872, celebrada en la sala Taiseiden de l'antic temple confuciano de Yushima Seido, en el barri de Shoheizaka, va estar oberta tots els dies de 9 a 16 hores i va acabar admetent a unes 150.000 persones.[3] L'exposició de 1873 en Viena, ademés de la colecció d'objectes regionals, incloïa un jardí japonés complet en santuari, una maqueta de l'antiga pagoda del temple imperial de Tòquio, el shachi dorat femení del castell de Nagoya i una còpia en paper maché del Buda de Kamakura.[6] A l'any següent, Sà va recopilar un informe sobre la fira en 96 volums dividits en 16 parts. Gottfried Wagener, un científic alemà que llavors treballava en Tòquio, va redactar els seus informes sobre "El museu d'art sobre les arts i els oficis diversos" i "L'establiment del museu de Tòquio", en els que advocava fermament per la creació d'un museu de cort occidental en la capital japonesa.[6]
-
antic Yushima Seido (1830) -
Exposició del Yushima Seido de 1872. Tríptic ukiyo-i de Ikkei Shosai. -
"Shachi" masculí del castell de Nagoya en l'exposició. Gravat ukiyo-i de Shosai. -
Els directors de l'exposició, davant el "shachi" dorat en el pati de Taiseiden (1872)
Museu Uchiyamashita
[editar | editar còdic]Mentres se celebrava la Fira Mundial de Viena, l'Oficina de l'Exposició va organisar els objectes de propietat local en una exposició temporal en un recint de Uchiyamashita-chō (actualment 1-Chome en Uchisaiwai-chō), immediatament al surest del Palau Imperial, en març de 1873.[7] Es va inaugurar el 15 d'abril i va estar obert al públic durant els següents 3½ mesos, despuix dels quals va obrir els dies de cada més que terminaven en els números 1 o 6.[7] Una exposició especial en 1874 es va centrar en la nova tecnologia en medicina, química i física. El 30 de març de 1875, el museu va passar a dependre del Ministeri de l'Interior.[7] Per a llavors, contava en sèt edificis -inclós un hivernàcul- en exposicions sobre antiguetats japoneses, agricultura i ciències naturals; el recint contava en una zona per al ganado i una sala per als orsos.[7] El museu va seguir vinculat a l'indústria i va estar estretament relacionat en les exposicions industrials nacionals celebrades en el Parc Ueno en 1877, 1881 i 1890.[8]
-
Gravat de la Galeria d'Art per a la primera Exposició Industrial Nacional (1877) -
Tríptic ukiyo-i d'Hiroshige III mostrant el seu interior (1877)
-
Pla guia de la Segona Exposició Industrial Nacional de 1881 -
Tríptic ukiyo-i de Hiroshige III de la segona Exposició Industrial Nacional (1881), mostrant el Honkan original
Museu Ueno
[editar | editar còdic]El Parc de Ueno es va fundar en 1873 en terrenys que havien estat en mans del govern metropolità des de la destrucció de la major part del Temple Kaneiji durant la Guerra Boshin que va establir la Restauració Meiji,[9] seguint en part l'eixemple establit pel govern nortamericà en Yellowstone l'any anterior.Plantilla:Sfnp Hisanari Machida, el primer director del museu, havia defés l'us de l'ampli parc per a un museu de gran alcanç ya en 1873,[10] pero algunes parts es varen utilisar per als ministeris militar i d'educació fins a 1875, quan el Ministeri de l'Interior va adquirir el control total.[9] La concepció inicial del museu es basava en el Museu de South Kensington (actual Museu Victoria i Alberto) de Londres,Plantilla:Sfnp pero es varen introduir importants canvis. Les coleccions del museu es varen dividir en les huit categories de belles arts, naturalea, agricultura i silvicultura, història, dret, educació, indústria i terra i mar.[4] El ministeri va cedir tot el parc al museu en giner de 1876, pero les seues instalacions allí no es varen completar fins a 1881, quan es va terminar el Honkan original a temps per a la Segona Exposició Industrial Nacional; l'edifici de rajola més chicoteta utilisat per la primera Exposició Industrial Nacional de 1877 es va incorporar a este com un ala.[9] En abril de 1881, el museu es va traslladar del Ministeri de l'Interior al Ministeri d'Agricultura i Comerç. Es va iniciar la construcció del zoològic associat[9] i es va incorporar al museu la colecció Asakusa Bunko com a departament de llibres.[11]
Es va inaugurar el museu en una cerimònia a la que va assistir l'emperador Meiji i el zoològic el 20 de març de 1882; la biblioteca es va reobrir el 30 de setembre.[9] Les instalacions estaven obertes al públic tots els dies llevat els dilluns i dos dies entorn a l'Any Nou.[9] En 1888[9] o 1889,[4] la casa imperial va assumir la propietat del museu, centrant les seues operacions en activitats culturals i científiques i posant fi a la seua participació directa en el comerç i l'indústria.[9] El Honkan original va resultar greument danyat en el Gran Terremot de Kanto de 1923,[4] i els objectes exposts es varen traslladar al Hyokeikan, que no va sofrir danys.[12] L'estructura es va promocionar originalment per la seua "solidea... no igualada per cap atra" en Japó, pero el seu colapse va provocar la desilusió en l'arquitectura i l'estil que representava.Plantilla:Sfnp
Despuix del matrimoni de Hirohito en 1924, tot el Parc Ueno -junt en el museu i el zoològic- va ser tornat al Govern Municipal de Tòquio com a regal.[12] Mentres es discutia la reconstrucció de l'edifici principal, les coleccions de ciències naturals varen ser retirades del museu en 1925 per a formar el Museu de Tòquio del Ministeri d'Educació (l'actual Museu Nacional de Ciències).[4] A l'any següent, despuix de l'ascensió de Hirohito com a emperador, es va reunir un Comité de Promoció de l'Innovació del Museu Imperial,[13] que finalment va decidir substituir l'antic edifici. En 1931, es va convocar un concurs de disseny[13] i es va seleccionar el proyecte d'estil Corona Imperial de Jin Watanabe.
L'actual Honkan es va obrir al públic en 1938,[4] havent reorganisat la seua colecció per a dissoldre el departament de història i classificar els seus fondos com a art.[13] En novembre de 1940, els Shosoin es varen expondre públicament per primera volta per a celebrar el supòsit 2600 aniversari de l'ascensió del primer emperador de Japó. 400.000 persones varen acodir a vore'ls durant els 20 dies que va durar l'exposició[13]
L'afluència de públic al museu va escomençar a disminuir despuix de 1925.[12] Es va tancar en 1945, durant les fases finals de la Segona Guerra Mundialcita requerida, i en 1947 va passar a dependre del Ministeri d'Educació,[4] de l'Institució Administrativa Independent Museu Nacional en 2001 (fusionant la seua administració en els museus nacionals de Kyoto, Nara i, en 2005, Kyushu),[14] i de l'Institució Administrativa Independent Instituts Nacionals per al Patrimoni Cultural en 2007 (fusionant l'administració de el IAINM en els instituts nacionals per a la preservació cultural de Tòquio i Nara).[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Benvinguts al Museu Nacional de Tòquio». Consultat el 15 de novembre de 2022.
- ↑ «Japan Encyclopedia».
- 671–673.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Harvp.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Outline of the Independent Administrative Institutions National Museum 2005». IAI National Museum Secretariat.
- ↑ Plantilla:Harvp.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Plantilla:Harvp.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Plantilla:Harvp.
- ↑ Plantilla:Harvp.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Plantilla:Harvp.
- ↑ Japó i "Occident": El patrimoni cultural com a punt de trobada.Consultat el 08-1-2025.
- ↑ Plantilla:Harvp.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Plantilla:Harvp.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Plantilla:Harvp.
- ↑ «Kyushu National Museum».Independent Administrative Institution National Museum..
- ↑ «Outline».Independent Administrative Institution National Institutes for Cultural Heritage..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Tokio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.