Museu Peabody d'Història Natural

Archiu:Yale Peabody Museum 2.JPG

Museu Peabody d'Història Natural

El Museu Peabody d'Història Natural de l'Universitat Yale, en New Haven, Connecticut, (en anglés: Peabody Museum of Natural History) és un dels més grans, antics i prolífics museus universitaris d'història natural en el món. Va ser fundat pel filántropo George Peabody en 1866 a instàncies del seu nebot, el paleontòlec Othniel Charles Marsh. És conegut pel seu Gran Saló dels Dinosauris, que inclou una mostra montada d'un Apatosaurus jove, i pel seu enorme mural de més de 33,5 m de llarc, The Age of Reptils; també conta en exhibicions permanents dedicades a l'evolució humana i dels mamífers; dioramas de vida selvada, artefactes del Antic Egipte; i les aus, mineralés i pobles natius de Connecticut.

El Museu Peabody està ubicat en 170 Whitney Avenue en New Haven, Estats Units, i conta en un personal de prop de cent funcionaris. L'edifici original a on va ser assentat va ser demolit en 1917, per lo que es va mudar a la seua actual ubicació en 1925, i des de llavors s'ha expandit per a ocupar el Museu Peabody, els anexos dels laboratoris Bingham i Kline, part de tres edificis adicionals, i una estació de camp en Long Island Sound. El museu també és propietari de l'illa Horse de les illes Thimble, la qual no està oberta per al públic, pero és utilisada per a experiments ecològics. Les instalacions del museu són utilisades per a almagasenament, treball i classes d'estudi. El Centre de Ciències Ambientals, completat en 2001 i conectat al museu i a l'adjacent Laboratori Kline de Geologia, alberga aproximadament la mitat dels 12 millons de espècimen del museu.

El Peabody posseïx vàries coleccions d'importància mundial, entre les que es destaquen les coleccions de paleontologia de vertebrats, sent la colecció de fòssilés més extensa i de major importància històrica en els Estats Units (aportades per paleontòlecs com Othniel Charles Marsh, R.S. Lull, George Gaylord Simpson, John Ostrom, Elisabeth Vrba, i Jacques Gauthier), i la colecció d'artefactes incas Hiram Bingham, recolectada en Machu Picchu. També destaquen la colecció ornitológica, una de les majors i taxonómicamente més completes del món, i la Biblioteca Ornitológica William Robertson Coe; i la colecció d'invertebrats marins, nutrida del treball de prolífics zoólogos com Addison Emery Verrill. Els professors curadores de les coleccions del museu provenen dels departaments d'Ecologia i Biologia de l'Evolució, Geologia i Geofísica, i Antropologia de l'Universitat de Yale. Degut a que estos departaments conten en una forta tradició de contractar a professors que realisen investigació basada en coleccions, casi totes elles tenen un actiu us intern i gogen d'un continu i considerable creiximent.

Història

Archiu:PostcardNewHavenCTPeabodyMuseum1909postmark.jpg

Image del museu en una postal de 1909

Othniel Charles Marsh va ser alumne de pregrado i després professor de paleontologia de l'Universitat Yale. Els seus estudis varen ser pagats pel seu millonari tio George Peabody, qui va començar a fer donacions importants a vàries institucions educacionals en els seus últims anys de vida. Per petició del seu nebot, va finançar el Museu d'Història Natural de Yale en 1866 en un monte inicial de 150 mil dólars de l'época.

La colecció de Yale en els seus primers anys era bàsicament mineralógica, recolectada pel geólogo i mineralogista Benjamin Silliman. Marsh va ser un dels tres primers curadores del museu, i quan Peabody va morir en 1869 va utilisar la seua herència per a finançar expedicions que varen incrementar considerablement les coleccions del museu. El seu primer interés va ser l'estudi dels dinosauris, i durant l'infame periodo de l'història de la paleontologia conegut com Guerra dels Ossos, va descobrir 56 noves espècies de dinosauris, embarcant lliteralment tonellades de fòssils al suroest d'Estats Units. Les seues troballes també varen incloure fòssils de vertebrats i invertebrats, pistes fòssils d'animals prehistòrics i artefactes arqueològics i etnològics.

El museu va obrir oficialment al públic en 1876. En 1917, va ser demolit i reemplaçat pel Harkness Quadrangle Dormitory. Per la Primera Guerra Mundial, la majoria de les coleccions varen ser almagasenades en cellers fins a decembre de 1925, quan es va alçar l'actual edifici, que incloïa un enorme saló de dos pisos concebut específicament per a albergar els dinosauris de Marsh.

Atres fites significatives en l'història del museu inclouen els següents:

• En 1931 va finalisar el montage del Apatosaurus de Marsh, despuix de sis anys de treball i instalació.
• En 1947, Rudolph F. Zallinger va completar la pintura de dinosauris en els seus hàbitats naturals en el seu enorme mural The Age of Reptils ("L'Época dels Reptils"), despuix de més de tres anys de treball.
• En 1959 es va completar el Laboratori Bingham.
• En 1963 es va completar el Laboratori Kline.
• En 1972 es va obrir el Saló de les Aus de Connecticut.
• En 2001 es va construir el Recint Interdisciplinari de Ciències Ambientals.