Museu de la Civilisació Romana

Museu de la Civilisació Romana

El Museu de la Civilisació Romana (en italià Museu della civiltà romana) és un museu públic de Roma que presenta diversos aspectes de la civilisació romana, incloent les seues costums i tradicions. Per a això es val d'una rica colecció de còpies d'estàtues, calcs de bajorrelieves, maquetes d'edificis i reproduccions en plàstic de grans dimensions. El Museu es troba en la zona del EUR i forma part dels museus del comune (municipi) de Roma.

Les obres estan fetes en tal conte que, encara sent reproduccions, són verdaderes obres d'art. Entre totes les obres presentades, descollen dos: una série completa de calcs que reproduïxen el bajorrelieve de la columna trajana i una gran maqueta de la ciutat de Roma en l'época imperial.

La visita al Museu de la Civilisació Romana és un bon complement per a la visita als monuments autèntics de la ciutat, en cuanto que permet conéixer les obres més importants de la cultura romana fora de la mateixa ciutat de Roma. També permet conéixer diversos aspectes de la vida quotidiana dels Romans. Per una atra part, des del punt de vista pedagògic, és de gran utilitat, puix permet conéixer els monuments en una escala reduïda i en la seua estructura original, sense les parts faltantes a causa de la deterioració causada pel passar del temps. El Museu no alberga cap obra original, totes són reproduccions científiques de les obres autèntiques.

Història del museu i de l'edifici en que es troba

Exposició arqueològica

El material que s'exhibix en el museu prové en gran part de dos importants exposicions celebrades anteriorment. La primera va ser una Exposició d'Arqueologia organisada per Rodolfo Lanciani en 1911, en les Termes de Diocleciano, en ocasió dels cinquanta anys de l'unificació d'Itàlia. Estava dedicada principalment a mostrar la presència de la civilisació romana en les províncies. Els materials preparats per a l'exposició de 1911 no es varen dispersar, sino que es varen colocar en la sèu de l'antic forn Pantanella, en la Boca de la Veritat (l'edifici formava part dels edificis industrials que es trobaven en l'àrea del Circ Màxim fins als anys trenta). Este edifici va ser reconstruït i convertit en sèu del Museu de l'Imperi Romà en 1929.

Exposició en el bimilenario del naiximent de Octavio Augusto

En 1937, el governe fasciste va organisar, en el Palau de les Exposicions, una exposició per a celebrar el bimilenario del naiximent d'Octavio Augusto i, en el fondo, celebrar al règim fasciste que acabava de proclamar l'imperi en 1936. En l'exposició es varen exhibir les obres del Museu de l'Imperi Romà, les quals es varen afegir a moltes atres preparades per a l'ocasió, entre elles la gran maqueta de la Roma imperial, la qual és sense dubte l'obra més coneguda del Museu. L'exposició va suscitar un extraordinari interés i, també per este motiu, es va decidir crear un museu que exponguera de forma permanent els materials presentats. Va ser aixina com va nàixer l'idea d'un Museu de la Civilisació Romana que es construiria en la zona de el EUR.

El proyecte de la sèu del Museu

D'eixa forma, es va aplegar en 1939 a la realisació del proyecte per a l'edifici que alberga actualment el Museu. Va ser dissenyat pels arquitectes Pietro Aschieri, Cessara Pascoletti, Gino Peressutti i Domenico Bernardini. L'edifici deuria haver servit per a una exposició que celebrara els triumfos del fascisme, la qual tindria lloc en l'Exposició Universal de Roma prevista per a 1942. La FIAT es va encarregar del proyecte i va anar durant molts anys la seua propietària. En aquell llavors, la gran indústria de Torí estava dirigida pel senador Agnelli. Solament despuix de l'exposició de 1942, l'edifici deuria haver acollit, de forma permanent, la gran cantitat d'obres expostes en l'exposició pel bimilenario del naiximent d'Augusto. En lo anterior sorgiria un nou i gran museu didàctic, en numeroses rèpliques, maquetes i calcs que ajudarien al visitant a reconstruir tots els aspectes de la civilisació romana i tots els monuments més importants que eixa civilisació va deixar en els tres continents en que va estar present.

El Museu de la Civilisació Romana

Per l'explosió de la Segona Guerra Mundial, l'exposició prevista per a 1942 no va tindre lloc i els treballs de construcció del nou edifici es varen interrompre. No va ser fins a 1952 quan es va terminar l'edifici i va poder finalment albergar el previst Museu de la Civilisació Romana, del com es va obrir al públic una part en eixe mateix any; es va obrir completament al públic en 1955. La monumental estructura arquitectònica va ser donada per la FIAT a l'Organisació EUR i la seua gestió es va confiar al municipi de Roma. Entre els materials que s'han colocat despuix de l'inauguració, descolla la gran maqueta de la Roma arcaica, que permet comparar-l'en la gran maqueta de la Roma imperial.

Característiques de l'edifici

L'edifici es compon de dos cossos laterals units per un tercer cos, format per una columnata elevada. Els murs estan recoberts de toba i les immenses columnes són de travertino. Baix de la columnata es troba una llarga galeria semienterrada en la que estan exposts els calcs del relleu de la columna trajana. Una particularitat interessant de l'edifici és la casi total absència de finestres i els tragaluces en el sostre, la qual cosa impedix al visitant tindre contacte en l'exterior i li permet aixina sumergir-se inclús emocionalment en el passat. Com un homenage a la contribució de la FIAT, la plaça que es troba entre els tres edificis en forma de O està dedicada al Senador Giovanni Agnelli. Des de 2004, l'edifici hostaja també el Planetari, provinent de la Sala Octagonal de les Termes de Diocleciano i el Museu Astronòmic de Roma. Des de que va terminar la Segona Guerra Mundial, la plaça que es troba front al Museu s'ha utilisat a sovint com escenografia per a películes de caràcter històric-mitològic com la producció francesa Peplum dels anys cinquanta i xixanta. Una de les primeres películes rodades en eixe lloc va ser O.K Nerón, de Mario Soldati, en 1950, fins a les séries de televisió recents sobre Roma antiga

Vista interior de la columnata que unix els dos cossos principals del Museu.

En l'any 2015, l'edifici principal va ser utilisat per la producció de la vigèsim quarta película de James Bond, Spectre, protagonisada per Daniel Craig. L'escena rodada - que no supera els cinc minuts - junt a l'actriu italiana Monica Bellucci, correspon a la seqüència del funeral d'un dels antagonistas de Bond.-

Distribució actual

El museu actualment està subdividido en 59 seccions, ocupa una superfície de 12,000 metros quadrats i es troba en sales l'altura mija de les quals és de 10 metros, la qual permet reconstrucció en escala 1:1 de fronteres de monuments.

Entre les peces de major interés està la gran maqueta de Roma antiga en temps de Constantino I, és dir, en el IV (sala XXXVIII). El model, al com es dedica una amplísima sala, està en escala 1:250. La reconstrucció, realisada per l'arquitecte Italo Gismondi, respon a rigorosos criteris científics, tenint com a base la Forma Uribis Severiana, un pla en marbre de el III i en la Forma Urbis Romae de l'arqueòlec Rodolfo Lanciani. La maqueta seguix sent actualisada i modificada d'acort en els descobriments arqueològics més recents.

De gran interés són també els calcs dels relleus de la Columna Trajana, construïda en el 113 d. C., seguint un proyecte de Apolodoro de Damasc per a celebrar les victòries de l'emperador Trajano en la Dacia, en dos guerres, una del 101 al 102 i una atra del 105 al 106 (sala LI). La reproducció dels relleus de la columna exposta en este museu és una de les tres séries que mane preparar Napoleón III en 1861; les atres dos es troben en França, en Saint-Germain-en-Laye i en Anglaterra, en el Albert Museum. La còpia que es troba en el Museu va ser donada per l'emperador al Papa Pío IX i posteriorment donada per Pío XII al Museu de la Civilisació Romana. L'actual exposició horisontal de les escenes que tenen una llongitut de casi 200 metros, permet vore de prop tots els relleus en l'estat de conservació de el XIX i fa que l'espectador entre en contacte en les 2500 figures d'una de les obres principals de l'art romà.

Són també de gran interés els calcs dels relleus del gran friso de Trajano, que té una altura de 3 metros i més de 18 de llarc (sala XXXVIII). Els calcs permeten admirar en la seua unitat originària esta important obra escultòrica, que en l'época de l'emperador Constantino va ser dividida en quatre parts i colocada sobre l'arc a ell dedicat, a on encara hui es troba dividida en quatre blocs, dos es troben en el passage de l'arc central i dos en la part superior.

Atres maquetes de gran interés són els de la Vila Adriana (sala XII) i la maqueta de Roma Arcaica (sala XVIII), en escala 1:1000. El recorregut es dividix en dos sectors, un de cronològic i un atre temàtic. El primer, que es compon de dotze sales, oferix una síntesis històrica des dels orígens fins a el VI; el sector temàtic es desenrolla a lo llarc de dotze sales i explica varis aspectes de la vida quotidiana i de la cultura en general. La série de calcs de la columna trajana s'expon dins del sector temàtic i al final d'este es troba la gran maqueta de Roma imperial.

Sector cronològic

L'entrada al Museu en la columnata que la precedix

En les primeres quatre sales es troben les taquilles i els servicis generals. A continuació s'enumeren les peces més importants que s'exponen en cada sala; la numeració de les sales no és sempre progressiva, pero es basa en l'actual recorregut del Museu. Els materials ací enumerats són solament una selecció de molts més que es troben en el museu.

• Sala V: Llegendes romanes

  

  Una atra vista de la columnata que precedix l'entrada al Museu

  • Còpia del Guerrer de Capestrano, eixemple d'art prerromano; chicotetes reconstrucció de les vivendes arcaiques de Roma.

• Sala VI: sobre els orígens de Roma
  • Rèplica de la lloba capitolina, còpia del sarcòfec de Mart i de Rea Silvia del Vaticà.
• Sala XVIII: Roma arcaica
  • Maqueta de Roma arcaica; primer grup d'estàtues modernes que reconstruïxen l'aspecte dels guerrers de l'Itàlia prerromana.
• Sala VIII: César
  • Reproduccions de les armes usades per César en la conquista de la Galia, maqueta que ilustra el lloc de Alessia, còpia d'una estàtua de Juliol César.
• Sala IX: Augusto

• • Còpies d'estàtues que mostren les diverses funcions eixercitades per l'emperador: Augusto de Prima Porta, Augusto de via Labicana, Augusto capite velato provinent d'Ancona; maqueta d'un aqüeducte en el trayecte en que travessa per una vall; maqueta del teatre de Marcelo; reconstrucció en escala 1:1 del pronao del temple d'Augusto i Roma (Monumentum Ancyranum) de Ancyra.
• Sala X: emperadors de la dinastia juliol-claudia
• Sala XI: emperadors de la dinastia flavia
  • Maqueta del Coliseu en un tall que permet vore l'estructura; secció del Coliseu que mostra els mecanismes per a pujar les feres a l'arena; maqueta del Ludus Magnus (gimnasi dels gladiadores); maqueta de l'arc de Tito i reproducció dels relleus que es troben en est, representant la destrucció del Temple de Jerusalem feta per Tito; maqueta de l'estadi de Domiciano.
• Sala XII: Trajano i Adriano
  • Rèpliques de les estàtues i retrats més importants que representen a Trajano; maqueta i relleus de l'arc de Benevent; maquetes de l'arc d'Ancona; reproduccions de les estàtues dels dacios presoners; retrat de Plotina; maqueta de la vila adriana; reproduccions dels relleus del Tropaeum Traiani de Adamclisi, un bon eixemple de l'art provincial romà.

• Sala XIII: De Antonino Pío als Severs
• Sala XIV: Constantino (o de Macrino a Justiniano)
  • Maquetes de l'arc de Constantino i del Circ de Majencio; reproducció de l'estàtua colossal de Constantino.
• Sala XV: Cristianisme
  • Reproducció de l'estàtua del Bon Pastor del Museu gregoriano profà del Vaticà; còpia del sarcòfec de Constantina de Roma i del sarcòfec de Giunio Basso de Milà.
• Sala XVI
  • Representació del triumfo de Trajano celebrat despuix de la victòria en la Guerra dácica (colocació provisoria).
• Sales XIV - XXXVI: actualment estan tancades al públic.

Sector temàtic

La numeració de les sales que ací es presenta no és progressiva, pero seguix el recorregut actual de la visita; també en este cas, les peces presentades són solament una selecció entre moltes atres.

• Sala LVI: Els ports
  • Reproducció de l'escena 58 de la columna trajana, en la qual es veuen les estructures del port d'Ancona, una birreme i una trirreme.
• Sala LV: Comerç i economia
  • Reproducció de l'Arc dels Argentarios de Roma; reproducció d'un relleu en comerciants que agraïxen a l'emperador Trajano, presa de l'arc de Benevent; maquetes que reconstruïxen els mercats de Leptis Magna i de Timgad.
• Sala LIV: Caça, peixca i alimentació
  • Rèplica del sarcòfec del vinatero provinent d'Ancona (Museu Arqueològic Nacional).
• Sala LIII: agricultura, pastoreig i medició del camp
  • Reproducció de la molienda del gra, seguint les trobades en Ostia Antiga; maqueta d'una habitació rústica romana en Boscoreale, (Nàpols).
• Sala LII: artesania i indústria
• Sala LI: Columna trajana
  • Ací es troba la série completa dels relleus de la Columna Trajana i una chicoteta reproducció del mateix.
• Sala L: Medicina i farmàcia
  • Copia de la deesa Igea provinent de Rodas (Museu Arqueològic Nacional); còpia de l'estàtua del deu Asclepio que es troba en els Museus Capitolinos de Roma.
• Sala XLIX: Lletres i ciència
  • Copia d'un mosaic en un retrat de Virgilio provinent de Susa (Tunis), que actualment es troba en el Museu del Bart de Tunis; reproducció d'un rellonge solar.
• Sala XLVIII: Música
  • Reproducció i reconstrucció d'instruments musicals antics.
• Sala XLVII: Biblioteques
  • Reproducció en tamany natural d'una biblioteca privada, basada en la de la Vila Adriana; reproducció de tabulae ceratae (taules en cera per a escriure); maqueta que reconstruïx la biblioteca del Fòrum Trajano de Roma.
• Sala XLVI: Dret
  • Inscripcions que arrepleguen els texts de les principals lleis, entre elles les de les dotze taules.
• Sala XXXVI: L'escola
  • Copia d'un relleu que mostra a un mestre en els seus alumnes provinent de Neumagen (Alemània).
• Sala XXXVIII: Del gran friso de Trajano
  • Reconstrucció de l'aspecte original del gran friso de Trajano
• Sala XXXIX: Sobre la vivenda

• • Maqueta que reconstruïx la casa del Poeta Tràgic de Pompeya; maqueta que reconstruïx el palau de Diocleciano en Split (en l'actual Croàcia); maquetes d'edificis d'época imperial en Ostia.

Bibliografia

• Autors varis, Mostra Augustea della Romanità, editorial Colombo, Roma 1937. El llibre és el catàlec de l'exposició tinguda en Roma en 1937-1938 en motiu del bimilenario del naiximent de l'emperador Octavio Augusto; els materials elaborats per a dita exposició constituïxen el núcleu fonamental de la colecció actual conservada en el Museu (en numeroses imàgens).
• Guilio Quirino Giglioli, Museu dell'impere romà, editorial R. Garroni, 1929.
• Supplemento al Catàlec della Mostra Augustea della Romanità, 1943.
• Autors varis, Museu della Civiltà Romana, catàlec; editorial C. Colombo, Roma 1964.
• Annamaria Liberati, Elspeth Thompson, Il Museu Della Civiltà Romana, editorial Latium, 1988.
• Autors varis, Guida del Museu della Civiltà Romana, publicada pel Comune vaig donar Roma, Soprintendenza Beni Culturali, Museu della Civiltà Romana, Roma 1988
• Patricia Ann Gilson, Rituals of a Nation's Identity: Archaeology and Genealogy in Antiquities Museums of Rome, edizioni ProQuest, 2008 (en numeroses imàgens)