Anar al contingut

Myoviridae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Tevenphage.svg
Myoviridae (Myoviridae)


Myoviridae va ser una antiga família de virus infectivos para procariotas (bactèrias i estoves) que contenia 8 subfamílies, 217 gèneros i 625 espècies agrupats basat en la morfologia del virion. En 2023 la família va ser abolida junt en les d'atres caudovirus Siphoviridae i Podoviridae despuix de demostrar-se que són un conjunt polifilético, per lo que actualment el terme "miovirus" s'usa per a referir-se al morfotipo del virion d'estos caudovirus.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els viriones dels miovirus tenen #geometria icosaedricas en cap-coa (en coll). No posseïxen envoltura vírica. Els genomas són llineals d'ADN bicatenario, d'al voltant de 33-244 kb de llongitut. El genoma codifica de 40 a 415 proteïnas. Té seqüències terminalmente redundantes. El contingut de GC és 35%. El genoma codifica 200-300 proteïnes que es transcriben en operones. La 5-hidroximetilcitosina pot estar present en el genoma (en lloc de timidina).

La coa tubular té simetria helicoidal i té un diàmetro de 16-20 nm. Consistix en un tubo central, una baïna contràctil, un collar, una placa base, sis pines de coa i sis fibres llargues. És similar a Siphoviridae, pero diferix en el fet de que la coa d'un miovirus és permanent. Les #contracció de la coa requerixen ATP. En contraure's la baïna, les subunidades de la baïna s'esgolen una sobre l'atra i la coa s'acurta a 10-15 nm de llongitut.

En adherir-se a una cèlula hoste, el virus usa la seua baïna contràctil com una cheringa, perforant la paret celular en el seu tubo central i injectant el material genètic en l'hoste. l'ADN injectat es fa càrrec dels mecanismes de transcripció i traducció de la cèlula hoste i comença a fabricar nous viriones. La replicació seguix el model de transposició replicativa. La transcripció en plantilla d'ADN és el método de transcripció. La traducció es realisa per mig d'un desplaçament del marc ribosómico -1. El virus ix de la cèlula hoste per lisis i proteïnes holina/endolisina/spanina. Les bactèries i estoves servixen com hospedadores naturals. Les rutes de transmissió són per difusió passiva.

Encara que els miovirus són en general líticos i carixen dels gens necessaris per a tornar-se lisogénicos, es coneixen vàries espècies de zones templades. Degut a que la majoria dels miovirus són fagos líticos, en lloc de templats, alguns investigadors han investigat el seu us com a teràpia per a malaltiaés bacterianes en humans i atres animals.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

S'havien descrit les següents subfamílies i gèneros:

Els següents gèneros no varen ser assignats a una subfamília:

Referències

[editar | editar còdic]
  • Prescott, L.M. (1999). , McGraw-Hill Interamericana d'Espanya, S.A.O..
  1. ↑ “Abolishment of morphology-based taxa and change to binomial species names: 2022 taxonomy update of the ICTV bacterial viruses subcommittee” . Archives of Virology 168 (2). doi:10.1007/s00705-022-05694-2. PMID 36683075.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Myoviridae&oldid=708956»