Nòria
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Una nòria és un instrument que s'ampra en els horts per a l'elevació de l'aigua de pous poc profunts,[1] principalment en llocs baixos i fondos, seguint el principi del rosari hidràulic. El moviment es conseguix generalment utilisant tracció animal, encara que tant en castellà com en les seues accepcions en atres llengües derivades del mateix, també pot referir-se a les nòries mogudes per una corrent d'aigua.[2] La nòria més gran existent, és de les que usen la força motriu d'un curs d'aigua, té uns 20 m d'altura i està en la ciutat d'Hama en Síria.[3][4]
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha nòries de varis tipos, el més usual consta generalment de dos grans rodes, una horisontal, tipo engranage de llanterna, i una atra vertical en dents que engranan en la primera, que posseïx en la seua perímetro un renc de recipients (arcaduces o cangilones), que en el moviment de la roda, s'omplin d'aigua d'un pou poc profunt o d'un contenidor d'aigua, l'eleven i la depositen en un conducte associat a la nòria que la distribuïx al canal de regadiu o un atre tipo de depòsit. Una nòria pot elevar aigua a alguna cosa menys de la seua altura.[2]
Les nòries de tracció humana —baste recordar el passage de la Bíblia en Sansón "nugat com a mul de nòria"—,[5][6] són de la família de les nòries de tracció animal, que usen generalment rucs, mules o bous, en les que estos donen regressos nugats a l'extrem d'un pal horisontal solidari en el seu eix, que engrana en l'atra roda vertical que mou una roda o una cadena sense fi, proveïda d'uns «cangilones» en tota la seua llongitut, l'extrem inferior de la qual està sumergida en l'aigua. Solen usar-se en llocs a on per falta de vent no pot amprar-se este agent aplicat a aparats especials.[2]
Orige històric
[editar | editar còdic]En castellà, esta paraula es troba documentada des d'antic i deriva de l'àrap siri nā'urā que a la seua volta deriva de la paraula que en este idioma significa molí.[1] En anglés, francés, italià es diu també nòria o en portugués nora, que deriven també de l'àrap nā'urā en el mateix significat.
Les nòries són molt antigues, sembla que ya s'utilisaven en l'Próximo Oriente cap a l'any 200 a. C.[7] Lucrecio les cita també en l'any 55 a. C.[8] Els àraps la varen utilisar àmpliament i inclús varen fer millores.[9]
Nòria tipo azud
[editar | editar còdic]Archiu:Noria Aranjuez.webm
Nòria en Wikimedia Commons.
- Artícul principal → Roda hidràulica.
Dins del tipo de nòries que usen la força motriu d'un curs d'aigua, existix la nòria hidràulica o nòria de tipo azud[10] (nom pres per sinécdoque de l'assut que li suministra l'aigua —del àrap "as sad" barrera—), que no cal confondre en la nòria de tracció animal, es tracta d'una roda hidràulica consistent en una gran roda en aletes travesseres que es coloca parcialment sumergida en un curs d'aigua, la qual imprimix a la roda un moviment continu per mig de l'acció sobre les seues aletes. La mencionada roda posseïx en la seua perímetro un renc de recipients (arcaduces o cangilones), que en girar en moviment cíclico s'omplin d'aigua, l'eleven i la depositen en un conducte associat a la nòria, que la distribuïx al canal de regadiu o un atre tipo de depòsit.
L'historiador britànic de tecnologia, M. J. T. Lewis va datar l'aparició de la roda hidràulica d'eix vertical a principis del tercer sigle abans de Crist, i la d'eix horisontal prop de l'any 240 a. C..[11] També senyala com a llocs d'invenció Mesopotamia i Aleixandria. Per a això va prendre en conte evidencia indirecta del treball de grec Apolonio de Perge.[12][13] Per la seua banda, el geógrafo grec Estrabón parla de l'existència d'una roda hidràulica abans del 71 a. C., en el palau del rei Mitrídates VI de Ponto. Pero la seua construcció exacta no pot deduir-se del text (XII, 3, 30 C 556).[14][15] La primera descripció clara d'una roda hidràulica en engranages l'oferix l'arquitecte romà Vitruvio, a finals del primer sigle a. C.[16]
Prop de l'any 300 a. C., els romans varen reemplaçar els compartimientos de fusta en cangilones alfareros separats, nugats al marc extern de la roda, donant orige a la nòria (roda hidràulica especialisada per a pujar aigua).[17][18]
En l'art
[editar | editar còdic]La nòria en la poesia
[editar | editar còdic]Antonio Machado en Humorismos, fantasies i apunts, va descriure aixina «La nòria» (moguda per una mula):[19]
|
Yo no sé qué noble, diví poeta, va unir a l'amargura de l'eterna roda la dolça harmonia de l'aigua que somia, i va embenar els teus ulls, ¡pobra mula vella!… Mes sé que va ser un noble, diví poeta, cor madur d'ombra i de ciència.Plantilla:Fi columnes La nòria en el gravat de el XIX[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
|
_-_TIMEA.jpg)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
