Nacionalisació del petròleu

Se li denomina nacionalisació del petròleu al conjunt de polítiques que eixecuten els governs dels països con miras a desprivatizar l'extracció de petròleu. Esta pràctica està normalment motivada pel fet de que d'esta forma l'Estat es reserva el dret d'explotar i obtindre el control majoritari o total dels guanys per concepte d'exportacions d'este recurs, que a sovint són per a les seues necessitats

Kate Dourian, editora de Platts para Orient Mig, precisa que mentres les estimacions de les reserves de petròleu poden variar, la política ara s'ha incorporat a l'equació del suministrament de petròleu. «Alguns països estan prohibint l'entrada. Estos països són reticents ara a compartir les seues reserves.» Segons l'empresa consultora nortamericana PFC Energy, solament el 7% dels estimats mundials de petròleu i les reserves de gas es troben en països que permeten inversions en el sector a companyies estrangeres. El 65% està en mans de companyies públiques de l'Estat, tals com Saudi Aramco en Aràbia Saudita, Pemex en Mèxic o PDVSA en Veneçola, a on l'accés per a les companyies occidentals és molt complicat. Alguns països com Brasil (Petrobras) o Rússia (Gazprom), les companyies públiques dels quals també monopolisen l'extracció de petròleu, sí permeten l'entrada de capital privat en els seus jagants petrolers, encara que l'Estat es reserva el control de les companyies. En atres casos, com el de Noruega, l'Estat encara que permet l'extracció a empreses privades, intervé en l'indústria petrolera a través de poderoses empreses en participació estatal majoritària, com el cas noruec de Statoil, els guanys del qual es depositen en el fondo sobirà noruec Government Pension Fund of Norway. Esta última pràctica és també utilisada per atres països petrolers.

L'estudi de PFC dona a entendre que són factors polítics els que estan llimitant els auments de capacitat en Mèxic, Veneçola, Iran, Iraq, Kuwait i Rússia. Aràbia Saudita també està llimitant la seua capacitat d'expansió, pero per un top autoimpuesto, alguna cosa diferent de lo que ocorre en atres països. Com a conseqüència de no tindre accés a països oberts a l'inversió estrangera per a exploració petrolífera, grans petroleres privades com ExxonMobil no estan realisant inversions tendientes a trobar nous jaciments, com sí ho va fer Exxon en 1981, en un moment en que els preus del petròleu alcançaven màxims històrics.

Iran

Vore també: National Iranian Oil Company, Reserves de petròleu en Iran, i Colp d'Estat en Iran de 1953

Iran, que és un dels líders exportadors de petròleu a nivell mundial, podria convertir-se en un país importador en la següent década per l'increment de la demanda i al llent creiximent de la producció. La població iraní, posseint la segona reserva provada de petròleu del món, es va enfurir quan el seu governe va introduir un racionament de petròleu en un avís de sol dos hores. Per una capacitat llimitada de refinación, s'ha desalentado l'us de la gasolina. Poc despuix del racionament del petròleu i la gasolina, la qual cosa va reduir la demanda en algunes àrees del país entre 20% i 30%, es va anunciar que ya no es produirien automòvils que solament funcionen en gasolina.

Mèxic

Artícul principal → Expropiació del petròleu en Mèxic.

Mèxic va nacionalisar la seua indústria petrolera en 1938, i jamai ha segut privatizar, restringint l'inversió estrangera. Des de que el jagantesc Complex Cantarell en Mèxic va començar a declinar, la companyia petrolera estatal Pemex ha fet front a una intensa oposició política per a tractar d'obrir els sectors energètics mexicans del petròleu i el gas a la participació estrangera. Molts experts pensen que Pemex no té la capacitat per a desenrollar actius petrolers en aigües profundes per sí mateixa, pero necessita fer-ho si vol contindre la disminució de la producció de petròleu en Mèxic.